Manual de conversa

ca A cal metge   »   eo Ĉe la kuracisto

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [kvindek sep]

Ĉe la kuracisto

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Mi h---- r-------- ĉ- l- k--------. Mi havas rendevuon ĉe la kuracisto. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Mi h---- r-------- j- l- d--- h---. Mi havas rendevuon je la deka horo. 0
Com es diu vostè? Ki-- v- n------? Kiel vi nomiĝas? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Bo----- s----- e- l- a-------. Bonvolu sidiĝi en la atendejo. 0
El metge ja arriba. La k-------- t-- v----. La kuracisto tuj venos. 0
On està assegurat (-ada)? Ki- v- e---- a--------? Kie vi estas asekurata? 0
En què li puc ajudar? Ki-- m- f--- p-- v-? Kion mi faru por vi? 0
Que li fa mal alguna cosa? Ĉu v- h---- d-------? Ĉu vi havas dolorojn? 0
On li fa mal? Ki- d------ a- v-? Kie doloras al vi? 0
Encara em fa mal l’esquena. Mi ĉ--- h---- d-----------. Mi ĉiam havas dorsdolorojn. 0
Tinc sovint mals de cap. Mi o--- h---- k----------. Mi ofte havas kapdolorojn. 0
A vegades em fa mal la panxa. Mi f--- h---- v-------------. Mi foje havas ventrodolorojn. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Bo----- s--------- v--- s-----! Bonvolu senvestigi vian supron! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Bo----- k----- s-- l- t-----. Bonvolu kuŝiĝi sur la tablon. 0
La tensió és normal. Vi- s--------- e---- n------. Via sangopremo estas normala. 0
Ara li posaré una injecció. Mi i-------- v--. Mi injekcias vin. 0
Li prescric unes pastilles. Mi p--------- a- v- p-------. Mi preskribas al vi pilolojn. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Mi d---- a- v- p--------- p-- l- a------. Mi donas al vi preskribon por la apoteko. 0

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!