Manual de conversa

ca Al tren   »   eo En la trajno

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [tridek kvar]

En la trajno

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Ĉ---i- esta--la--rajn- al -er--no? Ĉ- t-- e---- l- t----- a- B------- Ĉ- t-o e-t-s l- t-a-n- a- B-r-i-o- ---------------------------------- Ĉu tio estas la trajno al Berlino? 0
Quan surt el tren? Ki--------a--o-f-r---ur--? K--- l- t----- f---------- K-a- l- t-a-n- f-r-e-u-o-? -------------------------- Kiam la trajno forveturos? 0
Quan arriba el tren a Berlín? K------ -r---o alv-nos -n---rlino? K--- l- t----- a------ e- B------- K-a- l- t-a-n- a-v-n-s e- B-r-i-o- ---------------------------------- Kiam la trajno alvenos en Berlino? 0
Perdó, que puc passar? P---on-n--ĉu-v--pe-m--a- --et---ro-? P-------- ĉ- v- p------- p---------- P-r-o-o-, ĉ- v- p-r-e-a- p-e-e-i-o-? ------------------------------------ Pardonon, ĉu vi permesas preteriron? 0
Crec que és el meu seient. Mi-k-eda- -e -io--s--- -i- -id----. M- k----- k- t-- e---- m-- s------- M- k-e-a- k- t-o e-t-s m-a s-d-o-o- ----------------------------------- Mi kredas ke tio estas mia sidloko. 0
Crec que vostè està assegut al meu lloc. Mi---ed-s-ke--- s--as e- -i- -----k-. M- k----- k- v- s---- e- m-- s------- M- k-e-a- k- v- s-d-s e- m-a s-d-o-o- ------------------------------------- Mi kredas ke vi sidas en mia sidloko. 0
On és el cotxe-llit? Kie es--s-la-d---o-ag--o? K-- e---- l- d----------- K-e e-t-s l- d-r-o-a-o-o- ------------------------- Kie estas la dormovagono? 0
El cotxe-llit és a la cua del tren. La d-r-ovag-no est-s-ĉ-----t-a----in-. L- d---------- e---- ĉ- l- t---------- L- d-r-o-a-o-o e-t-s ĉ- l- t-a-n-f-n-. -------------------------------------- La dormovagono estas ĉe la trajnofino. 0
On és el restaurant? – En el cap. Kaj-----estas-la-m---o-a-on-----Ĉe -- --ont-. K-- k-- e---- l- m----------- – Ĉ- l- f------ K-j k-e e-t-s l- m-n-o-a-o-o- – Ĉ- l- f-o-t-. --------------------------------------------- Kaj kie estas la manĝovagono? – Ĉe la fronto. 0
Puc dormir a sota? Ĉu mi-po-as d--mi-s--r-? Ĉ- m- p---- d---- s----- Ĉ- m- p-v-s d-r-i s-p-e- ------------------------ Ĉu mi povas dormi supre? 0
Puc dormir al mig? Ĉu ----o-a------i -ezl-k-? Ĉ- m- p---- d---- m------- Ĉ- m- p-v-s d-r-i m-z-o-e- -------------------------- Ĉu mi povas dormi mezloke? 0
Puc dormir a dalt? Ĉu m- p-vas ------malsup--? Ĉ- m- p---- d---- m-------- Ĉ- m- p-v-s d-r-i m-l-u-r-? --------------------------- Ĉu mi povas dormi malsupre? 0
Quan serem a la frontera? K-am-----st-s--e ----a------? K--- n- e---- ĉ- l- l-------- K-a- n- e-t-s ĉ- l- l-n-l-m-? ----------------------------- Kiam ni estos ĉe la landlimo? 0
Quant dura el viatge a Berlín? Ki-- l-ng--d-ŭ--- la--etur--- -- -e-li--? K--- l---- d----- l- v------- a- B------- K-o- l-n-e d-ŭ-a- l- v-t-r-d- a- B-r-i-o- ----------------------------------------- Kiom longe daŭras la veturado al Berlino? 0
Que el tren té retard? Ĉ---- ------ ma--r---a-? Ĉ- l- t----- m---------- Ĉ- l- t-a-n- m-l-r-i-a-? ------------------------ Ĉu la trajno malfruiĝas? 0
Teniu res per llegir? Ĉu -i-----s-io- po- l--i? Ĉ- v- h---- i-- p-- l---- Ĉ- v- h-v-s i-n p-r l-g-? ------------------------- Ĉu vi havas ion por legi? 0
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Ĉ----ve-l---io-por-m--ĝi k-j tr-nki -i--ie? Ĉ- h------- i- p-- m---- k-- t----- ĉ------ Ĉ- h-v-b-a- i- p-r m-n-i k-j t-i-k- ĉ---i-? ------------------------------------------- Ĉu haveblas io por manĝi kaj trinki ĉi-tie? 0
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Ĉu -i---vu---ek-------e-l--7- --ro? Ĉ- v- p---- v--- m-- j- l- 7- h---- Ĉ- v- p-v-s v-k- m-n j- l- 7- h-r-? ----------------------------------- Ĉu vi povus veki min je la 7a horo? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!