Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   eo Adjektivoj 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [sepdek naŭ]

Adjektivoj 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Porto un vestit blau. M--sur--va-----a- -obon. M- s------- b---- r----- M- s-r-a-a- b-u-n r-b-n- ------------------------ Mi surhavas bluan robon. 0
Porto un vestit vermell. Mi-s--h---s-ru--- -obon. M- s------- r---- r----- M- s-r-a-a- r-ĝ-n r-b-n- ------------------------ Mi surhavas ruĝan robon. 0
Porto un vestit verd. Mi s-r-a-as-v-r-an r-b-n. M- s------- v----- r----- M- s-r-a-a- v-r-a- r-b-n- ------------------------- Mi surhavas verdan robon. 0
Compro una bossa negra. Mi ---ta- ni-ran-sa-o-. M- a----- n----- s----- M- a-e-a- n-g-a- s-k-n- ----------------------- Mi aĉetas nigran sakon. 0
Compro una bossa marró. Mi -ĉeta---run-- ---o-. M- a----- b----- s----- M- a-e-a- b-u-a- s-k-n- ----------------------- Mi aĉetas brunan sakon. 0
Compro una bossa blanca. M- ----a- b-an-an -----. M- a----- b------ s----- M- a-e-a- b-a-k-n s-k-n- ------------------------ Mi aĉetas blankan sakon. 0
Necessito un cotxe nou. M--be-ona- --van-aŭt-n. M- b------ n---- a----- M- b-z-n-s n-v-n a-t-n- ----------------------- Mi bezonas novan aŭton. 0
Necessito un cotxe ràpid. Mi --------rap-d-n a-t--. M- b------ r------ a----- M- b-z-n-s r-p-d-n a-t-n- ------------------------- Mi bezonas rapidan aŭton. 0
Necessito un cotxe còmode. Mi -ezon-s--omf--tan -ŭ---. M- b------ k-------- a----- M- b-z-n-s k-m-o-t-n a-t-n- --------------------------- Mi bezonas komfortan aŭton. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. S-----l-ĝ-s --ljuna -ir--o. S---- l---- m------ v------ S-p-e l-ĝ-s m-l-u-a v-r-n-. --------------------------- Supre loĝas maljuna virino. 0
A dalt hi viu una dona grassa. S-p-e---ĝ-s-dik- v-rin-. S---- l---- d--- v------ S-p-e l-ĝ-s d-k- v-r-n-. ------------------------ Supre loĝas dika virino. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Ma-sup-- -o-as--civ-lem----ri--. M------- l---- s-------- v------ M-l-u-r- l-ĝ-s s-i-o-e-a v-r-n-. -------------------------------- Malsupre loĝas scivolema virino. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. N--- ga--------i---i-pa--aj--om-j. N--- g----- e---- s-------- h----- N-a- g-s-o- e-t-s s-m-a-i-j h-m-j- ---------------------------------- Niaj gastoj estis simpatiaj homoj. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Ni---gas-oj --t-- ĝe-t-laj hom--. N--- g----- e---- ĝ------- h----- N-a- g-s-o- e-t-s ĝ-n-i-a- h-m-j- --------------------------------- Niaj gastoj estis ĝentilaj homoj. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Ni-j-g----- ---i--in-er---- --moj. N--- g----- e---- i-------- h----- N-a- g-s-o- e-t-s i-t-r-s-j h-m-j- ---------------------------------- Niaj gastoj estis interesaj homoj. 0
Tinc uns fills encantadors. M- -a-a--am-nd-jn -n--n--n. M- h---- a------- i-------- M- h-v-s a-i-d-j- i-f-n-j-. --------------------------- Mi havas amindajn infanojn. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. S-- l- ---ba-o----vas-impe-ti-entaj--i---n--n. S-- l- n------- h---- i------------- i-------- S-d l- n-j-a-o- h-v-s i-p-r-i-e-t-j- i-f-n-j-. ---------------------------------------------- Sed la najbaroj havas impertinentajn infanojn. 0
Que es porten bé els seus fills? Ĉ-----j--nfa--j-esta---fabla-? Ĉ- v--- i------ e---- a------- Ĉ- v-a- i-f-n-j e-t-s a-a-l-j- ------------------------------ Ĉu viaj infanoj estas afablaj? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...