Manual de conversa

ca Treballar   »   eo Labori

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [kvindek kvin]

Labori

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
De què treballa vostè? Ki- es-a- v-- pro-e-io? Kio estas via profesio? K-o e-t-s v-a p-o-e-i-? ----------------------- Kio estas via profesio? 0
El meu marit és metge. M-a-e-z- ---a--k-ra--s-o. Mia edzo estas kuracisto. M-a e-z- e-t-s k-r-c-s-o- ------------------------- Mia edzo estas kuracisto. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. M- lab-r-s----nte-------l ---gi-t-n-. Mi laboras duontempe kiel flegistino. M- l-b-r-s d-o-t-m-e k-e- f-e-i-t-n-. ------------------------------------- Mi laboras duontempe kiel flegistino. 0
Aviat ens jubilarem. N--ba-d-- -e-s-u-iĝ--. Ni baldaŭ pensiuliĝos. N- b-l-a- p-n-i-l-ĝ-s- ---------------------- Ni baldaŭ pensiuliĝos. 0
Però els impostos són alts. S-- la--mpo---- --ta- tro -l-a-. Sed la impostoj estas tro altaj. S-d l- i-p-s-o- e-t-s t-o a-t-j- -------------------------------- Sed la impostoj estas tro altaj. 0
I l’assegurança de salut és cara. Kaj la--a-s--ulas------mu---k---a-. Kaj la malsanulasekuro multekostas. K-j l- m-l-a-u-a-e-u-o m-l-e-o-t-s- ----------------------------------- Kaj la malsanulasekuro multekostas. 0
Què vols fer de gran? K---v- -am ---as i-i? Kio vi iam volas iĝi? K-o v- i-m v-l-s i-i- --------------------- Kio vi iam volas iĝi? 0
M’agradaria ser enginyer. Mi -a-us-iĝi -nĝeni-ro. Mi ŝatus iĝi inĝeniero. M- ŝ-t-s i-i i-ĝ-n-e-o- ----------------------- Mi ŝatus iĝi inĝeniero. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Mi ŝ-t---s-udi-en-----er---a--. Mi ŝatus studi en universitato. M- ŝ-t-s s-u-i e- u-i-e-s-t-t-. ------------------------------- Mi ŝatus studi en universitato. 0
Sóc un becari / una becària. M- --t-s-s--ĝan--. Mi estas staĝanto. M- e-t-s s-a-a-t-. ------------------ Mi estas staĝanto. 0
No guanyo gaire. M--n---a---s -u--o-. Mi ne gajnas multon. M- n- g-j-a- m-l-o-. -------------------- Mi ne gajnas multon. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Mi-----a--e---erl--de. Mi staĝas eksterlande. M- s-a-a- e-s-e-l-n-e- ---------------------- Mi staĝas eksterlande. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Tio e--as -i- -stro. Tio estas mia estro. T-o e-t-s m-a e-t-o- -------------------- Tio estas mia estro. 0
Tinc bons companys de feina. Mi ha-as---a-la---k-----jn. Mi havas afablajn kolegojn. M- h-v-s a-a-l-j- k-l-g-j-. --------------------------- Mi havas afablajn kolegojn. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. T-g--ze-ni--ia- ira--a- la------e-- --stora--o. Tagmeze ni ĉiam iras al la laboreja restoracio. T-g-e-e n- ĉ-a- i-a- a- l- l-b-r-j- r-s-o-a-i-. ----------------------------------------------- Tagmeze ni ĉiam iras al la laboreja restoracio. 0
Estic buscant feina. M--ser--s -ab--o-. Mi serĉas laboron. M- s-r-a- l-b-r-n- ------------------ Mi serĉas laboron. 0
Estic desocupat des de fa un any. M- ---a----nla-o---d- jam-u-----ro. Mi estas senlabora de jam unu jaro. M- e-t-s s-n-a-o-a d- j-m u-u j-r-. ----------------------------------- Mi estas senlabora de jam unu jaro. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. Es-a------m-l-a- -e----oruloj en -i---- l--d-. Estas tro multaj senlaboruloj en ĉi-tiu lando. E-t-s t-o m-l-a- s-n-a-o-u-o- e- ĉ---i- l-n-o- ---------------------------------------------- Estas tro multaj senlaboruloj en ĉi-tiu lando. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?