Manual de conversa

ca A la ciutat   »   fa ‫در شهر‬

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

‫25 [بیست و پنج]‬

25 [bist-o-panj]

‫در شهر‬

[dar shahr]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. ‫-ن --‌خواهم ----ی-ت-ا--قطار--روم.‬ ‫-- م------- ب- ا------ ق--- ب----- ‫-ن م-‌-و-ه- ب- ا-س-گ-ه ق-ا- ب-و-.- ----------------------------------- ‫من می‌خواهم به ایستگاه قطار بروم.‬ 0
m-- mik-âh-m be -ar-f-e-istgâ--- gh-tâ--ber-vam. m-- m------- b- t------ i------- g----- b------- m-n m-k-â-a- b- t-r-f-e i-t-â--- g-a-â- b-r-v-m- ------------------------------------------------ man mikhâham be taraf-e istgâh-e ghatâr beravam.
M’agradaria anar a l’aeroport. ‫-----‌-واه------ر---اه--رو--‬ ‫-- م------- ب- ف------ ب----- ‫-ن م-‌-و-ه- ب- ف-و-گ-ه ب-و-.- ------------------------------ ‫من می‌خواهم به فرودگاه بروم.‬ 0
man-mi--âh-m b- f-rudgâh-beravam. m-- m------- b- f------- b------- m-n m-k-â-a- b- f-r-d-â- b-r-v-m- --------------------------------- man mikhâham be forudgâh beravam.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. ‫من ---خ------ه-م--ز--ه- --و--‬ ‫-- م------- ب- م--- ش-- ب----- ‫-ن م-‌-و-ه- ب- م-ک- ش-ر ب-و-.- ------------------------------- ‫من می‌خواهم به مرکز شهر بروم.‬ 0
m-n -i--âh-m -----r-az---sha------a--m. m-- m------- b- m------- s---- b------- m-n m-k-â-a- b- m-r-a--- s-a-r b-r-v-m- --------------------------------------- man mikhâham be markaz-e shahr beravam.
Com vaig a l’estació? ‫-ه جو---ب---یستگ-- ق-ار ب----‬ ‫-- ج--- ب- ا------ ق--- ب----- ‫-ه ج-ر- ب- ا-س-گ-ه ق-ا- ب-و-؟- ------------------------------- ‫چه جوری به ایستگاه قطار بروم؟‬ 0
ch---u-- be--s--âh-e-----â- ---av-m? c------- b- i------- g----- b------- c-e-j-r- b- i-t-â--- g-a-â- b-r-v-m- ------------------------------------ che-juri be istgâh-e ghatâr beravam?
Com vaig a l’aeroport? ‫---جوری--ه ف-و---ه-ب--م-‬ ‫-- ج--- ب- ف------ ب----- ‫-ه ج-ر- ب- ف-و-گ-ه ب-و-؟- -------------------------- ‫چه جوری به فرودگاه بروم؟‬ 0
che-ju-i-b- -o---gâ- ----va-? c------- b- f------- b------- c-e-j-r- b- f-r-d-â- b-r-v-m- ----------------------------- che-juri be forudgâh beravam?
Com vaig al centre de la ciutat? ‫چ- -ور- به-مرک- شه- بر---‬ ‫-- ج--- ب- م--- ش-- ب----- ‫-ه ج-ر- ب- م-ک- ش-ر ب-و-؟- --------------------------- ‫چه جوری به مرکز شهر بروم؟‬ 0
ch-------b---------e--h-h- --r----? c------- b- m------- s---- b------- c-e-j-r- b- m-r-a--- s-a-r b-r-v-m- ----------------------------------- che-juri be markaz-e shahr beravam?
Em fa falta un taxi. ‫م- -ح-ی-- ب- یک -ا-س- د--م-‬ ‫-- ا----- ب- ی- ت---- د----- ‫-ن ا-ت-ا- ب- ی- ت-ک-ی د-ر-.- ----------------------------- ‫من احتیاج به یک تاکسی دارم.‬ 0
m-- be---- tâx---htiâj dâra-. m-- b- y-- t--- e----- d----- m-n b- y-k t-x- e-t-â- d-r-m- ----------------------------- man be yek tâxi ehtiâj dâram.
Em fa falta un pla de la ciutat. ‫-ن -ح---- ----- ---ه -ا-م-‬ ‫-- ا----- ب- ی- ن--- د----- ‫-ن ا-ت-ا- ب- ی- ن-ش- د-ر-.- ---------------------------- ‫من احتیاج به یک نقشه دارم.‬ 0
ma- be -e- n-g--s-- e-tiâ- -â--m. m-- b- y-- n------- e----- d----- m-n b- y-k n-g---h- e-t-â- d-r-m- --------------------------------- man be yek nagh-she ehtiâj dâram.
Em fa falta un hotel. ‫-- به -ک--ت-----ی---دار--‬ ‫-- ب- ی- ه-- ا----- د----- ‫-ن ب- ی- ه-ل ا-ت-ا- د-ر-.- --------------------------- ‫من به یک هتل احتیاج دارم.‬ 0
ma- be---- h-tel-ehtiâ--d--a-. m-- b- y-- h---- e----- d----- m-n b- y-k h-t-l e-t-â- d-r-m- ------------------------------ man be yek hotel ehtiâj dâram.
M’agradaria llogar un cotxe. ‫---می‌خ---م-یک -ت--بی- --ا-- -ن--‬ ‫-- م------- ی- ا------ ک---- ک---- ‫-ن م-‌-و-ه- ی- ا-و-ب-ل ک-ا-ه ک-م-‬ ----------------------------------- ‫من می‌خواهم یک اتومبیل کرایه کنم.‬ 0
m-n-m------m -e- o-o-obi---e-âye---n--. m-- m------- y-- o------- k----- k----- m-n m-k-â-a- y-k o-o-o-i- k-r-y- k-n-m- --------------------------------------- man mikhâham yek otomobil kerâye konam.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. ‫-ین کارت ---ب----من---ت‬ ‫--- ک--- ا------ م- ا--- ‫-ی- ک-ر- ا-ت-ا-ی م- ا-ت- ------------------------- ‫این کارت اعتباری من است‬ 0
in-k----e ----t-b----y- ma- a-t i- k----- e------------ m-- a-- i- k-r--- e-e-t-b-r---e m-n a-t ------------------------------- in kârt-e e-e-tebâri-ye man ast
Aquí teniu el meu permís de conduir. ‫--- گو-----ا-ه ر-ن-د-ی--ن--س--‬ ‫--- گ---- ن--- ر------ م- ا---- ‫-ی- گ-ا-ی ن-م- ر-ن-د-ی م- ا-ت-‬ -------------------------------- ‫این گواهی نامه رانندگی من است.‬ 0
i- gav-hi--m--ye-r--a-d-------m---a-t. i- g------------ r----------- m-- a--- i- g-v-h-n-m---e r-n-n-e-i-y- m-n a-t- -------------------------------------- in gavâhinâme-ye rânandegi-ye man ast.
Què s’ha de visitar a la ciutat? ‫-- --ی--شهر -- -------ای-دید---جود---ر--‬ ‫-- ‫--- ش-- چ- چ--- ب--- د--- و--- د----- ‫-ر ‫-ی- ش-ر چ- چ-ز- ب-ا- د-د- و-و- د-ر-؟- ------------------------------------------ ‫در ‫این شهر چه چیزی برای دیدن وجود دارد؟‬ 0
d-r sh-h- -h--chi-- ---ây---i-an --ju---âra-? d-- s---- c-- c---- b----- d---- v---- d----- d-r s-a-r c-e c-i-i b-r-y- d-d-n v-j-d d-r-d- --------------------------------------------- dar shahr che chizi barâye didan vojud dârad?
Vagi a la ciutat vella. ‫ب----ف- ق-ی--ش----روید-‬ ‫-- ب--- ق--- ش-- ب------ ‫-ه ب-ف- ق-ی- ش-ر ب-و-د-‬ ------------------------- ‫به بافت قدیم شهر بروید.‬ 0
b-----t--g-a-i-- -h-----e-a-id. b- b---- g------ s---- b------- b- b-f-e g-a-i-e s-a-r b-r-v-d- ------------------------------- be bâfte ghadime shahr beravid.
Faci una visita guiada. ‫با-ت-ر-د--شهر-ب-ر-ی-.‬ ‫-- ت-- د- ش-- ب------- ‫-ا ت-ر د- ش-ر ب-ر-ی-.- ----------------------- ‫با تور در شهر بگردید.‬ 0
y-k-g--de-h-b--t-o---ar-sh----a-----dahid. y-- g------ b- t--- d-- s---- a---- d----- y-k g-r-e-h b- t-o- d-r s-a-r a-j-m d-h-d- ------------------------------------------ yek gardesh bâ toor dar shahr anjâm dahid.
Vagi al port. ‫به-ب--ر -----.‬ ‫-- ب--- ب------ ‫-ه ب-د- ب-و-د-‬ ---------------- ‫به بندر بروید.‬ 0
b- ba--a---era---. b- b----- b------- b- b-n-a- b-r-v-d- ------------------ be bandar beravid.
Faci un recorregut pel port. ‫-ا -و- گ--ی د--ب--ر----ی--‬ ‫-- ت-- گ--- د- ب--- ب------ ‫-ا ت-ر گ-ت- د- ب-د- ب-ن-د-‬ ---------------------------- ‫با تور گشتی در بندر بزنید.‬ 0
g--deshi-d-r--a---r k-n-d. g------- d-- b----- k----- g-r-e-h- d-r b-n-a- k-n-d- -------------------------- gardeshi dar bandar konid.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? ‫-یا-‫--د-ی---- -ی-ری -م-هس-؟‬ ‫--- ‫----- ه-- د---- ه- ه---- ‫-ی- ‫-ی-ن- ه-ی د-گ-ی ه- ه-ت-‬ ------------------------------ ‫آیا ‫دیدنی های دیگری هم هست؟‬ 0
d--a-i--â-e-d-g-ri h-m-v-ju--dâ-an-? d---------- d----- h-- v---- d------ d-d-n---â-e d-g-r- h-m v-j-d d-r-n-? ------------------------------------ didani-hâye digari ham vojud dârand?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!