Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   fa ‫فصل های سال و آب و هوا‬

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

‫16 [شانزده]‬

16 [shânz-dah]

‫فصل های سال و آب و هوا‬

[fasl-hâye sâl va âb o havâ]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: ‫این-ه--ف-ل-ها---ال---تند:‬ ‫--- ه- ف-- ه-- س-- ه------ ‫-ی- ه- ف-ل ه-ی س-ل ه-ت-د-‬ --------------------------- ‫این ها فصل های سال هستند:‬ 0
in--â---sl--â---sâ- -ast--d: i---- f-------- s-- h------- i---â f-s---â-e s-l h-s-a-d- ---------------------------- in-hâ fasl-hâye sâl hastand:
La primavera, l’estiu, ‫-ه-ر- -اب--ا-،‬ ‫----- ت-------- ‫-ه-ر- ت-ب-ت-ن-‬ ---------------- ‫بهار، تابستان،‬ 0
b-hâr,-t-b---ân b----- t------- b-h-r- t-b-s-â- --------------- bahâr, tâbestân
la tardor i l’hivern. ‫-ا-ی--- -مس-ا--‬ ‫----- و ز------- ‫-ا-ی- و ز-س-ا-.- ----------------- ‫پائیز و زمستان.‬ 0
pâ---va -em----n p--- v- z------- p-i- v- z-m-s-â- ---------------- pâiz va zemestân
L’estiu és calorós. ‫تابستا------اس--‬ ‫------- گ-- ا---- ‫-ا-س-ا- گ-م ا-ت-‬ ------------------ ‫تابستان گرم است.‬ 0
tâbest----a-- ---. t------- g--- a--- t-b-s-â- g-r- a-t- ------------------ tâbestân garm ast.
A l’estiu, fa sol. ‫-ر -ابس-ا- -ورشید --‌در--د-‬ ‫-- ت------ خ----- م--------- ‫-ر ت-ب-ت-ن خ-ر-ی- م-‌-ر-ش-.- ----------------------------- ‫در تابستان خورشید می‌درخشد.‬ 0
d-r--â-es-ân kh-r-shi- ---tâbad. d-- t------- k-------- m-------- d-r t-b-s-â- k-o---h-d m---â-a-. -------------------------------- dar tâbestân khor-shid mi-tâbad.
A l’estiu, ens agrada passejar. ‫د-----ستان-د----دار---پیا-- ر-- -ن--.‬ ‫-- ت------ د--- د---- پ---- ر-- ک----- ‫-ر ت-ب-ت-ن د-س- د-ر-م پ-ا-ه ر-ی ک-ی-.- --------------------------------------- ‫در تابستان دوست داریم پیاده روی کنیم.‬ 0
d------e-tân do-st--------i------vi----i-. d-- t------- d---- d---- p---- r--- k----- d-r t-b-s-â- d-o-t d-r-m p-â-e r-v- k-n-m- ------------------------------------------ dar tâbestân doost dârim piâde ravi konim.
L’hivern és fred. ‫زمست-- س-- ا-ت-‬ ‫------ س-- ا---- ‫-م-ت-ن س-د ا-ت-‬ ----------------- ‫زمستان سرد است.‬ 0
z---s-ân ---d a--. z------- s--- a--- z-m-s-â- s-r- a-t- ------------------ zemestân sard ast.
A l’hivern neva o plou. ‫در زمس--ن---- -ا-با--- -ی--ا-د.‬ ‫-- ز----- ب-- ی- ب---- م-------- ‫-ر ز-س-ا- ب-ف ی- ب-ر-ن م-‌-ا-د-‬ --------------------------------- ‫در زمستان برف یا باران می‌بارد.‬ 0
d-- zem-s-â--ba----- -âr-- mi-----. d-- z------- b--- y- b---- m------- d-r z-m-s-â- b-r- y- b-r-n m-b-r-d- ----------------------------------- dar zemestân barf yâ bârân mibârad.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. ‫-ر-ز-س-ا- --ست-د---م -- ---ه-بما-یم.‬ ‫-- ز----- د--- د---- د- خ--- ب------- ‫-ر ز-س-ا- د-س- د-ر-م د- خ-ن- ب-ا-ی-.- -------------------------------------- ‫در زمستان دوست داریم در خانه بمانیم.‬ 0
dar-z----t---b--h-ta--doost---ri- da---hâne-bem-n--. d-- z------- b------- d---- d---- d-- k---- b------- d-r z-m-s-â- b-s---a- d-o-t d-r-m d-r k-â-e b-m-n-m- ---------------------------------------------------- dar zemestân bish-tar doost dârim dar khâne bemânim.
Fa fred. ‫هو- -سرد -ست-‬ ‫--- ‫--- ا---- ‫-و- ‫-ر- ا-ت-‬ --------------- ‫هوا ‫سرد است.‬ 0
sa-- -st. s--- a--- s-r- a-t- --------- sard ast.
Plou. ‫--ر----ی‌-ا--.‬ ‫----- م-------- ‫-ا-ا- م-‌-ا-د-‬ ---------------- ‫باران می‌بارد.‬ 0
bâ--n m-bâr-d. b---- m------- b-r-n m-b-r-d- -------------- bârân mibârad.
Fa vent. ‫--د--ی‌وز--‬ ‫--- م------- ‫-ا- م-‌-ز-.- ------------- ‫باد می‌وزد.‬ 0
bâd ---va---. b-- m-------- b-d m---a-a-. ------------- bâd mi-vazad.
Fa calor. ‫هو----رم-ا--.‬ ‫--- ‫--- ا---- ‫-و- ‫-ر- ا-ت-‬ --------------- ‫هوا ‫گرم است.‬ 0
ga-- -s-. g--- a--- g-r- a-t- --------- garm ast.
Fa sol. ‫--ا-----اب---س--‬ ‫--- ‫------ ا---- ‫-و- ‫-ف-ا-ی ا-ت-‬ ------------------ ‫هوا ‫آفتابی است.‬ 0
âftâbi ast. â----- a--- â-t-b- a-t- ----------- âftâbi ast.
Fa un bon dia. ‫----ص-ف --ت.‬ ‫--- ص-- ا---- ‫-و- ص-ف ا-ت-‬ -------------- ‫هوا صاف است.‬ 0
ha-â --f-a-t. h--- s-- a--- h-v- s-f a-t- ------------- havâ sâf ast.
Quin temps fa avui? ‫--ا --رو---ط-ر-ا--؟‬ ‫--- ا---- چ--- ا---- ‫-و- ا-ر-ز چ-و- ا-ت-‬ --------------------- ‫هوا امروز چطور است؟‬ 0
h--- em--o- --e--- as-? h--- e----- c----- a--- h-v- e-r-o- c-e-o- a-t- ----------------------- havâ emrooz chetor ast?
Avui fa fred. ‫-م----س-د--س--‬ ‫----- س-- ا---- ‫-م-و- س-د ا-ت-‬ ---------------- ‫امروز سرد است.‬ 0
emr--z-s--- ---. e----- s--- a--- e-r-o- s-r- a-t- ---------------- emrooz sard ast.
Avui fa calor. ‫امر-- گ-م -ست-‬ ‫----- گ-- ا---- ‫-م-و- گ-م ا-ت-‬ ---------------- ‫امروز گرم است.‬ 0
e--oo- ga-m --t. e----- g--- a--- e-r-o- g-r- a-t- ---------------- emrooz garm ast.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!