Manual de conversa

ca Els adverbis   »   fa ‫قیدها‬

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

‫100 [صد]‬

100 [sad]

‫قیدها‬

[gheyd-hâ]

Tria com vols veure la traducció:   
català persa Engegar Més
ja – encara no / mai ‫ تا-ب----ل-- هرگز ‬ ‫ ت- ب- ح-- – ه--- ‬ ‫ ت- ب- ح-ل – ه-گ- ‬ -------------------- ‫ تا به حال – هرگز ‬ 0
t--on-- ----rg-z t------ - h----- t-k-n-n - h-r-e- ---------------- tâkonun - hargez
Ha estat a Berlín? ‫آ-ا-ت- -ه-حا--د- -ر--- -ود--ای--‬ ‫--- ت- ب- ح-- د- ب---- ب--- ا---- ‫-ی- ت- ب- ح-ل د- ب-ل-ن ب-د- ا-د-‬ ---------------------------------- ‫آیا تا به حال در برلین بوده اید؟‬ 0
ây---â be --l -a--b--l-n-bu---i-? â-- t- b- h-- d-- b----- b------- â-â t- b- h-l d-r b-r-i- b-d---d- --------------------------------- âyâ tâ be hâl dar berlin bude-id?
No, encara no / mai. ‫ن-- -----‬ ‫--- ه----- ‫-ه- ه-گ-.- ----------- ‫نه، هرگز.‬ 0
na, har-e-. n-- h------ n-, h-r-e-. ----------- na, hargez.
algú – ningú ‫-سی – هیچ--‬ ‫--- – ه----- ‫-س- – ه-چ-س- ------------- ‫کسی – هیچکس‬ 0
k-si --h---k-s k--- - h------ k-s- - h-c-k-s -------------- kasi - hichkas
Coneix vostè algú aquí? ‫-ما--ینج- ----را-م---ن---د؟‬ ‫--- ا---- ک-- ر- م---------- ‫-م- ا-ن-ا ک-ی ر- م-‌-ن-س-د-‬ ----------------------------- ‫شما اینجا کسی را می‌شناسید؟‬ 0
sh-----n-â-ka-- r---ishen-si-? s---- i--- k--- r- m---------- s-o-â i-j- k-s- r- m-s-e-â-i-? ------------------------------ shomâ injâ kasi râ mishenâsid?
No, no conec ningú aquí. ‫ن-، م- ک-- -ا --نجا-ن--‌--ا--.‬ ‫--- م- ک-- ر- ا---- ن---------- ‫-ه- م- ک-ی ر- ا-ن-ا ن-ی-ش-ا-م-‬ -------------------------------- ‫نه، من کسی را اینجا نمی‌شناسم.‬ 0
n-,-man---j--kas--r--ne--shenâ--m. n-- m-- i--- k--- r- n------------ n-, m-n i-j- k-s- r- n-m-s-e-â-a-. ---------------------------------- na, man injâ kasi râ nemishenâsam.
encara – ja no ‫ی- کم دی-ر - ---خ-لی -یا-‬ ‫-- ک- د--- - ن- خ--- ز---- ‫-ک ک- د-گ- - ن- خ-ل- ز-ا-‬ --------------------------- ‫یک کم دیگر - نه خیلی زیاد‬ 0
han-z-h-- ---igar na h---- h-- - d---- n- h-n-z h-m - d-g-r n- -------------------- hanuz ham - digar na
Que es quedarà encara més temps? ‫شما مدت بی-تری ا-ن-ا---‌------‬ ‫--- م-- ب----- ا---- م--------- ‫-م- م-ت ب-ش-ر- ا-ن-ا م-‌-ا-ی-؟- -------------------------------- ‫شما مدت بیشتری اینجا می‌مانید؟‬ 0
s-omâ---d-----e-b--hta-i i--â mi---i-? s---- m-------- b------- i--- m------- s-o-â m-d-d-t-e b-s-t-r- i-j- m-m-n-d- -------------------------------------- shomâ mod-dat-e bishtari injâ mimânid?
No, ja no em quedaré més temps aquí. ‫--- -ن خ--- -ی-- ا-ن-ا -م--م-نم.‬ ‫--- م- خ--- ز--- ا---- ن--------- ‫-ه- م- خ-ل- ز-ا- ا-ن-ا ن-ی-م-ن-.- ---------------------------------- ‫نه، من خیلی زیاد اینجا نمی‌مانم.‬ 0
n-, -an------ z-âd -njâ--e-i-â--m. n-- m-- d---- z--- i--- n--------- n-, m-n d-g-r z-â- i-j- n-m-m-n-m- ---------------------------------- na, man digar ziâd injâ nemimânam.
alguna cosa més – res més ‫-ی- دی------ه-چ---ز-د--ر‬ ‫--- د---- - ه-- چ-- د---- ‫-ی- د-گ-ی - ه-چ چ-ز د-گ-‬ -------------------------- ‫چیز دیگری - هیچ چیز دیگر‬ 0
megh-âr--d---r-- b-s---r -- in-na m------- d---- - b------ a- i- n- m-g-d-r- d-g-r - b-s-t-r a- i- n- --------------------------------- meghdâri digar - bishtar az in na
Encara vol alguna cosa més de beure? ‫--‌خ---ی- -ی--دیگ-ی-ب-وش-د‬ ‫--------- چ-- د---- ب------ ‫-ی-خ-ا-ی- چ-ز د-گ-ی ب-و-ی-‬ ---------------------------- ‫می‌خواهید چیز دیگری بنوشید‬ 0
m--ha--eed ---hdâri -iga- be-u-h-d? m--------- m------- d---- b-------- m-k-a-h-e- m-g-d-r- d-g-r b-n-s-i-? ----------------------------------- mikha-heed meghdâri digar benushid?
No, no desitjo res més. ‫نه، -یگر چ-زی --ی‌خو-هم.‬ ‫--- د--- چ--- ن---------- ‫-ه- د-گ- چ-ز- ن-ی-خ-ا-م-‬ -------------------------- ‫نه، دیگر چیزی نمی‌خواهم.‬ 0
n---b--h--z i- n--ik-âham. n-- b--- a- i- n---------- n-, b-s- a- i- n-m-k-â-a-. -------------------------- na, bish az in nemikhâham.
ja … alguna cosa – encara res ‫---ا --ز----ه-----ی- چی-‬ ‫---- چ--- – ه--- ه-- چ--- ‫-ب-ا چ-ز- – ه-و- ه-چ چ-ز- -------------------------- ‫قبلا چیزی – هنوز هیچ چیز‬ 0
t---â-â ---h--ri----a--- --ch t- h--- m------- - h---- h--- t- h-l- m-g-d-r- - h-n-z h-c- ----------------------------- tâ hâlâ meghdâri - hanuz hich
Ja ha menjat alguna cosa? ‫ش-ا--ی---خورد---ید-‬ ‫--- چ--- خ---- ا---- ‫-م- چ-ز- خ-ر-ه ا-د-‬ --------------------- ‫شما چیزی خورده اید؟‬ 0
sho-â chizi-k--rd----? s---- c---- k--------- s-o-â c-i-i k-o-d---d- ---------------------- shomâ chizi khorde-id?
No, encara no he menjat res. ‫-ه، --وز----ی--خور-ه---.‬ ‫--- ه--- چ--- ن----- ا--- ‫-ه- ه-و- چ-ز- ن-و-د- ا-.- -------------------------- ‫نه، هنوز چیزی نخورده ام.‬ 0
na- ---u- h-c- ---- --kh-r-e---. n-- h---- h--- c--- n----------- n-, h-n-z h-c- c-i- n-k-o-d---m- -------------------------------- na, hanuz hich chiz nakhorde-am.
algú més – ningú més ‫کس-د-گری-–--یچ-- د-گ-‬ ‫-- د---- – ه---- د---- ‫-س د-گ-ی – ه-چ-س د-گ-‬ ----------------------- ‫کس دیگری – هیچکس دیگر‬ 0
kas-------r---hi-- -a----d--ar k---- d---- - h--- k---- d---- k-s-e d-g-r - h-c- k-s-e d-g-r ------------------------------ kas-e digar - hich kas-e digar
Algú més voldria un cafè? ‫ک- ----ی -ه----ی-خو-هد-‬ ‫-- د---- ق--- م--------- ‫-س د-گ-ی ق-و- م-‌-و-ه-؟- ------------------------- ‫کس دیگری قهوه می‌خواهد؟‬ 0
kas-- di--r--ghah---m--h----d? k---- d----- g----- m--------- k-s-e d-g-r- g-a-v- m-k-â-h-d- ------------------------------ kas-e digari ghahve mikhâ-had?
No, ningú més. ‫نه- هی----- -م----اه-.‬ ‫--- ه-- ک-- ن---------- ‫-ه- ه-چ ک-ی ن-ی-خ-ا-د-‬ ------------------------ ‫نه، هیچ کسی نمی‌خواهد.‬ 0
na-----a- ---- -e-i-----ad n-- d---- k--- n---------- n-, d-g-r k-s- n-m-k-â-h-d -------------------------- na, digar kasi nemikhâ-had

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...