Manual de conversa

ca L’esport   »   ky Sports

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [кырк тогуз]

49 [kırk toguz]

Sports

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català kirguís Engegar Més
Practiques cap esport? С-- --орт--ен-- --шы--сы-б-? С-- с---- м---- м----------- С-н с-о-т м-н-н м-ш-г-с-ң-ы- ---------------------------- Сен спорт менен машыгасыңбы? 0
S-n--p--t m-ne----şı-a-ıŋ--? S-- s---- m---- m----------- S-n s-o-t m-n-n m-ş-g-s-ŋ-ı- ---------------------------- Sen sport menen maşıgasıŋbı?
Sí, em cal moure. О---, мен к------а--кет жас-ом ---ек. О---- м-- к------------ ж----- к----- О-б-, м-н к-й-ы---р-к-т ж-с-о- к-р-к- ------------------------------------- Ооба, мен кыймыл-аракет жасоом керек. 0
Oob-- m---kıym----ra--t ja-oom-k---k. O---- m-- k------------ j----- k----- O-b-, m-n k-y-ı---r-k-t j-s-o- k-r-k- ------------------------------------- Ooba, men kıymıl-araket jasoom kerek.
Vaig al centre esportiu. М-- --орт ----у------ам. М-- с---- к------ б----- М-н с-о-т к-у-у-а б-р-м- ------------------------ Мен спорт клубуна барам. 0
M-n--p--- k-u---a bara-. M-- s---- k------ b----- M-n s-o-t k-u-u-a b-r-m- ------------------------ Men sport klubuna baram.
Juguem a futbol. Би--ф---ол ой---б-з. Б-- ф----- о-------- Б-з ф-т-о- о-н-й-у-. -------------------- Биз футбол ойнойбуз. 0
B-- -u---l ---o-buz. B-- f----- o-------- B-z f-t-o- o-n-y-u-. -------------------- Biz futbol oynoybuz.
A vegades nedem. К-э---су---үз. К---- с------- К-э-е с-з-б-з- -------------- Кээде сузөбүз. 0
Ke--e-su-öb-z. K---- s------- K-e-e s-z-b-z- -------------- Keede suzöbüz.
O fem moto. Же биз -ел--и--- а-д-й--з. Ж- б-- в-------- а-------- Ж- б-з в-л-с-п-д а-д-й-ы-. -------------------------- Же биз велосипед айдайбыз. 0
Je-b-z vel-si--d ---ay--z. J- b-- v-------- a-------- J- b-z v-l-s-p-d a-d-y-ı-. -------------------------- Je biz velosiped aydaybız.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. Шаа-ыбызда--у--о-д-к--т-ди-- -ар. Ш--------- ф-------- с------ б--- Ш-а-ы-ы-д- ф-т-о-д-к с-а-и-н б-р- --------------------------------- Шаарыбызда футболдук стадион бар. 0
Ş---ı----a---tbo-d-- s-ad-o---ar. Ş--------- f-------- s------ b--- Ş-a-ı-ı-d- f-t-o-d-k s-a-i-n b-r- --------------------------------- Şaarıbızda futbolduk stadion bar.
També hi ha una piscina amb sauna. Саунасы---- -а--е-- -- ---. С------ б-- б------ д- б--- С-у-а-ы б-р б-с-е-н д- б-р- --------------------------- Саунасы бар бассейн да бар. 0
Saun--ı ba-----s--n -- b--. S------ b-- b------ d- b--- S-u-a-ı b-r b-s-e-n d- b-r- --------------------------- Saunası bar basseyn da bar.
I hi ha un camp de golf. Ж------льф-ая-т---- ба-. Ж--- г---- а------- б--- Ж-н- г-л-ф а-н-ч-с- б-р- ------------------------ Жана гольф аянтчасы бар. 0
J-na----- a-ant-a----a-. J--- g--- a-------- b--- J-n- g-l- a-a-t-a-ı b-r- ------------------------ Jana golf ayantçası bar.
Què hi ha a la televisió? Те--ви--р-о-------кө---түл-- ж--а-? Т----------- э--- к--------- ж----- Т-л-в-з-р-о- э-н- к-р-ө-ү-ү- ж-т-т- ----------------------------------- Телевизордон эмне көрсөтүлүп жатат? 0
T-le----r--n-emne-kö-sötülüp ja---? T----------- e--- k--------- j----- T-l-v-z-r-o- e-n- k-r-ö-ü-ü- j-t-t- ----------------------------------- Televizordon emne körsötülüp jatat?
Hi ha un partit de futbol. Аз-р ф---о- ---- --лу- жа---. А--- ф----- о--- б---- ж----- А-ы- ф-т-о- о-н- б-л-п ж-т-т- ----------------------------- Азыр футбол оюну болуп жатат. 0
Az----utbol --u-u bo-u-----a-. A--- f----- o---- b---- j----- A-ı- f-t-o- o-u-u b-l-p j-t-t- ------------------------------ Azır futbol oyunu bolup jatat.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Не-------а----ы анг----ы--а-г---ар---ойнойт. Н---- к-------- а------------- к---- о------ Н-м-с к-м-н-а-ы а-г-и-л-к-а-г- к-р-ы о-н-й-. -------------------------------------------- Немис командасы англиялыктарга каршы ойнойт. 0
Ne----k-mand-sı-a----yalı----g- karş- oy---t. N---- k-------- a-------------- k---- o------ N-m-s k-m-n-a-ı a-g-i-a-ı-t-r-a k-r-ı o-n-y-. --------------------------------------------- Nemis komandası angliyalıktarga karşı oynoyt.
Qui guanya? К-- же---? К-- ж----- К-м ж-ң-т- ---------- Ким жеңет? 0
K-m --ŋ-t? K-- j----- K-m j-ŋ-t- ---------- Kim jeŋet?
No en tinc ni idea. М--де------нд-й түш--ү-ү--ж-к. М---- э- к----- т-------- ж--- М-н-е э- к-н-а- т-ш-н-г-м ж-к- ------------------------------ Менде эч кандай түшүнүгүм жок. 0
M--de-eç -a-da----------- jo-. M---- e- k----- t-------- j--- M-n-e e- k-n-a- t-ş-n-g-m j-k- ------------------------------ Mende eç kanday tüşünügüm jok.
De moment, és un empat. А---ынча-т------р---ң. А------- т------- т--- А-ы-ы-ч- т-р-п-а- т-ң- ---------------------- Азырынча тараптар тең. 0
A-ı-ın-a-ta-a---- te-. A------- t------- t--- A-ı-ı-ç- t-r-p-a- t-ŋ- ---------------------- Azırınça taraptar teŋ.
L’àrbitre és de Bèlgica. Калы----ль--я-а- -ол--. К---- Б--------- б----- К-л-с Б-л-г-я-а- б-л-т- ----------------------- Калыс Бельгиядан болот. 0
K--ıs ---g--ada---olo-. K---- B--------- b----- K-l-s B-l-i-a-a- b-l-t- ----------------------- Kalıs Belgiyadan bolot.
Ara hi ha un penal. Эми-п------и --р. Э-- п------- б--- Э-и п-н-л-т- б-р- ----------------- Эми пенальти бар. 0
E-i penal-i ba-. E-- p------ b--- E-i p-n-l-i b-r- ---------------- Emi penalti bar.
Gol! U a zero! Го-! -и----н--! Г--- Б-- - н--- Г-л- Б-р - н-л- --------------- Гол! Бир - нөл! 0
Go-!-B-r --nöl! G--- B-- - n--- G-l- B-r - n-l- --------------- Gol! Bir - nöl!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!