Manual de conversa

ca L’esport   »   he ‫ספורט‬

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

‫49 [ארבעים ותשע]‬

49 [arba\'im w\'tesha]

‫ספורט‬

[sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Practiques cap esport? ‫את-/----ו-ק - ת-ב-פור--‬ ‫את / ה עוסק / ת בספורט?‬ ‫-ת / ה ע-ס- / ת ב-פ-ר-?- ------------------------- ‫את / ה עוסק / ת בספורט?‬ 0
at---a---s-q-o-eqe- b'spo--? atah/at oseq/oseqet b'sport? a-a-/-t o-e-/-s-q-t b-s-o-t- ---------------------------- atah/at oseq/oseqet b'sport?
Sí, em cal moure. ‫כ-,-א---מו----- - ---ות בתנועה-‬ ‫כן, אני מוכרח / ה להיות בתנועה.‬ ‫-ן- א-י מ-כ-ח / ה ל-י-ת ב-נ-ע-.- --------------------------------- ‫כן, אני מוכרח / ה להיות בתנועה.‬ 0
k----a-- ---h-a--m-khr--ah--i-i-t bi-nu--h. ken, ani mukhrax/mukhraxah lihiot bitnu'ah. k-n- a-i m-k-r-x-m-k-r-x-h l-h-o- b-t-u-a-. ------------------------------------------- ken, ani mukhrax/mukhraxah lihiot bitnu'ah.
Vaig al centre esportiu. ‫כ---א---ה----/-ת-ל--ו------.‬ ‫כן, אני הולך / ת למכון כושר.‬ ‫-ן- א-י ה-ל- / ת ל-כ-ן כ-ש-.- ------------------------------ ‫כן, אני הולך / ת למכון כושר.‬ 0
a-- h-lekh-----k--t l'mekhon--o----. ani holekh/holekhet l'mekhon kosher. a-i h-l-k-/-o-e-h-t l-m-k-o- k-s-e-. ------------------------------------ ani holekh/holekhet l'mekhon kosher.
Juguem a futbol. ‫אנ-נו----קים-כד---ל.‬ ‫אנחנו משחקים כדורגל.‬ ‫-נ-נ- מ-ח-י- כ-ו-ג-.- ---------------------- ‫אנחנו משחקים כדורגל.‬ 0
a------m---a-aqi- ka---eg-l. anaxnu messaxaqim kaduregel. a-a-n- m-s-a-a-i- k-d-r-g-l- ---------------------------- anaxnu messaxaqim kaduregel.
A vegades nedem. ‫----- ש-חי--ל-ע--ם.‬ ‫אנחנו שוחים לפעמים.‬ ‫-נ-נ- ש-ח-ם ל-ע-י-.- --------------------- ‫אנחנו שוחים לפעמים.‬ 0
a----u-ss-xim-l---amim. anaxnu ssoxim lif'amim. a-a-n- s-o-i- l-f-a-i-. ----------------------- anaxnu ssoxim lif'amim.
O fem moto. ‫-ו-א---ו רו-ב----ל א---י---‬ ‫או אנחנו רוכבים על אופניים.‬ ‫-ו א-ח-ו ר-כ-י- ע- א-פ-י-ם-‬ ----------------------------- ‫או אנחנו רוכבים על אופניים.‬ 0
o -n--n-----h------ -fa--i-. o anaxnu rokhvim al ofanaim. o a-a-n- r-k-v-m a- o-a-a-m- ---------------------------- o anaxnu rokhvim al ofanaim.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. ‫--י- --נו--ש-אצט-י---כדור---‬ ‫בעיר שלנו יש אצטדיון כדורגל.‬ ‫-ע-ר ש-נ- י- א-ט-י-ן כ-ו-ג-.- ------------------------------ ‫בעיר שלנו יש אצטדיון כדורגל.‬ 0
ba'-r----------e-h ---t-d--- k-d-r----. ba'ir shelanu yesh itstadion kaduregel. b-'-r s-e-a-u y-s- i-s-a-i-n k-d-r-g-l- --------------------------------------- ba'ir shelanu yesh itstadion kaduregel.
També hi ha una piscina amb sauna. ‫-ש--ם --י-- -ח-י--ו-א---.‬ ‫יש גם בריכת שחייה וסאונה.‬ ‫-ש ג- ב-י-ת ש-י-ה ו-א-נ-.- --------------------------- ‫יש גם בריכת שחייה וסאונה.‬ 0
ye-h -a- b-e--hat---xiah-----'-nah. yesh gam breykhat ssxiah w'sa'unah. y-s- g-m b-e-k-a- s-x-a- w-s-'-n-h- ----------------------------------- yesh gam breykhat ssxiah w'sa'unah.
I hi ha un camp de golf. ‫--- ---מגר- -ולף.‬ ‫ויש גם מגרש גולף.‬ ‫-י- ג- מ-ר- ג-ל-.- ------------------- ‫ויש גם מגרש גולף.‬ 0
weye-h-g-m----rash golf. weyesh gam migrash golf. w-y-s- g-m m-g-a-h g-l-. ------------------------ weyesh gam migrash golf.
Què hi ha a la televisió? ‫-ה -- בט-ו---י-?‬ ‫מה יש בטלוויזיה?‬ ‫-ה י- ב-ל-ו-ז-ה-‬ ------------------ ‫מה יש בטלוויזיה?‬ 0
m-h y-s- -at-lew---ah? mah yesh batelewiziah? m-h y-s- b-t-l-w-z-a-? ---------------------- mah yesh batelewiziah?
Hi ha un partit de futbol. ‫כ-גע--ש-דר -שח---ד----.‬ ‫כרגע משודר משחק כדורגל.‬ ‫-ר-ע מ-ו-ר מ-ח- כ-ו-ג-.- ------------------------- ‫כרגע משודר משחק כדורגל.‬ 0
ka-----m---u-ar -i-s--q--ad----e-. karega m'shudar missxaq kaduregel. k-r-g- m-s-u-a- m-s-x-q k-d-r-g-l- ---------------------------------- karega m'shudar missxaq kaduregel.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. ‫-ב-רת-גר-נ-- -ש--- נ-ד -ב--ת-ברי-נ-ה.‬ ‫נבחרת גרמניה משחקת נגד נבחרת בריטניה.‬ ‫-ב-ר- ג-מ-י- מ-ח-ת נ-ד נ-ח-ת ב-י-נ-ה-‬ --------------------------------------- ‫נבחרת גרמניה משחקת נגד נבחרת בריטניה.‬ 0
n---e--- ger-a-i---m-ss-----t--eged -i---r-t-b-i-a-iah. nivxeret germaniah m'ssaxeqet neged nivxeret britaniah. n-v-e-e- g-r-a-i-h m-s-a-e-e- n-g-d n-v-e-e- b-i-a-i-h- ------------------------------------------------------- nivxeret germaniah m'ssaxeqet neged nivxeret britaniah.
Qui guanya? ‫מ---נצ--‬ ‫מי מנצח?‬ ‫-י מ-צ-?- ---------- ‫מי מנצח?‬ 0
mi-me---sea-? mi menatseax? m- m-n-t-e-x- ------------- mi menatseax?
No en tinc ni idea. ‫אי- ל--מ-שג-‬ ‫אין לי מושג.‬ ‫-י- ל- מ-ש-.- -------------- ‫אין לי מושג.‬ 0
e-n--- --s-a-. eyn li mussag. e-n l- m-s-a-. -------------- eyn li mussag.
De moment, és un empat. ‫-------קו-‬ ‫כרגע תיקו.‬ ‫-ר-ע ת-ק-.- ------------ ‫כרגע תיקו.‬ 0
k-re-----y--. karega teyqo. k-r-g- t-y-o- ------------- karega teyqo.
L’àrbitre és de Bèlgica. ‫-ש-----ל-י-‬ ‫השופט בלגי.‬ ‫-ש-פ- ב-ג-.- ------------- ‫השופט בלגי.‬ 0
h-s-o-e--b----. hashofet belgi. h-s-o-e- b-l-i- --------------- hashofet belgi.
Ara hi ha un penal. ‫יש -עי-ת-פ----‬ ‫יש בעיטת פנדל.‬ ‫-ש ב-י-ת פ-ד-.- ---------------- ‫יש בעיטת פנדל.‬ 0
y-sh--'i-at----de-. yesh b'itat pendel. y-s- b-i-a- p-n-e-. ------------------- yesh b'itat pendel.
Gol! U a zero! ‫-ער!--חת--פס!‬ ‫שער! אחת אפס!‬ ‫-ע-! א-ת א-ס-‬ --------------- ‫שער! אחת אפס!‬ 0
s-a'--! a-at ---s! sha'ar! axat efes! s-a-a-! a-a- e-e-! ------------------ sha'ar! axat efes!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!