Manual de conversa

ca L’esport   »   el Αθλητισμός

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [σαράντα εννέα]

49 [saránta ennéa]

Αθλητισμός

[Athlētismós]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Practiques cap esport? Κ-νε-ς α-λ-τισμ-; Κ----- α--------- Κ-ν-ι- α-λ-τ-σ-ό- ----------------- Κάνεις αθλητισμό; 0
Kán--- at-l-t-smó? K----- a---------- K-n-i- a-h-ē-i-m-? ------------------ Káneis athlētismó?
Sí, em cal moure. Ναι,---έ-ε- να-κ--ο--αι. Ν--- π----- ν- κ-------- Ν-ι- π-έ-ε- ν- κ-ν-ύ-α-. ------------------------ Ναι, πρέπει να κινούμαι. 0
N-i, ---p-- na --n-ú--i. N--- p----- n- k-------- N-i- p-é-e- n- k-n-ú-a-. ------------------------ Nai, prépei na kinoúmai.
Vaig al centre esportiu. Πη----- σ- -να-----ητ-κό σ---ογ-. Π------ σ- έ--- α------- σ------- Π-γ-ί-ω σ- έ-α- α-λ-τ-κ- σ-λ-ο-ο- --------------------------------- Πηγαίνω σε έναν αθλητικό σύλλογο. 0
Pē---n---e-é-an--t-lē-i-ó--ýl--g-. P------ s- é--- a-------- s------- P-g-í-ō s- é-a- a-h-ē-i-ó s-l-o-o- ---------------------------------- Pēgaínō se énan athlētikó sýllogo.
Juguem a futbol. Π------ε ---όσφα--ο. Π------- π---------- Π-ί-ο-μ- π-δ-σ-α-ρ-. -------------------- Παίζουμε ποδόσφαιρο. 0
P-ízou-e p--ó-pha---. P------- p----------- P-í-o-m- p-d-s-h-i-o- --------------------- Paízoume podósphairo.
A vegades nedem. Κ-μ-----ρά κ---μ----. Κ---- φ--- κ--------- Κ-μ-ά φ-ρ- κ-λ-μ-ά-ε- --------------------- Καμιά φορά κολυμπάμε. 0
K-m----hor--kol------. K---- p---- k--------- K-m-á p-o-á k-l-m-á-e- ---------------------- Kamiá phorá kolympáme.
O fem moto. Ή-κά-ο-----οδήλατο. Ή κ------ π-------- Ή κ-ν-υ-ε π-δ-λ-τ-. ------------------- Ή κάνουμε ποδήλατο. 0
Ḗ k--oum- ---ḗla-o. Ḗ k------ p-------- Ḗ k-n-u-e p-d-l-t-. ------------------- Ḗ kánoume podḗlato.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. Σ-η---ό---μ-ς έχο--- γήπ-δ--ποδ-σφα-ρου. Σ--- π--- μ-- έ----- γ----- π----------- Σ-η- π-λ- μ-ς έ-ο-μ- γ-π-δ- π-δ-σ-α-ρ-υ- ---------------------------------------- Στην πόλη μας έχουμε γήπεδο ποδοσφαίρου. 0
S------l--m-s --h--me-gḗ---o--o---ph-í-ou. S--- p--- m-- é------ g----- p------------ S-ē- p-l- m-s é-h-u-e g-p-d- p-d-s-h-í-o-. ------------------------------------------ Stēn pólē mas échoume gḗpedo podosphaírou.
També hi ha una piscina amb sauna. Υπά-χει -αι--ί--πι---- μ--σά-υνα. Υ------ κ-- μ-- π----- μ- σ------ Υ-ά-χ-ι κ-ι μ-α π-σ-ν- μ- σ-ο-ν-. --------------------------------- Υπάρχει και μία πισίνα με σάουνα. 0
Yp--c--i kai -ía --s--a ---s-----. Y------- k-- m-- p----- m- s------ Y-á-c-e- k-i m-a p-s-n- m- s-o-n-. ---------------------------------- Ypárchei kai mía pisína me sáouna.
I hi ha un camp de golf. Υπάρχ-ι-και -ή-εδ- γκ-λ-. Υ------ κ-- γ----- γ----- Υ-ά-χ-ι κ-ι γ-π-δ- γ-ο-φ- ------------------------- Υπάρχει και γήπεδο γκολφ. 0
Y-árchei ka---ḗ--do -----h. Y------- k-- g----- n------ Y-á-c-e- k-i g-p-d- n-o-p-. --------------------------- Ypárchei kai gḗpedo nkolph.
Què hi ha a la televisió? Τι-έ----η -η--όρ--η; Τ- έ--- η τ--------- Τ- έ-ε- η τ-λ-ό-α-η- -------------------- Τι έχει η τηλεόραση; 0
T- é-h-i-ē-t-le---s-? T- é---- ē t--------- T- é-h-i ē t-l-ó-a-ē- --------------------- Ti échei ē tēleórasē?
Hi ha un partit de futbol. Τώρ--έχει-έ--ν-αγ-να ---οσ---ρου. Τ--- έ--- έ--- α---- π----------- Τ-ρ- έ-ε- έ-α- α-ώ-α π-δ-σ-α-ρ-υ- --------------------------------- Τώρα έχει έναν αγώνα ποδοσφαίρου. 0
Tṓ-a-é-h-i é-----gṓna p-d---h---ou. T--- é---- é--- a---- p------------ T-r- é-h-i é-a- a-ṓ-a p-d-s-h-í-o-. ----------------------------------- Tṓra échei énan agṓna podosphaírou.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Η-γερμ--ι-- --ά-α π-ί--- εν---ίον---ς αγγλ--ής. Η γ-------- ο---- π----- ε------- τ-- α-------- Η γ-ρ-α-ι-ή ο-ά-α π-ί-ε- ε-α-τ-ο- τ-ς α-γ-ι-ή-. ----------------------------------------------- Η γερμανική ομάδα παίζει εναντίον της αγγλικής. 0
Ē ge--a--kḗ--m--a paí-ei ---nt-o--t-s-a-g--kḗ-. Ē g-------- o---- p----- e------- t-- a-------- Ē g-r-a-i-ḗ o-á-a p-í-e- e-a-t-o- t-s a-g-i-ḗ-. ----------------------------------------------- Ē germanikḗ omáda paízei enantíon tēs anglikḗs.
Qui guanya? Π---- κ-ρ-ί--ι; Π---- κ-------- Π-ι-ς κ-ρ-ί-ε-; --------------- Ποιος κερδίζει; 0
P-i-s --r-íze-? P---- k-------- P-i-s k-r-í-e-? --------------- Poios kerdízei?
No en tinc ni idea. Δ-ν έχω-ιδ--. Δ-- έ-- ι---- Δ-ν έ-ω ι-έ-. ------------- Δεν έχω ιδέα. 0
D-- ---- idé-. D-- é--- i---- D-n é-h- i-é-. -------------- Den échō idéa.
De moment, és un empat. Αυτ- τη στι--ή είν-- -σο--λί-. Α--- τ- σ----- ε---- ι-------- Α-τ- τ- σ-ι-μ- ε-ν-ι ι-ο-α-ί-. ------------------------------ Αυτή τη στιγμή είναι ισοπαλία. 0
A--ḗ-t---tigm- e---i --op----. A--- t- s----- e---- i-------- A-t- t- s-i-m- e-n-i i-o-a-í-. ------------------------------ Autḗ tē stigmḗ eínai isopalía.
L’àrbitre és de Bèlgica. Ο-δια--η----είν-ι -πό-τ- --λγι-. Ο δ-------- ε---- α-- τ- Β------ Ο δ-α-τ-τ-ς ε-ν-ι α-ό τ- Β-λ-ι-. -------------------------------- Ο διαιτητής είναι από το Βέλγιο. 0
O--i------- -ína- apó to ---g-o. O d-------- e---- a-- t- B------ O d-a-t-t-s e-n-i a-ó t- B-l-i-. -------------------------------- O diaitētḗs eínai apó to Bélgio.
Ara hi ha un penal. Τώ-α--κτε-εί--ι -έ-α---. Τ--- ε--------- π------- Τ-ρ- ε-τ-λ-ί-α- π-ν-λ-ι- ------------------------ Τώρα εκτελείται πέναλτι. 0
Tṓ-a--kt---í-ai--é-alt-. T--- e--------- p------- T-r- e-t-l-í-a- p-n-l-i- ------------------------ Tṓra ekteleítai pénalti.
Gol! U a zero! Γ---!------η-έ-! Γ---- Έ--------- Γ-ο-! Έ-α-μ-δ-ν- ---------------- Γκολ! Ένα-μηδέν! 0
Nko-- -------é-! N---- É--------- N-o-! É-a-m-d-n- ---------------- Nkol! Éna-mēdén!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!