Manual de conversa

ca L’esport   »   bg Спорт

49 [quaranta-nou]

L’esport

L’esport

49 [четирийсет и девет]

49 [chetiriyset i devet]

Спорт

[Sport]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Practiques cap esport? З-н--а-аш------ -----п---? Занимаваш ли се със спорт? З-н-м-в-ш л- с- с-с с-о-т- -------------------------- Занимаваш ли се със спорт? 0
Z-nima-a-h ---s- s-s sp---? Zanimavash li se sys sport? Z-n-m-v-s- l- s- s-s s-o-t- --------------------------- Zanimavash li se sys sport?
Sí, em cal moure. Да- а--т-я--- да се движа. Да, аз трябва да се движа. Д-, а- т-я-в- д- с- д-и-а- -------------------------- Да, аз трябва да се движа. 0
Da,-a---r---v--d- -- dv---a. Da, az tryabva da se dvizha. D-, a- t-y-b-a d- s- d-i-h-. ---------------------------- Da, az tryabva da se dvizha.
Vaig al centre esportiu. Х-дя-в---и-----рт-- -л--. Ходя в един спортен клуб. Х-д- в е-и- с-о-т-н к-у-. ------------------------- Ходя в един спортен клуб. 0
K--d-----yed------r-en--l--. Khodya v yedin sporten klub. K-o-y- v y-d-n s-o-t-n k-u-. ---------------------------- Khodya v yedin sporten klub.
Juguem a futbol. Н---игр-------б-л. Ние играем футбол. Н-е и-р-е- ф-т-о-. ------------------ Ние играем футбол. 0
Nie -g---m-futbol. Nie igraem futbol. N-e i-r-e- f-t-o-. ------------------ Nie igraem futbol.
A vegades nedem. Поня-ог- п-ув--е. Понякога плуваме. П-н-к-г- п-у-а-е- ----------------- Понякога плуваме. 0
P-n--k------u-am-. Ponyakoga pluvame. P-n-a-o-a p-u-a-e- ------------------ Ponyakoga pluvame.
O fem moto. Или к-р-ме ----сип---/ к----о. Или караме велосипед / колело. И-и к-р-м- в-л-с-п-д / к-л-л-. ------------------------------ Или караме велосипед / колело. 0
I-- kara-e---l-s--ed - kolelo. Ili karame velosiped / kolelo. I-i k-r-m- v-l-s-p-d / k-l-l-. ------------------------------ Ili karame velosiped / kolelo.
A la nostra ciutat, hi ha un estadi de futbol. В---шия----д ----фут---ен--т--и-н. В нашия град има футболен стадион. В н-ш-я г-а- и-а ф-т-о-е- с-а-и-н- ---------------------------------- В нашия град има футболен стадион. 0
V-n-shi---------m- ------en stadi--. V nashiya grad ima futbolen stadion. V n-s-i-a g-a- i-a f-t-o-e- s-a-i-n- ------------------------------------ V nashiya grad ima futbolen stadion.
També hi ha una piscina amb sauna. Има -ъщо ---е-- --с --ун-. Има също басейн със сауна. И-а с-щ- б-с-й- с-с с-у-а- -------------------------- Има също басейн със сауна. 0
Im- s-s-c-----s--n--y- sa---. Ima syshcho baseyn sys sauna. I-a s-s-c-o b-s-y- s-s s-u-a- ----------------------------- Ima syshcho baseyn sys sauna.
I hi ha un camp de golf. Има и -о-- и--и--. Има и голф игрище. И-а и г-л- и-р-щ-. ------------------ Има и голф игрище. 0
I---i golf-ig-i--ch-. Ima i golf igrishche. I-a i g-l- i-r-s-c-e- --------------------- Ima i golf igrishche.
Què hi ha a la televisió? К-кво---- -----ле--з-я-а? Какво има по телевизията? К-к-о и-а п- т-л-в-з-я-а- ------------------------- Какво има по телевизията? 0
K-kvo---- p---el-vizi----? Kakvo ima po televiziyata? K-k-o i-a p- t-l-v-z-y-t-? -------------------------- Kakvo ima po televiziyata?
Hi ha un partit de futbol. Т-км- -а--т ф----лен--ач. Тъкмо дават футболен мач. Т-к-о д-в-т ф-т-о-е- м-ч- ------------------------- Тъкмо дават футболен мач. 0
T--m- d-v-t-fut---e---a-h. Tykmo davat futbolen mach. T-k-o d-v-t f-t-o-e- m-c-. -------------------------- Tykmo davat futbolen mach.
L’equip alemany juga contra l’equip anglès. Не-с--я------р----ае с-е-у-ан-лийск-я. Немският отбор играе срещу английския. Н-м-к-я- о-б-р и-р-е с-е-у а-г-и-с-и-. -------------------------------------- Немският отбор играе срещу английския. 0
N---k--at-ot--r --r----re---h- --gliy-k-ya. Nemskiyat otbor igrae sreshchu angliyskiya. N-m-k-y-t o-b-r i-r-e s-e-h-h- a-g-i-s-i-a- ------------------------------------------- Nemskiyat otbor igrae sreshchu angliyskiya.
Qui guanya? К-й----ел-? Кой печели? К-й п-ч-л-? ----------- Кой печели? 0
Koy----h--i? Koy pecheli? K-y p-c-e-i- ------------ Koy pecheli?
No en tinc ni idea. Н-ма--пр--с-а--. Нямам представа. Н-м-м п-е-с-а-а- ---------------- Нямам представа. 0
N-a----pred--ava. Nyamam predstava. N-a-a- p-e-s-a-a- ----------------- Nyamam predstava.
De moment, és un empat. В-мо-ент- ре-ул--тът-е р--е-. В момента резултатът е равен. В м-м-н-а р-з-л-а-ъ- е р-в-н- ----------------------------- В момента резултатът е равен. 0
V--o---ta---z--tat-t ---ra---. V momenta rezultatyt ye raven. V m-m-n-a r-z-l-a-y- y- r-v-n- ------------------------------ V momenta rezultatyt ye raven.
L’àrbitre és de Bèlgica. С-д-ят- е--------и-. Съдията е от Белгия. С-д-я-а е о- Б-л-и-. -------------------- Съдията е от Белгия. 0
S-diyata--e----Bel---a. Sydiyata ye ot Belgiya. S-d-y-t- y- o- B-l-i-a- ----------------------- Sydiyata ye ot Belgiya.
Ara hi ha un penal. Се-- б--- дузп-. Сега бият дузпа. С-г- б-я- д-з-а- ---------------- Сега бият дузпа. 0
Se-a -i-a--d-zpa. Sega biyat duzpa. S-g- b-y-t d-z-a- ----------------- Sega biyat duzpa.
Gol! U a zero! Го-!---и- -а ---а! Гол! Един на нула! Г-л- Е-и- н- н-л-! ------------------ Гол! Един на нула! 0
G--- -e-in--a --l-! Gol! Yedin na nula! G-l- Y-d-n n- n-l-! ------------------- Gol! Yedin na nula!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Només les paraules fortes sobreviuen!

Les paraules que s'usen poc canvien més que les paraules utilitzades amb freqüència. L'explicació podria trobar-se a les lleis de l'evolució. Els gens comuns són els que menys canvien amb el temps. Tenen una forma estable. El mateix val per a les paraules! Un estudi va investigar els verbs anglesos. Es van comparar les formes actuals dels verbs amb altres més antigues. Els deu verbs més comuns de l'anglès són irregulars. La major part de la resta de verbs són regulars. No obstant això, en l'Edat Mitjana els verbs eren majoritàriament irregulars. Així doncs, els verbs irregulars que no s'utilitzaven molt es van convertir en verbs regulars. D'aquí a 300 anys a l'anglès amb prou feines li quedaran verbs irregulars. Altres investigacions, a més, revelen que les llengües són seleccionades com si fossin gens. Els científics han comparat paraules actuals de diferents llengües. Ho van fer triant paraules que s'assemblen i signifiquen el mateix. Un exemple són les paraules water, Wasser, vatten. Aquestes paraules tenen la mateixa arrel, per això s'assemblen. Com es tracta de paraules importants, s'utilitzen en cada llengua amb molta freqüència. Així han pogut conservar la seva forma - i seguir sent similars fins l'actualitat. Les paraules sense una especial importància canvien molt més ràpidament. De vegades són directament substituïdes per altres paraules. Per això es diferencien les paraules poc freqüents en les diferents llengües. Per què les paraules que s'usen poc canvien no està encara del tot clar. És possible que, quan se'n fa ús, s'utilitzin de forma incorrecta o es pronunciïn malament. Una cosa així pot passar perquè els parlants no les coneixen massa bé. També pot ser que les paraules fonamentals hagin de ser sempre les mateixes. Perquè només així queda assegurada en tot moment la seva correcta comprensió. I les paraules hi són per ser compreses...
Sabia vostè que?
L’ucraïnès pertany a les llengües eslaves orientals, pel que està estretament relacionat amb el rus i el bielorrús. El parlen més de 40 milions de persones, així que és la tercera llengua eslava més parlada, desprès del rus i el polonès. L’ucraïnès es va originar a finals del segle XVIII a partir de la llengua vernacular. Aleshores va sorgir un llenguatge escrit different, i amb ell va arrivar la literatura. Avui dia existeixen diversos dialectes, els quals estàn dividits en tres grups principals. El seu vocabulari, la seva sintaxi, i la seva articulació recorden a altres llengües. Això va ocórrer perquè les llengües eslaves van començar a diferenciar-se entre elles relativament tard. Degut a la seva situació geogràfica, compta amb moltes influències del polonès i del rus. La seva grampatica conté set casos, i els adjectius determinen la relació que existeix entre les persones i les coses. Un parlant d’ucraïnès pot demostrar la seva actitud o mentalitat segons de la paraula que triï. Un altre tret característic és el seu so melòdic. Si t’agraden els idiomes melòdics, no ho dubtis, aprèn ucraïnès!