Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   cs Části těla

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [padesát osm]

Části těla

Tria com vols veure la traducció:   
català txec Engegar Més
Dibuixo un home. Nakr-sl-m-mu-e. N-------- m---- N-k-e-l-m m-ž-. --------------- Nakreslím muže. 0
Primer el cap. Nejd-í-e h-av-. N------- h----- N-j-ř-v- h-a-u- --------------- Nejdříve hlavu. 0
L’home porta un barret. Ten m-- m---a sobě-kl-b-uk. T-- m-- m- n- s--- k------- T-n m-ž m- n- s-b- k-o-o-k- --------------------------- Ten muž má na sobě klobouk. 0
Els cabells no es veuen. J-ho-vl-sy----sou -i-ě-. J--- v---- n----- v----- J-h- v-a-y n-j-o- v-d-t- ------------------------ Jeho vlasy nejsou vidět. 0
Les orelles tampoc es veuen. A---j--o---i--ejsou--i-ě-. A-- j--- u-- n----- v----- A-i j-h- u-i n-j-o- v-d-t- -------------------------- Ani jeho uši nejsou vidět. 0
L’esquena tampoc es veu. Ani---------a-nej--u v-dět. A-- j--- z--- n----- v----- A-i j-h- z-d- n-j-o- v-d-t- --------------------------- Ani jeho záda nejsou vidět. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Nak--s-ím ----či ----ta. N-------- m- o-- a ú---- N-k-e-l-m m- o-i a ú-t-. ------------------------ Nakreslím mu oči a ústa. 0
L’home balla i riu. T-n------ančí-a směje-s-. T-- m-- t---- a s---- s-- T-n m-ž t-n-í a s-ě-e s-. ------------------------- Ten muž tančí a směje se. 0
L’home té un nas llarg. T---mu---á--lo-hý-n--. T-- m-- m- d----- n--- T-n m-ž m- d-o-h- n-s- ---------------------- Ten muž má dlouhý nos. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. V -u-o- --ž--h--. V r---- d--- h--- V r-k-u d-ž- h-l- ----------------- V rukou drží hůl. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. Ko-em ---u m--ta-- šál-. K---- k--- m- t--- š---- K-l-m k-k- m- t-k- š-l-. ------------------------ Kolem krku má také šálu. 0
És l’hivern i fa fred. J- --ma --je---l-d--. J- z--- a j- c------- J- z-m- a j- c-l-d-o- --------------------- Je zima a je chladno. 0
Els braços són musculats. J-h- -aže j--u -i---. J--- p--- j--- s----- J-h- p-ž- j-o- s-l-é- --------------------- Jeho paže jsou silné. 0
Les cames són musculoses. I j-ho---hy --o- s--né. I j--- n--- j--- s----- I j-h- n-h- j-o- s-l-é- ----------------------- I jeho nohy jsou silné. 0
L’home és de neu. T-n--už--- ---sn--u. T-- m-- j- z- s----- T-n m-ž j- z- s-ě-u- -------------------- Ten muž je ze sněhu. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. N-----a---b---á-n--ka--o--------ný ka---. N--- n- s--- ž---- k------ a ž---- k----- N-m- n- s-b- ž-d-é k-l-o-y a ž-d-ý k-b-t- ----------------------------------------- Nemá na sobě žádné kalhoty a žádný kabát. 0
Però l’home no té fred. A-e n---zn-. A-- n------- A-e n-m-z-e- ------------ Ale nemrzne. 0
És un ninot de neu. Je-t- -n-h--á-. J- t- s-------- J- t- s-ě-u-á-. --------------- Je to sněhulák. 0

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...