Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   lv Ķermeņa daļas

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [piecdesmit astoņi]

Ķermeņa daļas

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Dibuixo un home. Es---mē---vīri---. E- z----- v------- E- z-m-j- v-r-e-i- ------------------ Es zīmēju vīrieti. 0
Primer el cap. Vispir-s -al--. V------- g----- V-s-i-m- g-l-u- --------------- Vispirms galvu. 0
L’home porta un barret. Vī--e-i--ir p--t----. V------- i- p-------- V-r-e-i- i- p-a-m-l-. --------------------- Vīrietim ir platmale. 0
Els cabells no es veuen. Ma-us-nered-. M---- n------ M-t-s n-r-d-. ------------- Matus neredz. 0
Les orelles tampoc es veuen. Ausis ar---ere--. A---- a-- n------ A-s-s a-ī n-r-d-. ----------------- Ausis arī neredz. 0
L’esquena tampoc es veu. Mu--r--a-ī -e---z. M----- a-- n------ M-g-r- a-ī n-r-d-. ------------------ Muguru arī neredz. 0
Dibuixo els ulls i la boca. E- ------ --i- un --t-. E- z----- a--- u- m---- E- z-m-j- a-i- u- m-t-. ----------------------- Es zīmēju acis un muti. 0
L’home balla i riu. V--ie--s -e-o-un-s--ja-. V------- d--- u- s------ V-r-e-i- d-j- u- s-e-a-. ------------------------ Vīrietis dejo un smejas. 0
L’home té un nas llarg. V-r--t----r-g-rš-d-g-ns. V------- i- g--- d------ V-r-e-i- i- g-r- d-g-n-. ------------------------ Vīrietim ir garš deguns. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Ro-ā--v-ņš tu--s-i---. R---- v--- t-- s------ R-k-s v-ņ- t-r s-i-ķ-. ---------------------- Rokās viņš tur spieķi. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. A----kl- v--am ir ša---. A- k---- v---- i- š----- A- k-k-u v-ņ-m i- š-l-e- ------------------------ Ap kaklu viņam ir šalle. 0
És l’hivern i fa fred. Ir z-ema u-------k-ts. I- z---- u- i- a------ I- z-e-a u- i- a-k-t-. ---------------------- Ir ziema un ir auksts. 0
Els braços són musculats. R--as -- spēc----. R---- i- s-------- R-k-s i- s-ē-ī-a-. ------------------ Rokas ir spēcīgas. 0
Les cames són musculoses. K-j-s -r--i- s-----a-. K---- a-- i- s-------- K-j-s a-ī i- s-ē-ī-a-. ---------------------- Kājas arī ir spēcīgas. 0
L’home és de neu. Vī-- ir -- sn---a. V--- i- n- s------ V-r- i- n- s-i-g-. ------------------ Vīrs ir no sniega. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Viņ-m-n-- b-k-u ---m--eļ-. V---- n-- b---- u- m------ V-ņ-m n-v b-k-u u- m-t-ļ-. -------------------------- Viņam nav bikšu un mēteļa. 0
Però l’home no té fred. B-t -īr----es-l--. B-- v---- n------- B-t v-r-m n-s-l-t- ------------------ Bet vīram nesalst. 0
És un ninot de neu. Ta- ir -nieg--ī--. T-- i- s---------- T-s i- s-i-g-v-r-. ------------------ Tas ir sniegavīrs. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...