Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   af Liggaamsdele

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [agt en vyftig]

Liggaamsdele

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Dibuixo un home. E- ----- -- m--. E- t---- ’- m--- E- t-k-n ’- m-n- ---------------- Ek teken ’n man. 0
Primer el cap. Ee-s---d-- k--. E----- d-- k--- E-r-t- d-e k-p- --------------- Eerste die kop. 0
L’home porta un barret. Di--man -ra -n--o--. D-- m-- d-- ’- h---- D-e m-n d-a ’- h-e-. -------------------- Die man dra ’n hoed. 0
Els cabells no es veuen. M-n---ien -ie--i------ ---. M--- s--- n-- d-- h--- n--- M-n- s-e- n-e d-e h-r- n-e- --------------------------- Mens sien nie die hare nie. 0
Les orelles tampoc es veuen. M--s -i-n-oo---ie di- o-e---e. M--- s--- o-- n-- d-- o-- n--- M-n- s-e- o-k n-e d-e o-e n-e- ------------------------------ Mens sien ook nie die ore nie. 0
L’esquena tampoc es veu. M--s--ie----k-n-e--i- ru- n-e. M--- s--- o-- n-- d-- r-- n--- M-n- s-e- o-k n-e d-e r-g n-e- ------------------------------ Mens sien ook nie die rug nie. 0
Dibuixo els ulls i la boca. E--t-k-- die -- -n -i- -o--. E- t---- d-- o- e- d-- m---- E- t-k-n d-e o- e- d-e m-n-. ---------------------------- Ek teken die oë en die mond. 0
L’home balla i riu. Die-m-- -a----n--a-. D-- m-- d--- e- l--- D-e m-n d-n- e- l-g- -------------------- Die man dans en lag. 0
L’home té un nas llarg. Die --n h-- ’n l--- ---s. D-- m-- h-- ’- l--- n---- D-e m-n h-t ’- l-n- n-u-. ------------------------- Die man het ’n lang neus. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. H--d-- -- -tok-in s---an-e. H- d-- ’- s--- i- s- h----- H- d-a ’- s-o- i- s- h-n-e- --------------------------- Hy dra ’n stok in sy hande. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. Hy d-a--o- -n -e-p om----n-k. H- d-- o-- ’- s--- o- s- n--- H- d-a o-k ’- s-r- o- s- n-k- ----------------------------- Hy dra ook ’n serp om sy nek. 0
És l’hivern i fa fred. D-t i- -i--er--n---s-k---. D-- i- w----- e- d-- k---- D-t i- w-n-e- e- d-s k-u-. -------------------------- Dit is winter en dis koud. 0
Els braços són musculats. Di--ar-- is--t-------s. D-- a--- i- s---------- D-e a-m- i- s-e-k-f-i-. ----------------------- Die arms is sterk/fris. 0
Les cames són musculoses. D----ene--- -o- -te---f--s. D-- b--- i- o-- s---------- D-e b-n- i- o-k s-e-k-f-i-. --------------------------- Die bene is ook sterk/fris. 0
L’home és de neu. D-e-m-n ---v------e--gemaa-. D-- m-- i- v-- s---- g------ D-e m-n i- v-n s-e-u g-m-a-. ---------------------------- Die man is van sneeu gemaak. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. H- d---n-e -- --oe---- ’n-j-- ni-. H- d-- n-- ’- b---- o- ’- j-- n--- H- d-a n-e ’- b-o-k o- ’- j-s n-e- ---------------------------------- Hy dra nie ’n broek of ’n jas nie. 0
Però l’home no té fred. Ma-- -i- ----v-i-s----. M--- d-- m-- v---- n--- M-a- d-e m-n v-i-s n-e- ----------------------- Maar die man vries nie. 0
És un ninot de neu. H- -- -----e-u-a-. H- i- ’- s-------- H- i- ’- s-e-u-a-. ------------------ Hy is ’n sneeuman. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...