Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   hy Parts of the body

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [հիսունութ]

58 [hisunut’]

Parts of the body

[marmni maser]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Dibuixo un home. Ես-մ- մ-ր--ե- նկա---մ: Ե- մ- մ--- ե- ն------- Ե- մ- մ-ր- ե- ն-ա-ո-մ- ---------------------- Ես մի մարդ եմ նկարում: 0
Y-s -i m-----em-nka-um Y-- m- m--- y-- n----- Y-s m- m-r- y-m n-a-u- ---------------------- Yes mi mard yem nkarum
Primer el cap. Սկ-բում----ւխ-: Ս------ գ------ Ս-զ-ո-մ գ-ո-խ-: --------------- Սկզբում գլուխը: 0
S----- -lu-hy S----- g----- S-z-u- g-u-h- ------------- Skzbum glukhy
L’home porta un barret. Ա-դ---ր-ը-գ-խ--կ է---ե-: Ա-- մ---- գ----- է դ---- Ա-դ մ-ր-ը գ-խ-ր- է դ-ե-: ------------------------ Այդ մարդը գլխարկ է դրել: 0
Ayd mard- gl---rk - dr-l A-- m---- g------ e d--- A-d m-r-y g-k-a-k e d-e- ------------------------ Ayd mardy glkhark e drel
Els cabells no es veuen. Մ-զեր- -են ե---ւ-: Մ----- չ-- ե------ Մ-զ-ր- չ-ն ե-և-ւ-: ------------------ Մազերը չեն երևում: 0
M-z--y-ch’-e- ---e-um M----- c----- y------ M-z-r- c-’-e- y-r-v-m --------------------- Mazery ch’yen yerevum
Les orelles tampoc es veuen. Ակ---------ու---ե- չեն -ր-ու-: Ա-------- ն------- չ-- ե------ Ա-ա-ջ-ե-ը ն-ւ-ն-ե- չ-ն ե-և-ւ-: ------------------------------ Ականջները նույնպես չեն երևում: 0
Akanj-ery nu----- -h--e--yerev-m A-------- n------ c----- y------ A-a-j-e-y n-y-p-s c-’-e- y-r-v-m -------------------------------- Akanjnery nuynpes ch’yen yerevum
L’esquena tampoc es veu. Մ--ք- նույնպ---չի-երևո-մ: Մ---- ն------- չ- ե------ Մ-ջ-ը ն-ւ-ն-ե- չ- ե-և-ւ-: ------------------------- Մեջքը նույնպես չի երևում: 0
M-jk’- -uynpe--c----y--evum M----- n------ c--- y------ M-j-’- n-y-p-s c-’- y-r-v-m --------------------------- Mejk’y nuynpes ch’i yerevum
Dibuixo els ulls i la boca. Ես--կա-ո-մ-եմ-աչքե-ը-և-բե-ա-ը: Ե- ն------ ե- ա----- և բ------ Ե- ն-ա-ո-մ ե- ա-ք-ր- և բ-ր-ն-: ------------------------------ Ես նկարում եմ աչքերը և բերանը: 0
Y-----a--- y-- ac-’-’--r- ye- b--any Y-- n----- y-- a--------- y-- b----- Y-s n-a-u- y-m a-h-k-y-r- y-v b-r-n- ------------------------------------ Yes nkarum yem ach’k’yery yev berany
L’home balla i riu. Մար-ը-պարում - և -ի---ո--: Մ---- պ----- է և ծ-------- Մ-ր-ը պ-ր-ւ- է և ծ-ծ-ղ-ւ-: -------------------------- Մարդը պարում է և ծիծաղում: 0
M--d--p-r-- - -e- tsi--a--um M---- p---- e y-- t--------- M-r-y p-r-m e y-v t-i-s-g-u- ---------------------------- Mardy parum e yev tsitsaghum
L’home té un nas llarg. Մար----րկար քիթ ----: Մ---- ե---- ք-- ո---- Մ-ր-ը ե-կ-ր ք-թ ո-ն-: --------------------- Մարդը երկար քիթ ունի: 0
M-rd- ---k---k-i-’---i M---- y----- k---- u-- M-r-y y-r-a- k-i-’ u-i ---------------------- Mardy yerkar k’it’ uni
(Ell) porta un bastó a les mans. Նրա ձեռք---մի-փ-յտ կ-: Ն-- ձ----- մ- փ--- կ-- Ն-ա ձ-ռ-ի- մ- փ-յ- կ-: ---------------------- Նրա ձեռքին մի փայտ կա: 0
Nr- ---rrk’i---- p’a-t-ka N-- d-------- m- p---- k- N-a d-e-r-’-n m- p-a-t k- ------------------------- Nra dzerrk’in mi p’ayt ka
També porta una bufanda al voltant del coll. Նր- --ր--ոցի---- --ր----փա-աթ--: Ն-- պ-------- մ- շ--- է փ------- Ն-ա պ-ր-ն-ց-ն մ- շ-ր- է փ-թ-թ-ծ- -------------------------------- Նրա պարանոցին մի շարֆ է փաթաթած: 0
Nra---rano--’-n-m--------- -’-t’at---s N-- p---------- m- s---- e p---------- N-a p-r-n-t-’-n m- s-a-f e p-a-’-t-a-s -------------------------------------- Nra paranots’in mi sharf e p’at’at’ats
És l’hivern i fa fred. Ձմեռ --և -ո--տ: Ձ--- է և ց----- Ձ-ե- է և ց-ւ-տ- --------------- Ձմեռ է և ցուրտ: 0
D-mer- e-y-v-ts’-rt D----- e y-- t----- D-m-r- e y-v t-’-r- ------------------- Dzmerr e yev ts’urt
Els braços són musculats. Ձեռք--ը-ամր-կ-զմ---: Ձ------ ա------- ե-- Ձ-ռ-ե-ը ա-ր-կ-զ- ե-: -------------------- Ձեռքերը ամրակազմ են: 0
D--r--’---- --ra-------n D---------- a------- y-- D-e-r-’-e-y a-r-k-z- y-n ------------------------ Dzerrk’yery amrakazm yen
Les cames són musculoses. Ո-քե-- նո-յ-պես -մ-ա-ա-մ-են: Ո----- ն------- ա------- ե-- Ո-ք-ր- ն-ւ-ն-ե- ա-ր-կ-զ- ե-: ---------------------------- Ոտքերը նույնպես ամրակազմ են: 0
V-tk--e----u---es a----a-m-y-n V-------- n------ a------- y-- V-t-’-e-y n-y-p-s a-r-k-z- y-n ------------------------------ Votk’yery nuynpes amrakazm yen
L’home és de neu. Մ---ը -յո-ն-ց---պատր-ս-վա-: Մ---- ձ------ է պ---------- Մ-ր-ը ձ-ո-ն-ց է պ-տ-ա-տ-ա-: --------------------------- Մարդը ձյունից է պատրաստված: 0
M--d- dzyu--t---e--atra-tva-s M---- d-------- e p---------- M-r-y d-y-n-t-’ e p-t-a-t-a-s ----------------------------- Mardy dzyunits’ e patrastvats
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Նա--ա-տիք-- վերար--- ---կ-ո-մ: Ն- վ----- և վ------- չ- կ----- Ն- վ-ր-ի- և վ-ր-ր-ո- չ- կ-ո-մ- ------------------------------ Նա վարտիք և վերարկու չի կրում: 0
N---ar-i-’ y-- v--ar-- c-------m N- v------ y-- v------ c--- k--- N- v-r-i-’ y-v v-r-r-u c-’- k-u- -------------------------------- Na vartik’ yev verarku ch’i krum
Però l’home no té fred. Բ-յ---ա-դը -- մրսո-մ: Բ--- մ---- չ- մ------ Բ-յ- մ-ր-ը չ- մ-ս-ւ-: --------------------- Բայց մարդը չի մրսում: 0
Bayt-’ -ardy -h’- mr--m B----- m---- c--- m---- B-y-s- m-r-y c-’- m-s-m ----------------------- Bayts’ mardy ch’i mrsum
És un ninot de neu. Նա ձնե--ր--է: Ն- ձ------ է- Ն- ձ-ե-ա-դ է- ------------- Նա ձնեմարդ է: 0
N--dzne---- e N- d------- e N- d-n-m-r- e ------------- Na dznemard e

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...