Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   mk Делови на телото

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [педесет и осум]

58 [pyedyesyet i osoom]

Делови на телото

[Dyelovi na tyeloto]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Dibuixo un home. Ј-с-цртам ч-ве-. Јас цртам човек. Ј-с ц-т-м ч-в-к- ---------------- Јас цртам човек. 0
Ј-s-tzrtam c--v-ek. Јas tzrtam chovyek. Ј-s t-r-a- c-o-y-k- ------------------- Јas tzrtam chovyek.
Primer el cap. Н---р-о г-ават-. Најпрво главата. Н-ј-р-о г-а-а-а- ---------------- Најпрво главата. 0
N--pr-- ----vata. Naјprvo gulavata. N-ј-r-o g-l-v-t-. ----------------- Naјprvo gulavata.
L’home porta un barret. Чо--кот---си-е-е- --ши-. Човекот носи еден шешир. Ч-в-к-т н-с- е-е- ш-ш-р- ------------------------ Човекот носи еден шешир. 0
Ch-vy-ko--no-i---d--- ----s--r. Chovyekot nosi yedyen shyeshir. C-o-y-k-t n-s- y-d-e- s-y-s-i-. ------------------------------- Chovyekot nosi yedyen shyeshir.
Els cabells no es veuen. Коса-- -е м- с----еда. Косата не му се гледа. К-с-т- н- м- с- г-е-а- ---------------------- Косата не му се гледа. 0
K--ata ny---o- -y- ---ye-a. Kosata nye moo sye gulyeda. K-s-t- n-e m-o s-e g-l-e-a- --------------------------- Kosata nye moo sye gulyeda.
Les orelles tampoc es veuen. Ушит- -с-----к- -- м- се-г-е-аат. Ушите исто така не му се гледаат. У-и-е и-т- т-к- н- м- с- г-е-а-т- --------------------------------- Ушите исто така не му се гледаат. 0
O---i--- -s-o-t-k- -y- --- -----ul----a-. Ooshitye isto taka nye moo sye gulyedaat. O-s-i-y- i-t- t-k- n-e m-o s-e g-l-e-a-t- ----------------------------------------- Ooshitye isto taka nye moo sye gulyedaat.
L’esquena tampoc es veu. Г-бот-и-то та---н- -у-се-гл--а. Грбот исто така не му се гледа. Г-б-т и-т- т-к- н- м- с- г-е-а- ------------------------------- Грбот исто така не му се гледа. 0
G--b-t i-------- -----o- --e----ye--. Gurbot isto taka nye moo sye gulyeda. G-r-o- i-t- t-k- n-e m-o s-e g-l-e-a- ------------------------------------- Gurbot isto taka nye moo sye gulyeda.
Dibuixo els ulls i la boca. Г---рта- ----е - у-тат-. Ги цртам очите и устата. Г- ц-т-м о-и-е и у-т-т-. ------------------------ Ги цртам очите и устата. 0
G-i-t-rt----ch-t---- --st--a. Gui tzrtam ochitye i oostata. G-i t-r-a- o-h-t-e i o-s-a-a- ----------------------------- Gui tzrtam ochitye i oostata.
L’home balla i riu. Човеко--т--цув- --с- -м-е. Човекот танцува и се смее. Ч-в-к-т т-н-у-а и с- с-е-. -------------------------- Човекот танцува и се смее. 0
Ch---e-o- -a-t-oo-a-- s-e-s---y-. Chovyekot tantzoova i sye smyeye. C-o-y-k-t t-n-z-o-a i s-e s-y-y-. --------------------------------- Chovyekot tantzoova i sye smyeye.
L’home té un nas llarg. Човек-- и-а --л-----. Човекот има долг нос. Ч-в-к-т и-а д-л- н-с- --------------------- Човекот има долг нос. 0
C--v----- ima --l-- ---. Chovyekot ima dolgu nos. C-o-y-k-t i-a d-l-u n-s- ------------------------ Chovyekot ima dolgu nos.
(Ell) porta un bastó a les mans. То---о-рацет- -о-и-е-е- с---. Тој во рацете носи еден стап. Т-ј в- р-ц-т- н-с- е-е- с-а-. ----------------------------- Тој во рацете носи еден стап. 0
T-ј -o r---yet-e--osi -ed-e- st-p. Toј vo ratzyetye nosi yedyen stap. T-ј v- r-t-y-t-e n-s- y-d-e- s-a-. ---------------------------------- Toј vo ratzyetye nosi yedyen stap.
També porta una bufanda al voltant del coll. Т-- ок-лу---а----но----ст- так--- е--н ш-л. Тој околу вратот носи исто така и еден шал. Т-ј о-о-у в-а-о- н-с- и-т- т-к- и е-е- ш-л- ------------------------------------------- Тој околу вратот носи исто така и еден шал. 0
To- -ko-o- ---t-t-n--i ---- t-ka-i -ed--- shal. Toј okoloo vratot nosi isto taka i yedyen shal. T-ј o-o-o- v-a-o- n-s- i-t- t-k- i y-d-e- s-a-. ----------------------------------------------- Toј okoloo vratot nosi isto taka i yedyen shal.
És l’hivern i fa fred. З--а е - -----но -. Зима е и студено е. З-м- е и с-у-е-о е- ------------------- Зима е и студено е. 0
Z-m--ye-- sto---e-o--e. Zima ye i stoodyeno ye. Z-m- y- i s-o-d-e-o y-. ----------------------- Zima ye i stoodyeno ye.
Els braços són musculats. Раце-- с-------. Рацете се силни. Р-ц-т- с- с-л-и- ---------------- Рацете се силни. 0
Ratzyetye s-- s-ln-. Ratzyetye sye silni. R-t-y-t-e s-e s-l-i- -------------------- Ratzyetye sye silni.
Les cames són musculoses. Н-з-т- и----така -- с-лн-. Нозете исто така се силни. Н-з-т- и-т- т-к- с- с-л-и- -------------------------- Нозете исто така се силни. 0
N---e-ye --to t-k--sye-si-n-. Nozyetye isto taka sye silni. N-z-e-y- i-t- t-k- s-e s-l-i- ----------------------------- Nozyetye isto taka sye silni.
L’home és de neu. Чов--от -----сн--. Човекот е од снег. Ч-в-к-т е о- с-е-. ------------------ Човекот е од снег. 0
C--vy--ot--- -d---y-g-. Chovyekot ye od snyegu. C-o-y-k-t y- o- s-y-g-. ----------------------- Chovyekot ye od snyegu.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Тој--е -оси-па---ло-и --ма----. Тој не носи панталони и мантил. Т-ј н- н-с- п-н-а-о-и и м-н-и-. ------------------------------- Тој не носи панталони и мантил. 0
T---nye --s--pan--lo-i-i-----il. Toј nye nosi pantaloni i mantil. T-ј n-e n-s- p-n-a-o-i i m-n-i-. -------------------------------- Toј nye nosi pantaloni i mantil.
Però l’home no té fred. Но---в---т-н--с- смр-нува. Но човекот не се смрзнува. Н- ч-в-к-т н- с- с-р-н-в-. -------------------------- Но човекот не се смрзнува. 0
No --ovy--ot-ny---y- s-r----va. No chovyekot nye sye smrznoova. N- c-o-y-k-t n-e s-e s-r-n-o-a- ------------------------------- No chovyekot nye sye smrznoova.
És un ninot de neu. Тоа - сне--о. Тоа е снешко. Т-а е с-е-к-. ------------- Тоа е снешко. 0
T-a y---n-e----. Toa ye snyeshko. T-a y- s-y-s-k-. ---------------- Toa ye snyeshko.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...