Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   mk Делови на телото

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [педесет и осум]

58 [pyedyesyet i osoom]

Делови на телото

Dyelovi na tyeloto

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Dibuixo un home. Јас--рт-м-ч--ек. Ј__ ц____ ч_____ Ј-с ц-т-м ч-в-к- ---------------- Јас цртам човек. 0
Ј---tz-t-m-c-o--ek. Ј__ t_____ c_______ Ј-s t-r-a- c-o-y-k- ------------------- Јas tzrtam chovyek.
Primer el cap. На----- -лавата. Н______ г_______ Н-ј-р-о г-а-а-а- ---------------- Најпрво главата. 0
N-----o -u-av-t-. N______ g________ N-ј-r-o g-l-v-t-. ----------------- Naјprvo gulavata.
L’home porta un barret. Ч-------носи--де- --ш-р. Ч______ н___ е___ ш_____ Ч-в-к-т н-с- е-е- ш-ш-р- ------------------------ Човекот носи еден шешир. 0
Cho--e--t n-s- y---en ------i-. C________ n___ y_____ s________ C-o-y-k-t n-s- y-d-e- s-y-s-i-. ------------------------------- Chovyekot nosi yedyen shyeshir.
Els cabells no es veuen. Ко------е му -- --е--. К_____ н_ м_ с_ г_____ К-с-т- н- м- с- г-е-а- ---------------------- Косата не му се гледа. 0
K-sa-a -ye------y- -------. K_____ n__ m__ s__ g_______ K-s-t- n-e m-o s-e g-l-e-a- --------------------------- Kosata nye moo sye gulyeda.
Les orelles tampoc es veuen. У-ит- -сто -ака----м--с- -л-да-т. У____ и___ т___ н_ м_ с_ г_______ У-и-е и-т- т-к- н- м- с- г-е-а-т- --------------------------------- Ушите исто така не му се гледаат. 0
O---ity- -sto-tak--nye m-o---e--ul-ed--t. O_______ i___ t___ n__ m__ s__ g_________ O-s-i-y- i-t- t-k- n-e m-o s-e g-l-e-a-t- ----------------------------------------- Ooshitye isto taka nye moo sye gulyedaat.
L’esquena tampoc es veu. Гр-от---то----а--- -у----г--д-. Г____ и___ т___ н_ м_ с_ г_____ Г-б-т и-т- т-к- н- м- с- г-е-а- ------------------------------- Грбот исто така не му се гледа. 0
Gu---t is-o-ta-- ny- -o--s------yed-. G_____ i___ t___ n__ m__ s__ g_______ G-r-o- i-t- t-k- n-e m-o s-e g-l-e-a- ------------------------------------- Gurbot isto taka nye moo sye gulyeda.
Dibuixo els ulls i la boca. Ги цр--- ------и-уст-т-. Г_ ц____ о____ и у______ Г- ц-т-м о-и-е и у-т-т-. ------------------------ Ги цртам очите и устата. 0
G-i-t---am-oc----e - o---a--. G__ t_____ o______ i o_______ G-i t-r-a- o-h-t-e i o-s-a-a- ----------------------------- Gui tzrtam ochitye i oostata.
L’home balla i riu. Човекот-т---ув--- -- --ее. Ч______ т______ и с_ с____ Ч-в-к-т т-н-у-а и с- с-е-. -------------------------- Човекот танцува и се смее. 0
C-----k-t ta----o-a-i--ye-smy---. C________ t________ i s__ s______ C-o-y-k-t t-n-z-o-a i s-e s-y-y-. --------------------------------- Chovyekot tantzoova i sye smyeye.
L’home té un nas llarg. Чо--кот има-дол- --с. Ч______ и__ д___ н___ Ч-в-к-т и-а д-л- н-с- --------------------- Човекот има долг нос. 0
C-o-y-k-----a ------n-s. C________ i__ d____ n___ C-o-y-k-t i-a d-l-u n-s- ------------------------ Chovyekot ima dolgu nos.
(Ell] porta un bastó a les mans. Тој ------е-- -о-и--д-н--тап. Т__ в_ р_____ н___ е___ с____ Т-ј в- р-ц-т- н-с- е-е- с-а-. ----------------------------- Тој во рацете носи еден стап. 0
T---vo-r--zye-ye nos- --dyen ----. T__ v_ r________ n___ y_____ s____ T-ј v- r-t-y-t-e n-s- y-d-e- s-a-. ---------------------------------- Toј vo ratzyetye nosi yedyen stap.
També porta una bufanda al voltant del coll. Тој ----у-----о- но------- -ака-- ед-- --л. Т__ о____ в_____ н___ и___ т___ и е___ ш___ Т-ј о-о-у в-а-о- н-с- и-т- т-к- и е-е- ш-л- ------------------------------------------- Тој околу вратот носи исто така и еден шал. 0
T-- ok--oo-v----- -osi-i--o-tak--- -e-y-- --a-. T__ o_____ v_____ n___ i___ t___ i y_____ s____ T-ј o-o-o- v-a-o- n-s- i-t- t-k- i y-d-e- s-a-. ----------------------------------------------- Toј okoloo vratot nosi isto taka i yedyen shal.
És l’hivern i fa fred. З-м- е - с---е----. З___ е и с______ е_ З-м- е и с-у-е-о е- ------------------- Зима е и студено е. 0
Zi-- ---i s-----en- ye. Z___ y_ i s________ y__ Z-m- y- i s-o-d-e-o y-. ----------------------- Zima ye i stoodyeno ye.
Els braços són musculats. Рац--- -- силни. Р_____ с_ с_____ Р-ц-т- с- с-л-и- ---------------- Рацете се силни. 0
Ra--y-tye -----i--i. R________ s__ s_____ R-t-y-t-e s-e s-l-i- -------------------- Ratzyetye sye silni.
Les cames són musculoses. Но---е -с-о та-- -е-силн-. Н_____ и___ т___ с_ с_____ Н-з-т- и-т- т-к- с- с-л-и- -------------------------- Нозете исто така се силни. 0
Noz-e-y- i--o tak--s-e-s-l--. N_______ i___ t___ s__ s_____ N-z-e-y- i-t- t-k- s-e s-l-i- ----------------------------- Nozyetye isto taka sye silni.
L’home és de neu. Чо---от е -д-с--г. Ч______ е о_ с____ Ч-в-к-т е о- с-е-. ------------------ Човекот е од снег. 0
C--v--k-t ye--d-sny-g-. C________ y_ o_ s______ C-o-y-k-t y- o- s-y-g-. ----------------------- Chovyekot ye od snyegu.
(Ell] no porta ni pantalons ni abric. Тој--е-но---пан-а--ни ----н-и-. Т__ н_ н___ п________ и м______ Т-ј н- н-с- п-н-а-о-и и м-н-и-. ------------------------------- Тој не носи панталони и мантил. 0
T-ј--y- -------n-alo-i---ma---l. T__ n__ n___ p________ i m______ T-ј n-e n-s- p-n-a-o-i i m-n-i-. -------------------------------- Toј nye nosi pantaloni i mantil.
Però l’home no té fred. Но чов--от-н- се -мр---ва. Н_ ч______ н_ с_ с________ Н- ч-в-к-т н- с- с-р-н-в-. -------------------------- Но човекот не се смрзнува. 0
N- -h---ek-t--y---ye-sm--n---a. N_ c________ n__ s__ s_________ N- c-o-y-k-t n-e s-e s-r-n-o-a- ------------------------------- No chovyekot nye sye smrznoova.
És un ninot de neu. Тоа-- --е-к-. Т__ е с______ Т-а е с-е-к-. ------------- Тоа е снешко. 0
To- ye-snyeshk-. T__ y_ s________ T-a y- s-y-s-k-. ---------------- Toa ye snyeshko.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + macedònic (1-100) MP3 macedònic (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...