Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   da Kropsdele

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [otteoghalvtreds]

Kropsdele

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Dibuixo un home. Jeg-t--n----- ma--. J-- t----- e- m---- J-g t-g-e- e- m-n-. ------------------- Jeg tegner en mand. 0
Primer el cap. F-r-t-ho-e---. F---- h------- F-r-t h-v-d-t- -------------- Først hovedet. 0
L’home porta un barret. Ma---n h---h-t---. M----- h-- h-- p-- M-n-e- h-r h-t p-. ------------------ Manden har hat på. 0
Els cabells no es veuen. H---t k-- m-- ikk- --. H---- k-- m-- i--- s-- H-r-t k-n m-n i-k- s-. ---------------------- Håret kan man ikke se. 0
Les orelles tampoc es veuen. Øre-e-ka- m-n--------ik-e---. Ø---- k-- m-- h----- i--- s-- Ø-e-e k-n m-n h-l-e- i-k- s-. ----------------------------- Ørene kan man heller ikke se. 0
L’esquena tampoc es veu. R-gge- --- --- h-ller-ikke-se. R----- k-- m-- h----- i--- s-- R-g-e- k-n m-n h-l-e- i-k- s-. ------------------------------ Ryggen kan man heller ikke se. 0
Dibuixo els ulls i la boca. J-- tegne- øjn--e -g---nd-n. J-- t----- ø----- o- m------ J-g t-g-e- ø-n-n- o- m-n-e-. ---------------------------- Jeg tegner øjnene og munden. 0
L’home balla i riu. M---en ---s---og--er. M----- d----- o- l--- M-n-e- d-n-e- o- l-r- --------------------- Manden danser og ler. 0
L’home té un nas llarg. M-n--n --r e- --n- næ--. M----- h-- e- l--- n---- M-n-e- h-r e- l-n- n-s-. ------------------------ Manden har en lang næse. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Ha- ------ -t-- --hænder--. H-- h-- e- s--- i h-------- H-n h-r e- s-o- i h-n-e-n-. --------------------------- Han har en stok i hænderne. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. H-n--ar ---å e---als-ør-l--- ---h-ls--. H-- h-- o--- e- h----------- o- h------ H-n h-r o-s- e- h-l-t-r-l-d- o- h-l-e-. --------------------------------------- Han har også et halstørklæde om halsen. 0
És l’hivern i fa fred. D-t er -in-er o--det er-ko-dt. D-- e- v----- o- d-- e- k----- D-t e- v-n-e- o- d-t e- k-l-t- ------------------------------ Det er vinter og det er koldt. 0
Els braços són musculats. A-m----er kr-f-i--. A----- e- k-------- A-m-n- e- k-a-t-g-. ------------------- Armene er kraftige. 0
Les cames són musculoses. Be-en- e- og-- kr---ig-. B----- e- o--- k-------- B-n-n- e- o-s- k-a-t-g-. ------------------------ Benene er også kraftige. 0
L’home és de neu. Ma-de- -r -f-sne. M----- e- a- s--- M-n-e- e- a- s-e- ----------------- Manden er af sne. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. H-- ha- ---e- b----- p- -- -n-en f--kk---å. H-- h-- i---- b----- p- o- i---- f----- p-- H-n h-r i-g-n b-k-e- p- o- i-g-n f-a-k- p-. ------------------------------------------- Han har ingen bukser på og ingen frakke på. 0
Però l’home no té fred. Me- -a---n-f-yse---k--. M-- m----- f----- i---- M-n m-n-e- f-y-e- i-k-. ----------------------- Men manden fryser ikke. 0
És un ninot de neu. Ha- e---n snem-n-. H-- e- e- s------- H-n e- e- s-e-a-d- ------------------ Han er en snemand. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...