Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   am የሰውነት ክፍሎች

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [ሃምሣ ስምንት]

58 [hamiša siminiti]

የሰውነት ክፍሎች

[yesewineti ākalochi]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Dibuixo un home. እ--ሰው -የ-ል-ኝ ነው። እ- ሰ- እ----- ነ-- እ- ሰ- እ-ሳ-ኩ- ነ-። ---------------- እኔ ሰው እየሳልኩኝ ነው። 0
inē-s-w--iy-------nyi---wi. i-- s--- i----------- n---- i-ē s-w- i-e-a-i-u-y- n-w-. --------------------------- inē sewi iyesalikunyi newi.
Primer el cap. መ---ያ---ቅ-ት መ---- ጭ---- መ-መ-ያ ጭ-ቅ-ት ----------- መጀመሪያ ጭንቅላት 0
m--e--r----ch-inik-il--i m--------- c------------ m-j-m-r-y- c-’-n-k-i-a-i ------------------------ mejemerīya ch’inik’ilati
L’home porta un barret. ሰ----ኮፍ- አ----። ሰ--- ኮ-- አ----- ሰ-የ- ኮ-ያ አ-ር-ል- --------------- ሰውየው ኮፍያ አድርጋል። 0
sew-y-wi kof-ya-ādirig-li. s------- k----- ā--------- s-w-y-w- k-f-y- ā-i-i-a-i- -------------------------- sewiyewi kofiya ādirigali.
Els cabells no es veuen. ፀ-ሩ-አይ---። ፀ-- አ----- ፀ-ሩ አ-ታ-ም- ---------- ፀጉሩ አይታይም። 0
t͟s’eg-r--------imi. t-------- ā--------- t-s-e-u-u ā-i-a-i-i- -------------------- t͟s’eguru āyitayimi.
Les orelles tampoc es veuen. ጆ-ውም ----ም። ጆ--- አ----- ጆ-ው- አ-ታ-ም- ----------- ጆሮውም አይታይም። 0
jo--w----ā-i-a--mi. j------- ā--------- j-r-w-m- ā-i-a-i-i- ------------------- jorowimi āyitayimi.
L’esquena tampoc es veu. ጆ--ውም-አ--ይም። ጆ---- አ----- ጆ-ባ-ም አ-ታ-ም- ------------ ጆርባውም አይታይም። 0
jor-bawimi ā-------i. j--------- ā--------- j-r-b-w-m- ā-i-a-i-i- --------------------- joribawimi āyitayimi.
Dibuixo els ulls i la boca. አይኖቹ-------ን እየ-----ነ-። አ---- እ- አ-- እ----- ነ-- አ-ኖ-ን እ- አ-ን እ-ሳ-ኩ- ነ-። ----------------------- አይኖቹን እና አፉን እየሳልኩኝ ነው። 0
ā-ino-h-n---na -fu---i----l-ku--i ne--. ā--------- i-- ā---- i----------- n---- ā-i-o-h-n- i-a ā-u-i i-e-a-i-u-y- n-w-. --------------------------------------- āyinochuni ina āfuni iyesalikunyi newi.
L’home balla i riu. ሰውየ---የደነ-ና ---ቀ --። ሰ--- እ----- እ--- ነ-- ሰ-የ- እ-ደ-ሰ- እ-ሳ- ነ-። -------------------- ሰውየው እየደነሰና እየሳቀ ነው። 0
s----ew- i--d-nesen--iy-s-k’e----i. s------- i---------- i------- n---- s-w-y-w- i-e-e-e-e-a i-e-a-’- n-w-. ----------------------------------- sewiyewi iyedenesena iyesak’e newi.
L’home té un nas llarg. ሰውየ- ረጅ- ---ጫ-አለው። ሰ--- ረ-- አ--- አ--- ሰ-የ- ረ-ም አ-ን- አ-ው- ------------------ ሰውየው ረጅም አፍንጫ አለው። 0
s-w-yewi r---------n-ch’- -l---. s------- r----- ā-------- ā----- s-w-y-w- r-j-m- ā-i-i-h-a ā-e-i- -------------------------------- sewiyewi rejimi āfinich’a ālewi.
(Ell) porta un bastó a les mans. እ---እጆቹ--ርቆሮ-ይ-ል። እ- በ--- ቆ--- ይ--- እ- በ-ጆ- ቆ-ቆ- ይ-ል- ----------------- እሱ በእጆቹ ቆርቆሮ ይዟል። 0
is--b----och--k’-ri-’--- yiz----. i-- b-------- k--------- y------- i-u b-’-j-c-u k-o-i-’-r- y-z-a-i- --------------------------------- isu be’ijochu k’orik’oro yizwali.
També porta una bufanda al voltant del coll. አ-ገ---ይ--ርብ -ድ---። አ--- ላ- ሻ-- አ----- አ-ገ- ላ- ሻ-ብ አ-ር-ል- ------------------ አንገቱ ላይ ሻርብ አድርጋል። 0
āniget--la-- s-ar-bi-ā-i--g-l-. ā------ l--- s------ ā--------- ā-i-e-u l-y- s-a-i-i ā-i-i-a-i- ------------------------------- ānigetu layi sharibi ādirigali.
És l’hivern i fa fred. ክ-ም-- ቀ-ቃዛ-ነ-። ክ---- ቀ--- ነ-- ክ-ም-ና ቀ-ቃ- ነ-። -------------- ክረምትና ቀዝቃዛ ነው። 0
ki-em-ti-------ik’-za---wi. k--------- k--------- n---- k-r-m-t-n- k-e-i-’-z- n-w-. --------------------------- kiremitina k’ezik’aza newi.
Els braços són musculats. እጆ- ጠን---ና--። እ-- ጠ--- ና--- እ-ቹ ጠ-ካ- ና-ው- ------------- እጆቹ ጠንካራ ናቸው። 0
i--c-u-t’-n-kar- --ch--i. i----- t-------- n------- i-o-h- t-e-i-a-a n-c-e-i- ------------------------- ijochu t’enikara nachewi.
Les cames són musculoses. እግሮ---ጠ--ራ----። እ---- ጠ--- ና--- እ-ሮ-ም ጠ-ካ- ና-ው- --------------- እግሮቹም ጠንካራ ናቸው። 0
i--r---u-i t’--ik-r--na-----. i--------- t-------- n------- i-i-o-h-m- t-e-i-a-a n-c-e-i- ----------------------------- igirochumi t’enikara nachewi.
L’home és de neu. ሰ----ከ-ረዶ የ-ሰ- -ው። ሰ--- ከ--- የ--- ነ-- ሰ-የ- ከ-ረ- የ-ሰ- ነ-። ------------------ ሰውየው ከበረዶ የተሰራ ነው። 0
s-wi-e-i-k--e-e-- ye-es--a ne-i. s------- k------- y------- n---- s-w-y-w- k-b-r-d- y-t-s-r- n-w-. -------------------------------- sewiyewi keberedo yetesera newi.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. ሰ--- ሱ-ም-ኮ-ም--ለ-ሰም። ሰ--- ሱ-- ኮ-- አ----- ሰ-የ- ሱ-ም ኮ-ም አ-በ-ም- ------------------- ሰውየው ሱሪም ኮትም አለበሰም። 0
sewi-ewi---rī----o-i-i ----e--m-. s------- s----- k----- ā--------- s-w-y-w- s-r-m- k-t-m- ā-e-e-e-i- --------------------------------- sewiyewi surīmi kotimi ālebesemi.
Però l’home no té fred. ግ----የ---ል-ረ---። ግ- ሰ--- አ------- ግ- ሰ-የ- አ-በ-ደ-ም- ---------------- ግን ሰውየው አልበረደውም። 0
gini-----yewi-ā---e--dewi--. g--- s------- ā------------- g-n- s-w-y-w- ā-i-e-e-e-i-i- ---------------------------- gini sewiyewi āliberedewimi.
És un ninot de neu. እ- -በ-ዶ-ሰ- -ው። እ- የ--- ሰ- ነ-- እ- የ-ረ- ሰ- ነ-። -------------- እሱ የበረዶ ሰው ነው። 0
i-- ---ere-o--ew--------| i-- y------- s--- n---- | i-u y-b-r-d- s-w- n-w-. | ------------------------- isu yeberedo sewi newi. |

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...