Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   ko 신체부위

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [쉰여덟]

58 [swin-yeodeolb]

신체부위

[sinchebuwi]

Tria com vols veure la traducció:   
català coreà Engegar Més
Dibuixo un home. 저는 --- 그--. 저는 남자를 그려요. 저- 남-를 그-요- ----------- 저는 남자를 그려요. 0
jeo--un--a---le-l ge----o-o. jeoneun namjaleul geulyeoyo. j-o-e-n n-m-a-e-l g-u-y-o-o- ---------------------------- jeoneun namjaleul geulyeoyo.
Primer el cap. 먼저 -리- 그려-. 먼저 머리를 그려요. 먼- 머-를 그-요- ----------- 먼저 머리를 그려요. 0
m-o-j-o--e-lileu---eul--oyo. meonjeo meolileul geulyeoyo. m-o-j-o m-o-i-e-l g-u-y-o-o- ---------------------------- meonjeo meolileul geulyeoyo.
L’home porta un barret. 남-는-모자- 쓰---어-. 남자는 모자를 쓰고 있어요. 남-는 모-를 쓰- 있-요- --------------- 남자는 모자를 쓰고 있어요. 0
n----neun-----l-ul-s---g- iss---yo. namjaneun mojaleul sseugo iss-eoyo. n-m-a-e-n m-j-l-u- s-e-g- i-s-e-y-. ----------------------------------- namjaneun mojaleul sseugo iss-eoyo.
Els cabells no es veuen. 머리-락--보이---아-. 머리카락은 보이지 않아요. 머-카-은 보-지 않-요- -------------- 머리카락은 보이지 않아요. 0
me-lik--a--eun --iji --h-ay-. meolikalag-eun boiji anh-ayo. m-o-i-a-a---u- b-i-i a-h-a-o- ----------------------------- meolikalag-eun boiji anh-ayo.
Les orelles tampoc es veuen. 귀---이지 -아-. 귀도 보이지 않아요. 귀- 보-지 않-요- ----------- 귀도 보이지 않아요. 0
g-i-o--oi-i-anh--y-. gwido boiji anh-ayo. g-i-o b-i-i a-h-a-o- -------------------- gwido boiji anh-ayo.
L’esquena tampoc es veu. 등도-보이- 않아-. 등도 보이지 않아요. 등- 보-지 않-요- ----------- 등도 보이지 않아요. 0
de-n--o boij- an---yo. deungdo boiji anh-ayo. d-u-g-o b-i-i a-h-a-o- ---------------------- deungdo boiji anh-ayo.
Dibuixo els ulls i la boca. 저는-눈과-입을-그려요. 저는 눈과 입을 그려요. 저- 눈- 입- 그-요- ------------- 저는 눈과 입을 그려요. 0
je--eun ---gw- -b---- geul-eoy-. jeoneun nungwa ib-eul geulyeoyo. j-o-e-n n-n-w- i---u- g-u-y-o-o- -------------------------------- jeoneun nungwa ib-eul geulyeoyo.
L’home balla i riu. 남자---추며 웃어-. 남자는 춤추며 웃어요. 남-는 춤-며 웃-요- ------------ 남자는 춤추며 웃어요. 0
na-janeun---umc-um-eo--s--o--. namjaneun chumchumyeo us-eoyo. n-m-a-e-n c-u-c-u-y-o u---o-o- ------------------------------ namjaneun chumchumyeo us-eoyo.
L’home té un nas llarg. 남자는 긴 -가 --요. 남자는 긴 코가 있어요. 남-는 긴 코- 있-요- ------------- 남자는 긴 코가 있어요. 0
na--ane---gin-kog-------o-o. namjaneun gin koga iss-eoyo. n-m-a-e-n g-n k-g- i-s-e-y-. ---------------------------- namjaneun gin koga iss-eoyo.
(Ell) porta un bastó a les mans. 그는-손에--팡이를----있-요. 그는 손에 지팡이를 들고 있어요. 그- 손- 지-이- 들- 있-요- ------------------ 그는 손에 지팡이를 들고 있어요. 0
g--n--- --n---jipan---leu---e-lgo is--eoy-. geuneun son-e jipang-ileul deulgo iss-eoyo. g-u-e-n s-n-e j-p-n---l-u- d-u-g- i-s-e-y-. ------------------------------------------- geuneun son-e jipang-ileul deulgo iss-eoyo.
També porta una bufanda al voltant del coll. 그는 또한----목-리를 -르고--어-. 그는 또한 목에 목도리를 두르고 있어요. 그- 또- 목- 목-리- 두-고 있-요- ---------------------- 그는 또한 목에 목도리를 두르고 있어요. 0
g-u--un-----an---g-e-m-----i--u- d-l-u-o -----o--. geuneun ttohan mog-e mogdolileul duleugo iss-eoyo. g-u-e-n t-o-a- m-g-e m-g-o-i-e-l d-l-u-o i-s-e-y-. -------------------------------------------------- geuneun ttohan mog-e mogdolileul duleugo iss-eoyo.
És l’hivern i fa fred. 겨--고-추--. 겨울이고 추워요. 겨-이- 추-요- --------- 겨울이고 추워요. 0
g--o-l-igo -huw-y-. gyeoul-igo chuwoyo. g-e-u---g- c-u-o-o- ------------------- gyeoul-igo chuwoyo.
Els braços són musculats. 팔--튼---. 팔이 튼튼해요. 팔- 튼-해-. -------- 팔이 튼튼해요. 0
p-l----e-nte-n--e-o. pal-i teunteunhaeyo. p-l-i t-u-t-u-h-e-o- -------------------- pal-i teunteunhaeyo.
Les cames són musculoses. 다리- 튼-해요. 다리도 튼튼해요. 다-도 튼-해-. --------- 다리도 튼튼해요. 0
dalid- teu-teu-ha--o. dalido teunteunhaeyo. d-l-d- t-u-t-u-h-e-o- --------------------- dalido teunteunhaeyo.
L’home és de neu. 남---눈으--만-어졌--. 남자는 눈으로 만들어졌어요. 남-는 눈-로 만-어-어-. --------------- 남자는 눈으로 만들어졌어요. 0
na---ne-n-nu--e-l--ma-de---e---eo----oyo. namjaneun nun-eulo mandeul-eojyeoss-eoyo. n-m-a-e-n n-n-e-l- m-n-e-l-e-j-e-s---o-o- ----------------------------------------- namjaneun nun-eulo mandeul-eojyeoss-eoyo.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. 그--바-도,---- -- 않- --요. 그는 바지도, 외투도 입지 않고 있어요. 그- 바-도- 외-도 입- 않- 있-요- ---------------------- 그는 바지도, 외투도 입지 않고 있어요. 0
g-un--- -a-id-, -etud----ji-a---- i---eoyo. geuneun bajido, oetudo ibji anhgo iss-eoyo. g-u-e-n b-j-d-, o-t-d- i-j- a-h-o i-s-e-y-. ------------------------------------------- geuneun bajido, oetudo ibji anhgo iss-eoyo.
Però l’home no té fred. 하-만--자---지---요. 하지만 남자는 춥지 않아요. 하-만 남-는 춥- 않-요- --------------- 하지만 남자는 춥지 않아요. 0
h-j---n--amja--un ch-bj- a---a-o. hajiman namjaneun chubji anh-ayo. h-j-m-n n-m-a-e-n c-u-j- a-h-a-o- --------------------------------- hajiman namjaneun chubji anh-ayo.
És un ninot de neu. 그는--사람이에-. 그는 눈사람이에요. 그- 눈-람-에-. ---------- 그는 눈사람이에요. 0
g-----n--u-s-la--iey-. geuneun nunsalam-ieyo. g-u-e-n n-n-a-a---e-o- ---------------------- geuneun nunsalam-ieyo.

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...