-ی--ا-ک --د--- ---ی- بنا رہا --ں-
میں ایک مرد کی تصویر بنا رہا ہوں-
-ی- ا-ک م-د ک- ت-و-ر ب-ا ر-ا ہ-ں-
-----------------------------------
میں ایک مرد کی تصویر بنا رہا ہوں- 0 m--- a-k ma-d-ki------er-ba---rah----onmein aik mard ki tasweer bana raha hoonm-i- a-k m-r- k- t-s-e-r b-n- r-h- h-o----------------------------------------mein aik mard ki tasweer bana raha hoon
م-- کے--ر ---ٹو-- ہ--
مرد کے سر پر ٹوپی ہے-
-ر- ک- س- پ- ٹ-پ- ہ---
-----------------------
مرد کے سر پر ٹوپی ہے- 0 m--d--e--ir par-t----ha---mard ke sir par topi hai -m-r- k- s-r p-r t-p- h-i ---------------------------mard ke sir par topi hai -
اس--ے--ا- نظر ن--- آ-ہ--ہ-ں-
اس کے بال نظر نہیں آرہے ہیں-
-س ک- ب-ل ن-ر ن-ی- آ-ہ- ہ-ں-
------------------------------
اس کے بال نظر نہیں آرہے ہیں- 0 i--k- b-al na-ar--ahi --hay h-n-is ke baal nazar nahi arhay hin-i- k- b-a- n-z-r n-h- a-h-y h-n---------------------------------is ke baal nazar nahi arhay hin-
-س--ے کا----ی نظ- نہیں-آ-ہے-ہیں-
اس کے کان بھی نظر نہیں آرہے ہیں-
-س ک- ک-ن ب-ی ن-ر ن-ی- آ-ہ- ہ-ں-
----------------------------------
اس کے کان بھی نظر نہیں آرہے ہیں- 0 i- ke k-a- -hi-------na-i --h-y-----is ke kaan bhi nazar nahi arhay hin-i- k- k-a- b-i n-z-r n-h- a-h-y h-n-------------------------------------is ke kaan bhi nazar nahi arhay hin-
----- کم--بھ- -ظر -ہ-- آ--ی-ہے-
اس کی کمر بھی نظر نہیں آرہی ہے-
-س ک- ک-ر ب-ی ن-ر ن-ی- آ-ہ- ہ---
---------------------------------
اس کی کمر بھی نظر نہیں آرہی ہے- 0 i- k- --m-r bh------r--a-- ---r--- -a- -is ki kamar bhi nazar nahi aa rahi hai -i- k- k-m-r b-i n-z-r n-h- a- r-h- h-i -----------------------------------------is ki kamar bhi nazar nahi aa rahi hai -
-ی--آن---او- --ہ-بن---ہا ہوں-
میں آنکھ اور منہ بنا رہا ہوں-
-ی- آ-ک- ا-ر م-ہ ب-ا ر-ا ہ-ں-
-------------------------------
میں آنکھ اور منہ بنا رہا ہوں- 0 me-n -an-----r --n-ba-a--aha ho-nmein aankh aur mun bana raha hoonm-i- a-n-h a-r m-n b-n- r-h- h-o----------------------------------mein aankh aur mun bana raha hoon
-ہ-مر--ن-- ----ہ---و- --س--ہا ہے-
وہ مرد ناچ رہا ہے اور ہنس رہا ہے-
-ہ م-د ن-چ ر-ا ہ- ا-ر ہ-س ر-ا ہ---
-----------------------------------
وہ مرد ناچ رہا ہے اور ہنس رہا ہے- 0 wo---ard -a--- r--a -a- --r-ha-s ---a-hai -woh mard naach raha hai aur hans raha hai -w-h m-r- n-a-h r-h- h-i a-r h-n- r-h- h-i --------------------------------------------woh mard naach raha hai aur hans raha hai -
--دی ----و---ہ----ر ٹ--ڈ-ہے-
سردی کا موسم ہے اور ٹھنڈ ہے-
-ر-ی ک- م-س- ہ- ا-ر ٹ-ن- ہ---
------------------------------
سردی کا موسم ہے اور ٹھنڈ ہے- 0 s-rd- ka-ma--a- h-- -----ha-d hai -sardi ka mausam hai aur thand hai -s-r-i k- m-u-a- h-i a-r t-a-d h-i ------------------------------------sardi ka mausam hai aur thand hai -
پ-- بھ--اس- --دی نہیں ل-تی-ہ--
پھر بھی اسے سردی نہیں لگتی ہے-
-ھ- ب-ی ا-ے س-د- ن-ی- ل-ت- ہ---
--------------------------------
پھر بھی اسے سردی نہیں لگتی ہے- 0 p-i- b-- -say---r-i-n--- -g-- -a---phir bhi usay sardi nahi lgty hai -p-i- b-i u-a- s-r-i n-h- l-t- h-i ------------------------------------phir bhi usay sardi nahi lgty hai -
Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes.
Per fer-ho hi ha diferents mètodes.
Però com parlaven les persones de fa milers d'anys?
Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil.
Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys.
Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots.
Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques.
Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant.
Van estudiar més de 2000 llengües.
Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües.
El resultat de l'estudi va ser molt interessant.
Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V.
Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb.
Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O.
I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O.
El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües.
120 de les llengües tenen formes mixtes.
O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars.
La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V.
Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc.
Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O.
En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional.
Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V.
Tots els idiomes es basaven en aquest sistema.
Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant.
Es desconeixen les raons d'aquesta modificació.
Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu.
Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...