Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   be Часткі цела

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [пяцьдзесят восем]

58 [pyats’dzesyat vosem]

Часткі цела

[Chastkі tsela]

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   
català bielorús Engegar Més
Dibuixo un home. Я м---- м------. Я малюю мужчыну. 0
Ya m------ m--------.Ya malyuyu muzhchynu.
Primer el cap. Сп------ г-----. Спачатку галаву. 0
Sp------- g-----.Spachatku galavu.
L’home porta un barret. У м------ н- г----- к------. У мужчыны на галаве капялюш. 0
U m-------- n- g----- k---------.U muzhchyny na galave kapyalyush.
Els cabells no es veuen. Ва----- н- б----. Валасоў не бачна. 0
Va----- n- b-----.Valasou ne bachna.
Les orelles tampoc es veuen. Ву--- т------ н- б----. Вушэй таксама не бачна. 0
Vu---- t------ n- b-----.Vushey taksama ne bachna.
L’esquena tampoc es veu. Сп--- т------ н- б----. Спіну таксама не бачна. 0
Sp--- t------ n- b-----.Spіnu taksama ne bachna.
Dibuixo els ulls i la boca. Я м---- в--- і р--. Я малюю вочы і рот. 0
Ya m------ v---- і r--.Ya malyuyu vochy і rot.
L’home balla i riu. Му----- т----- і с------. Мужчына танцуе і смяецца. 0
Mu------- t------ і s----------.Muzhchyna tantsue і smyayetstsa.
L’home té un nas llarg. У м------ д---- н--. У мужчыны доўгі нос. 0
U m-------- d---- n--.U muzhchyny dougі nos.
(Ell) porta un bastó a les mans. Ён н--- ў р---- п----. Ён нясе ў руках палку. 0
En n---- u r----- p----.En nyase u rukakh palku.
També porta una bufanda al voltant del coll. У я-- п------- ш---- в---- ш--. У яго павязаны шалік вакол шыі. 0
U y--- p-------- s----- v---- s---.U yago pavyazany shalіk vakol shyі.
És l’hivern i fa fred. Ця--- з--- і х------. Цяпер зіма і холадна. 0
Ts----- z--- і k-------.Tsyaper zіma і kholadna.
Els braços són musculats. Ру-- м-----. Рукі моцныя. 0
Ru-- m-------.Rukі motsnyya.
Les cames són musculoses. Но-- т------ м-----. Ногі таксама моцныя. 0
No-- t------ m-------.Nogі taksama motsnyya.
L’home és de neu. Му----- с- с----. Мужчына са снегу. 0
Mu------- s- s----.Muzhchyna sa snegu.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Ён н- н----- ш----- і п-----. Ён не носіць штаноў і паліто. 0
En n- n------ s------ і p-----.En ne nosіts’ shtanou і palіto.
Però l’home no té fred. Ал- м------ н- з-------. Але мужчына не замярзае. 0
Al- m-------- n- z--------.Ale muzhchyna ne zamyarzae.
És un ninot de neu. Ён – с-------. Ён – снегавік. 0
En – s-------.En – snegavіk.

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...