Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   sq Pjesёt e trupit

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [pesёdhjetёetetё]

Pjesёt e trupit

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Dibuixo un home. Po v-z--o- n-ё bu-rё. P- v------ n-- b----- P- v-z-t-j n-ё b-r-ё- --------------------- Po vizatoj njё burrё. 0
Primer el cap. N- fi-l-m ko---. N- f----- k----- N- f-l-i- k-k-n- ---------------- Nё fillim kokёn. 0
L’home porta un barret. Bu-ri-mb-n--j---a-e-e. B---- m--- n-- k------ B-r-i m-a- n-ё k-p-l-. ---------------------- Burri mban njё kapele. 0
Els cabells no es veuen. Nuk ----ke--f-ok--. N-- i d---- f------ N-k i d-k-n f-o-ё-. ------------------- Nuk i duken flokёt. 0
Les orelles tampoc es veuen. Nu--- --ke- ed-- ves-ёt. N-- i d---- e--- v------ N-k i d-k-n e-h- v-s-ё-. ------------------------ Nuk i duken edhe veshёt. 0
L’esquena tampoc es veu. Edhe kur-i-- nuk---duke-. E--- k------ n-- i d----- E-h- k-r-i-i n-k i d-k-t- ------------------------- Edhe kurrizi nuk i duket. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Un---- - viz-t-j-sytё --e gojё-. U-- p- i v------ s--- d-- g----- U-ё p- i v-z-t-j s-t- d-e g-j-n- -------------------------------- Unё po i vizatoj sytё dhe gojёn. 0
L’home balla i riu. B-rr---ёr--- dh--q---. B---- k----- d-- q---- B-r-i k-r-e- d-e q-s-. ---------------------- Burri kёrcen dhe qesh. 0
L’home té un nas llarg. Burri ---n-ё-----ё -ё-g-at-. B---- k- n-- h---- t- g----- B-r-i k- n-ё h-n-ё t- g-a-ё- ---------------------------- Burri ka njё hundё tё gjatё. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. A- mban --ё shko---ё d-a-. A- m--- n-- s---- n- d---- A- m-a- n-ё s-k-p n- d-a-. -------------------------- Ai mban njё shkop nё duar. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. Ai mban -he--jё-s---- nё ----. A- m--- d-- n-- s---- n- q---- A- m-a- d-e n-ё s-a-l n- q-f-. ------------------------------ Ai mban dhe njё shall nё qafё. 0
És l’hivern i fa fred. Ё--tё -im-- -h--f--htё. Ё---- d---- d-- f------ Ё-h-ё d-m-r d-e f-o-t-. ----------------------- Ёshtё dimёr dhe ftohtё. 0
Els braços són musculats. Kra--- ------- f-qi---m. K----- i k- t- f-------- K-a-ё- i k- t- f-q-s-ё-. ------------------------ Krahёt i ka tё fuqishёm. 0
Les cames són musculoses. Edhe -ёm-ё--i----tё-fu-----e. E--- k----- i k- t- f-------- E-h- k-m-ё- i k- t- f-q-s-m-. ----------------------------- Edhe kёmbёt i ka tё fuqishme. 0
L’home és de neu. Bu--- ё-htё-pr-------. B---- ё---- p--- b---- B-r-i ё-h-ё p-e- b-r-. ---------------------- Burri ёshtё prej bore. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. A---uk -a v--h---pant-l-o-- -h- p-l--o. A- n-- k- v----- p--------- d-- p------ A- n-k k- v-s-u- p-n-a-l-n- d-e p-l-t-. --------------------------------------- Ai nuk ka veshur pantallona dhe pallto. 0
Però l’home no té fred. P-r---r-i -u---- -toh-ё. P-- b---- n-- k- f------ P-r b-r-i n-k k- f-o-t-. ------------------------ Por burri nuk ka ftohtё. 0
És un ninot de neu. Ai---ht--nj- -je-i-pr-----re. A- ё---- n-- n---- p--- b---- A- ё-h-ё n-ё n-e-i p-e- b-r-. ----------------------------- Ai ёshtё njё njeri prej bore. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...