Manual de conversa

ca Passat 2   »   tl Past tense 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [walumpu’t dalawa]

Past tense 2

Tria com vols veure la traducció:   
català tagal Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? K--l-ng-n -- --ng -um-w-g ---am-----s-a? K-------- m- b--- t------ n- a---------- K-i-a-g-n m- b-n- t-m-w-g n- a-b-l-n-y-? ---------------------------------------- Kailangan mo bang tumawag ng ambulansya? 0
Havies de trucar al metge? K---a-gan--o -a-----w-ga- ang---k-or? K-------- m- b--- t------ a-- d------ K-i-a-g-n m- b-n- t-w-g-n a-g d-k-o-? ------------------------------------- Kailangan mo bang tawagan ang doktor? 0
Havies de trucar a la policia? Ka----g-n-mo b-ng--a-a-an -n---uli-y-? K-------- m- b--- t------ a-- p------- K-i-a-g-n m- b-n- t-w-g-n a-g p-l-s-a- -------------------------------------- Kailangan mo bang tawagan ang pulisya? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Mayr-o--ka -an---um-r- ng--elep-no- --yr----ak- n--o ---y-- lang. M------ k- b--- n----- n- t-------- M------ a-- n--- n----- l---- M-y-o-n k- b-n- n-m-r- n- t-l-p-n-? M-y-o-n a-o n-t- n-a-o- l-n-. ----------------------------------------------------------------- Mayroon ka bang numero ng telepono? Mayroon ako nito ngayon lang. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Ma-r-o- ka ba-g-add----------oo- a-- --t--n-a-o- -ang. M------ k- b--- a------- M------ a-- n--- n----- l---- M-y-o-n k- b-n- a-d-e-s- M-y-o-n a-o n-t- n-a-o- l-n-. ------------------------------------------------------ Mayroon ka bang address? Mayroon ako nito ngayon lang. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Nas--o-ba--ng m-p--ng--un--od- --wa- -o-ka--n--l---. N----- b- a-- m--- n- l------- H---- k- k----- l---- N-s-y- b- a-g m-p- n- l-n-s-d- H-w-k k- k-n-n- l-n-. ---------------------------------------------------- Nasayo ba ang mapa ng lungsod? Hawak ko kanina lang. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Duma--n- ---s-y--------an- -ras- Hin-i --y- -ak---ti-g-s- ta--n--o-a-. D------- b- s--- s- t----- o---- H---- s--- m--------- s- t----- o---- D-m-t-n- b- s-y- s- t-m-n- o-a-? H-n-i s-y- m-k-r-t-n- s- t-m-n- o-a-. ---------------------------------------------------------------------- Dumating ba siya sa tamang oras? Hindi siya makarating sa tamang oras. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Na---a- ------a -ng daa-?-H-n-i-niya ma--n-p-a-- d--n. N------ b- n--- a-- d---- H---- n--- m------ a-- d---- N-h-n-p b- n-y- a-g d-a-? H-n-i n-y- m-h-n-p a-g d-a-. ------------------------------------------------------ Nahanap ba niya ang daan? Hindi niya mahanap ang daan. 0
T’entenia? No em podia entendre. N-i---nd-h------ba n-y-- Hin---ni-a -ko-------ndihan. N----------- k- b- n---- H---- n--- a-- m------------ N-i-t-n-i-a- k- b- n-y-? H-n-i n-y- a-o m-i-t-n-i-a-. ----------------------------------------------------- Naintindihan ka ba niya? Hindi niya ako maintindihan. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Ba----h-n-i--- nak---i-s----m-n- or--? B---- h---- k- n------ s- t----- o---- B-k-t h-n-i k- n-k-u-i s- t-m-n- o-a-? -------------------------------------- Bakit hindi ka nakauwi sa tamang oras? 0
Per què no vas poder trobar el camí? B---t ---d- m- nah---p ------a-? B---- h---- m- n------ a-- d---- B-k-t h-n-i m- n-h-n-p a-g d-a-? -------------------------------- Bakit hindi mo nahanap ang daan? 0
Per què no el podies entendre? B-k-t --n-- m--s-ya-na-n--n-ih--? B---- h---- m- s--- n------------ B-k-t h-n-i m- s-y- n-i-t-n-i-a-? --------------------------------- Bakit hindi mo siya naintindihan? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. H-n---ak- ----r-ti-g s- -am-ng --as --hi--wa--n- --s. H---- a-- n--------- s- t----- o--- d---- w----- b--- H-n-i a-o n-k-r-t-n- s- t-m-n- o-a- d-h-l w-l-n- b-s- ----------------------------------------------------- Hindi ako nakarating sa tamang oras dahil walang bus. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. N-l-g-w --- d-hi- -a----k--g ma--. N------ a-- d---- w--- a---- m---- N-l-g-w a-o d-h-l w-l- a-o-g m-p-. ---------------------------------- Naligaw ako dahil wala akong mapa. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. H-nd- -- s----n-in-indiha---ah-l -a---al--a--ng ----k-. H---- k- s--- n----------- d---- n---------- n- m------ H-n-i k- s-y- n-i-t-n-i-a- d-h-l n-p-k-l-k-s n- m-s-k-. ------------------------------------------------------- Hindi ko siya naintindihan dahil napakalakas ng musika. 0
Vaig haver de prendre un taxi. K-il-ngan-ko-g -----ay ng t-xi. K-------- k--- s------ n- t---- K-i-a-g-n k-n- s-m-k-y n- t-x-. ------------------------------- Kailangan kong sumakay ng taxi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. K------an k-ng--u-i-i-n- ---a -g-lu---o-. K-------- k--- b----- n- m--- n- l------- K-i-a-g-n k-n- b-m-l- n- m-p- n- l-n-s-d- ----------------------------------------- Kailangan kong bumili ng mapa ng lungsod. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. K-ila---n k-ng--atayin -ng------. K-------- k--- p------ a-- r----- K-i-a-g-n k-n- p-t-y-n a-g r-d-o- --------------------------------- Kailangan kong patayin ang radyo. 0

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!