Manual de conversa

ca Passat 2   »   lt Praeitis 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [aštuoniasdešimt du]

Praeitis 2

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? A---u t-r--a- --k---s-i--rei---- --ga-bą? A- t- t------ i-------- g------- p------- A- t- t-r-j-i i-k-i-s-i g-e-t-j- p-g-l-ą- ----------------------------------------- Ar tu turėjai iškviesti greitąją pagalbą? 0
Havies de trucar al metge? A- t--t--ė--i-iš-vi-s-i--y---oj-? A- t- t------ i-------- g-------- A- t- t-r-j-i i-k-i-s-i g-d-t-j-? --------------------------------- Ar tu turėjai iškviesti gydytoją? 0
Havies de trucar a la policia? Ar--- t--ėja- iš-v---t- -olic-j-? A- t- t------ i-------- p-------- A- t- t-r-j-i i-k-i-s-i p-l-c-j-? --------------------------------- Ar tu turėjai iškviesti policiją? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. A---jūs) -u--te tele-on- n----į- -- --k (-š- jį-t---jau. A- (---- t----- t------- n------ K- t-- (--- j- t------- A- (-ū-) t-r-t- t-l-f-n- n-m-r-? K- t-k (-š- j- t-r-j-u- -------------------------------------------------------- Ar (jūs) turite telefono numerį? Ką tik (aš) jį turėjau. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Ar -jū----u--------e--- K- ----(a-- j- -u----u. A- (---- t----- a------ K- t-- (--- j- t------- A- (-ū-) t-r-t- a-r-s-? K- t-k (-š- j- t-r-j-u- ----------------------------------------------- Ar (jūs) turite adresą? Ką tik (aš) jį turėjau. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. A----ū-) -urite---esto ------ K- --k -aš)--- turė--u. A- (---- t----- m----- p----- K- t-- (--- j- t------- A- (-ū-) t-r-t- m-e-t- p-a-ą- K- t-k (-š- j- t-r-j-u- ----------------------------------------------------- Ar (jūs) turite miesto planą? Ką tik (aš) jį turėjau. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. A- --s ---y-o-/---ė----a-ku---i- -e-a-ėjo atvy-ti /-a----- -a-ku. A- j-- a----- / a---- l----- J-- n------- a------ / a----- l----- A- j-s a-v-k- / a-ė-o l-i-u- J-s n-g-l-j- a-v-k-i / a-e-t- l-i-u- ----------------------------------------------------------------- Ar jis atvyko / atėjo laiku? Jis negalėjo atvykti / ateiti laiku. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. A- j-- r-do-k----- --s-ne-a---o---sti-kel-o. A- j-- r--- k----- J-- n------- r---- k----- A- j-s r-d- k-l-ą- J-s n-g-l-j- r-s-i k-l-o- -------------------------------------------- Ar jis rado kelią? Jis negalėjo rasti kelio. 0
T’entenia? No em podia entendre. A- --s tave--up-a-----is --ga---o-----s--upra--i. A- j-- t--- s------- J-- n------- m---- s-------- A- j-s t-v- s-p-a-o- J-s n-g-l-j- m-n-s s-p-a-t-. ------------------------------------------------- Ar jis tave suprato? Jis negalėjo manęs suprasti. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? K-d---(t----e-alė-a------kti --ateiti-----u? K---- (--- n-------- a------ / a----- l----- K-d-l (-u- n-g-l-j-i a-v-k-i / a-e-t- l-i-u- -------------------------------------------- Kodėl (tu) negalėjai atvykti / ateiti laiku? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Kod----tu--ne-alėja----s-i ---i-? K---- (--- n-------- r---- k----- K-d-l (-u- n-g-l-j-i r-s-i k-l-o- --------------------------------- Kodėl (tu) negalėjai rasti kelio? 0
Per què no el podies entendre? Kod---(t-)---g-l-jai j- s-pr---i? K---- (--- n-------- j- s-------- K-d-l (-u- n-g-l-j-i j- s-p-a-t-? --------------------------------- Kodėl (tu) negalėjai jo suprasti? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. (A-) nega--jau-atvyk-i-laik-- -e--n-v-ž--vo ---obu---. (--- n-------- a------ l----- n-- n-------- a--------- (-š- n-g-l-j-u a-v-k-i l-i-u- n-s n-v-ž-a-o a-t-b-s-s- ------------------------------------------------------ (Aš) negalėjau atvykti laiku, nes nevažiavo autobusas. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. (A-- neg-l-j-u--as---k-l--- --s-n--urėj-u--i--t---l--o. (--- n-------- r---- k----- n-- n-------- m----- p----- (-š- n-g-l-j-u r-s-i k-l-o- n-s n-t-r-j-u m-e-t- p-a-o- ------------------------------------------------------- (Aš) negalėjau rasti kelio, nes neturėjau miesto plano. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. (A-)---ga-ėja--j- s-p------ -e- m--i-a-b--- t-ki---ar-i - t-i-kšmin-a. (--- n-------- j- s-------- n-- m----- b--- t---- g---- / t----------- (-š- n-g-l-j-u j- s-p-a-t-, n-s m-z-k- b-v- t-k-a g-r-i / t-i-k-m-n-a- ---------------------------------------------------------------------- (Aš) negalėjau jo suprasti, nes muzika buvo tokia garsi / triukšminga. 0
Vaig haver de prendre un taxi. (A-)-----j-u važi-o-i ---s-. (--- t------ v------- t----- (-š- t-r-j-u v-ž-u-t- t-k-i- ---------------------------- (Aš) turėjau važiuoti taksi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. (Aš- ---ėj-- nusi-ir--- ---sto-p-a-ą. (--- t------ n--------- m----- p----- (-š- t-r-j-u n-s-p-r-t- m-e-t- p-a-ą- ------------------------------------- (Aš) turėjau nusipirkti miesto planą. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. (Aš- ---ėjau -š-u-g-i-ra--ją. (--- t------ i------- r------ (-š- t-r-j-u i-j-n-t- r-d-j-. ----------------------------- (Aš) turėjau išjungti radiją. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!