Manual de conversa

ca Passat 2   »   ar ‫صيغة الماضي 2‬

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

‫82[اثنان وثمانون]‬

82[athnan wathamanuna]

‫صيغة الماضي 2‬

[syghat almadi 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? ‫-- --طر---إ---طل---يارة إسعا--‬ ‫-- ا----- إ-- ط-- س---- إ------ ‫-ل ا-ط-ر- إ-ى ط-ب س-ا-ة إ-ع-ف-‬ -------------------------------- ‫هل اضطررت إلى طلب سيارة إسعاف؟‬ 0
hl-a---r--at-'i---a --lab --ya-at ---s--f? h- a-------- '----- t---- s------ '------- h- a-t-r-r-t '-i-a- t-l-b s-y-r-t '-i-e-f- ------------------------------------------ hl adtararat 'iilaa talab sayarat 'iiseaf?
Havies de trucar al metge? ‫----------إل- اس-دع-ء-ا-ط---؟‬ ‫-- ا----- إ-- ا------ ا------- ‫-ل ا-ط-ر- إ-ى ا-ت-ع-ء ا-ط-ي-؟- ------------------------------- ‫هل اضطررت إلى استدعاء الطبيب؟‬ 0
hl------rar-t-'iilaa-a-s-i-ea--a-t--b? h- a--------- '----- a-------- a------ h- a-d-a-a-a- '-i-a- a-s-i-e-' a-t-y-? -------------------------------------- hl aidtararat 'iilaa aistidea' altbyb?
Havies de trucar a la policia? ‫هل -ضط--- --ى---ب -لش-ط--‬ ‫-- ا----- إ-- ط-- ا------- ‫-ل ا-ط-ر- إ-ى ط-ب ا-ش-ط-؟- --------------------------- ‫هل اضطررت إلى طلب الشرطة؟‬ 0
hl -dt--ar-t-----a--t-la- a---rt-t? h- a-------- '----- t---- a-------- h- a-t-r-r-t '-i-a- t-l-b a-s-r-a-? ----------------------------------- hl adtararat 'iilaa talab alshrtat?
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. ‫أ---زتك---- ---اتف--ك-- -د- م-- ق-يل.‬ ‫------- ر-- ا------ ك-- ل-- م-- ق----- ‫-ب-و-ت- ر-م ا-ه-ت-؟ ك-ن ل-ي م-ذ ق-ي-.- --------------------------------------- ‫أبحوزتك رقم الهاتف؟ كان لدي منذ قليل.‬ 0
abi-----k-ra-m--l--t-fa? -an --d-y-mu-dh-qalil. a-------- r--- a-------- k-- l---- m---- q----- a-i-u-t-k r-q- a-h-t-f-? k-n l-d-y m-n-h q-l-l- ----------------------------------------------- abihuztak raqm alhatifa? kan laday mundh qalil.
Té l’adreça? Fa no res la tenia. ‫أ---زت--ا-ع----؟---- ----م-ذ-ق-ي-.‬ ‫------- ا------- ك-- ل-- م-- ق----- ‫-ب-و-ت- ا-ع-و-ن- ك-ن ل-ي م-ذ ق-ي-.- ------------------------------------ ‫أبحوزتك العنوان؟ كان لدي منذ قليل.‬ 0
abihawaz--k al--nwan-? -a---a--y mu-d- q-lil. a---------- a--------- k-- l---- m---- q----- a-i-a-a-t-k a-e-n-a-a- k-n l-d-y m-n-h q-l-l- --------------------------------------------- abihawaztuk aleunwana? kan laday mundh qalil.
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. ‫أبحو-ت---خ-ط ----ي-ة- ك-ن-لد---ن- ----.‬ ‫------- م--- ا------- ك-- ل-- م-- ق----- ‫-ب-و-ت- م-ط- ا-م-ي-ة- ك-ن ل-ي م-ذ ق-ي-.- ----------------------------------------- ‫أبحوزتك مخطط المدينة؟ كان لدي منذ قليل.‬ 0
abi--wa--- mu-h-tat-a---diin-t-? -a--lad-y -un-h -al-l. a--------- m------- a----------- k-- l---- m---- q----- a-i-a-a-t- m-k-a-a- a-m-d-i-a-i- k-n l-d-y m-n-h q-l-l- ------------------------------------------------------- abihawaztk mukhatat almadiinati? kan laday mundh qalil.
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. ‫هل---- ف-----وعد؟-لم -تم-ن-من-ا-قدوم ف--ا--ق- الم--س-.‬ ‫-- أ-- ف- ا------ ل- ي---- م- ا----- ف- ا---- ا-------- ‫-ل أ-ى ف- ا-م-ع-؟ ل- ي-م-ن م- ا-ق-و- ف- ا-و-ت ا-م-ا-ب-‬ -------------------------------------------------------- ‫هل أتى في الموعد؟ لم يتمكن من القدوم في الوقت المناسب.‬ 0
hl-'--aa ------awe-? -m ----m-kan-m---al--du- -i a--a-- -l---sb. h- '---- f- a------- l- y-------- m-- a------ f- a----- a------- h- '-t-a f- a-m-w-d- l- y-t-m-k-n m-n a-q-d-m f- a-w-q- a-m-a-b- ---------------------------------------------------------------- hl 'ataa fi almawed? lm yatamakan min alqudum fi alwaqt almnasb.
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. ‫-ل و---ال----- -م---مكن من ---ثور-ع-ي--‬ ‫-- و-- ا------ ل- ي---- م- ا----- ع----- ‫-ل و-د ا-ط-ي-؟ ل- ي-م-ن م- ا-ع-و- ع-ي-.- ----------------------------------------- ‫هل وجد الطريق؟ لم يتمكن من العثور عليه.‬ 0
hl w--a- alt-riq?-lm-ya-a-ak-n-mi--a----hu- ---ayha. h- w---- a------- l- y-------- m-- a------- e------- h- w-j-d a-t-r-q- l- y-t-m-k-n m-n a-e-t-u- e-l-y-a- ---------------------------------------------------- hl wajad altariq? lm yatamakan min aleuthur ealayha.
T’entenia? No em podia entendre. ‫-- فه--- -- -ت---------م-.‬ ‫-- ف---- ل- ي---- م- ف----- ‫-ل ف-م-؟ ل- ي-م-ن م- ف-م-.- ---------------------------- ‫هل فهمك؟ لم يتمكن من فهمي.‬ 0
hl -a-m---l--ya-a--k-- mi- ----mi. h- f----- l- y-------- m-- f------ h- f-h-k- l- y-t-m-k-n m-n f-h-m-. ---------------------------------- hl fahmk? lm yatamakan min fahami.
Per què no vas poder arribar a l’hora? ‫لما -----تِ -- --وقت-المناس-؟‬ ‫--- ل- ت--- ف- ا---- ا-------- ‫-م- ل- ت-ت- ف- ا-و-ت ا-م-ا-ب-‬ ------------------------------- ‫لما لم تأتِ في الوقت المناسب؟‬ 0
l-a--- t-t f- -l-----a--nas-? l-- l- t-- f- a----- a------- l-a l- t-t f- a-w-q- a-m-a-b- ----------------------------- lma lm tat fi alwaqt almnasb?
Per què no vas poder trobar el camí? ‫لم- -م-تتمك---- -يج-د ا----ق؟‬ ‫--- ل- ت---- م- إ---- ا------- ‫-م- ل- ت-م-ن م- إ-ج-د ا-ط-ي-؟- ------------------------------- ‫لما لم تتمكن من إيجاد الطريق؟‬ 0
l----m tat--ak-n-m-n---ija--------? l-- l- t-------- m-- '----- a------ l-a l- t-t-m-k-n m-n '-i-a- a-t-y-? ----------------------------------- lma lm tatamakan min 'iijad altryq?
Per què no el podies entendre? ‫لما لم -ت-كن -ن---مه؟‬ ‫--- ل- ت---- م- ف----- ‫-م- ل- ت-م-ن م- ف-م-؟- ----------------------- ‫لما لم تتمكن من فهمه؟‬ 0
lma ---tat-m--a----n--a-mh? l-- l- t-------- m-- f----- l-a l- t-t-m-k-n m-n f-h-h- --------------------------- lma lm tatamakan min fahmh?
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. ‫ل- أ--ك- ---الق-وم- -أن-ا-ح-فل----ا-ت-ير-‬ ‫-- أ---- م- ا------ ل-- ا------- ل- ت----- ‫-م أ-م-ن م- ا-ق-و-، ل-ن ا-ح-ف-ا- ل- ت-ي-.- ------------------------------------------- ‫لم أتمكن من القدوم، لأن الحافلات لا تسير.‬ 0
la- 'atamaka- -in-a---du-im-,----an- --h--il-t-l- t-s--a. l-- '-------- m-- a---------- l----- a-------- l- t------ l-m '-t-m-k-n m-n a-q-d-w-m-, l-'-n- a-h-f-l-t l- t-s-r-. --------------------------------------------------------- lam 'atamakan min alquduwimi, li'ana alhafilat la tasira.
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. ‫----ت-ك- -ن إ---د--لط-يق، إ- ---يك--لدي-م--ط--لمدين--‬ ‫-- أ---- م- إ---- ا------ إ- ل- ي-- ل-- م--- ا-------- ‫-م أ-م-ن م- إ-ج-د ا-ط-ي-، إ- ل- ي-ن ل-ي م-ط- ا-م-ي-ة-‬ ------------------------------------------------------- ‫لم أتمكن من إيجاد الطريق، إذ لم يكن لدي مخطط المدينة.‬ 0
l---at-m-k---mi- --ijad --t--i-----ii-h-l- ------la-ay mu-------a-madi-a-a. l- '-------- m-- '----- a-------- '---- l- y---- l---- m------- a---------- l- '-t-m-k-n m-n '-i-a- a-t-r-q-, '-i-h l- y-k-n l-d-y m-k-a-a- a-m-d-n-t-. --------------------------------------------------------------------------- lm 'atamakan min 'iijad altariqi, 'iidh lm yakun laday mukhatat almadinata.
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. ‫لم أ------ن--ه-ه، -أ--ا-م----ى--انت صاخ-ة-ب--ل.‬ ‫-- أ---- م- ف---- ل-- ا------- ك--- ص---- ب----- ‫-م أ-م-ن م- ف-م-، ل-ن ا-م-س-ق- ك-ن- ص-خ-ة ب-ك-.- ------------------------------------------------- ‫لم أتمكن من فهمه، لأن الموسيقى كانت صاخبة بشكل.‬ 0
l-- 'a------n-m---f---i--,------a -lmu-i--------t---khiba-a- b-sha-la. l-- '-------- m-- f------- l----- a-------- k---- s--------- b-------- l-m '-t-m-k-n m-n f-h-i-i- l-'-n- a-m-s-q-a k-n-t s-k-i-a-a- b-s-a-l-. ---------------------------------------------------------------------- lam 'atamakan min fahmihi, li'ana almusiqaa kanat sakhibatan bishakla.
Vaig haver de prendre un taxi. ‫اضطرر- لأ---سي-ر--أجرة-‬ ‫------ ل--- س---- أ----- ‫-ض-ر-ت ل-خ- س-ا-ة أ-ر-.- ------------------------- ‫اضطررت لأخذ سيارة أجرة.‬ 0
a--ta----- li'a---h-s-ya--t--a-rata. a--------- l------- s------ '------- a-a-a-a-a- l-'-k-d- s-y-r-t '-j-a-a- ------------------------------------ adatararat li'akhdh sayarat 'ajrata.
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. ‫--ط--ت-لش--ء مخطط -ل----ة-‬ ‫------ ل---- م--- ل-------- ‫-ض-ر-ت ل-ر-ء م-ط- ل-م-ي-ة-‬ ---------------------------- ‫اضطررت لشراء مخطط للمدينة.‬ 0
a-ata-a-------hi--'-mu-hata--lil-a-inat-. a--------- l------- m------- l----------- a-a-a-a-a- l-s-i-a- m-k-a-a- l-l-a-i-a-a- ----------------------------------------- adatararat lishira' mukhatat lilmadinata.
Vaig haver d’apagar la ràdio. ‫اض--رت ---ف-ء --مذ----‬ ‫------ ل----- ا-------- ‫-ض-ر-ت ل-ط-ا- ا-م-ي-ع-‬ ------------------------ ‫اضطررت لإطفاء المذياع.‬ 0
a-----ar-t li---t-a'----a-h--ea. a--------- l-------- a---------- a-a-a-a-a- l-'-i-f-' a-m-d-i-e-. -------------------------------- adatararat li'iitfa' almadhiaea.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!