У В-с-ёсць-ну-----эл-ф---? - -я---ён---л-к----- быў.
У В__ ё___ н____ т________ У м___ ё_ т_____ ш__ б___
У В-с ё-ц- н-м-р т-л-ф-н-? У м-н- ё- т-л-к- ш-о б-ў-
----------------------------------------------------
У Вас ёсць нумар тэлефона? У мяне ён толькі што быў. 0 U--a--yo-ts’---mar----e-o----- -ya-e-yo--t---k- sht- --u.U V__ y_____ n____ t________ U m____ y__ t_____ s___ b___U V-s y-s-s- n-m-r t-l-f-n-? U m-a-e y-n t-l-k- s-t- b-u----------------------------------------------------------U Vas yosts’ numar telefona? U myane yon tol’kі shto byu.
Més Idiomes
Fes clic a una bandera
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia.
У Вас ёсць нумар тэлефона? У мяне ён толькі што быў.
U Vas yosts’ numar telefona? U myane yon tol’kі shto byu.
У Вас есть номер телефона? Он у меня только что был.
Té l’adreça? Fa no res la tenia.
У---с--с-ь---ра-- --мяне ён --льк- ш-- быў.
У В__ ё___ а_____ У м___ ё_ т_____ ш__ б___
У В-с ё-ц- а-р-с- У м-н- ё- т-л-к- ш-о б-ў-
-------------------------------------------
У Вас ёсць адрас? У мяне ён толькі што быў. 0 U-Vas -----’ --r-s- U -ya-- -on-to---і-sht- --u.U V__ y_____ a_____ U m____ y__ t_____ s___ b___U V-s y-s-s- a-r-s- U m-a-e y-n t-l-k- s-t- b-u-------------------------------------------------U Vas yosts’ adras? U myane yon tol’kі shto byu.
У--ас ёсць -а--а-г-ра--? У м------а т--ь-і-шт----л-.
У В__ ё___ к____ г______ У м___ я__ т_____ ш__ б____
У В-с ё-ц- к-р-а г-р-д-? У м-н- я-а т-л-к- ш-о б-л-.
----------------------------------------------------
У Вас ёсць карта горада? У мяне яна толькі што была. 0 U --s--osts’-k-rt- -or--a? U---a-- --n- tol’-і-sht- ----.U V__ y_____ k____ g______ U m____ y___ t_____ s___ b____U V-s y-s-s- k-r-a g-r-d-? U m-a-e y-n- t-l-k- s-t- b-l-.---------------------------------------------------------U Vas yosts’ karta gorada? U myane yana tol’kі shto byla.
Més Idiomes
Fes clic a una bandera
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia.
У Вас ёсць карта горада? У мяне яна толькі што была.
U Vas yosts’ karta gorada? U myane yana tol’kі shto byla.
Я не мог / не могла придти вовремя, потому что автобусы не ходили.
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat.
Я -- ----/--- м-----зна-сц- -ля-, б- ў м--е -- бы-о--а-ты-----д-.
Я н_ м__ / н_ м____ з______ ш____ б_ ў м___ н_ б___ к____ г______
Я н- м-г / н- м-г-а з-а-с-і ш-я-, б- ў м-н- н- б-л- к-р-ы г-р-д-.
-----------------------------------------------------------------
Я не мог / не магла знайсці шлях, бо ў мяне не было карты горада. 0 Ya--- -o- / n- m-g-a --a-st-- -hl----- ---u my-ne-n--b-l- --r-- -orad-.Y_ n_ m__ / n_ m____ z_______ s_______ b_ u m____ n_ b___ k____ g______Y- n- m-g / n- m-g-a z-a-s-s- s-l-a-h- b- u m-a-e n- b-l- k-r-y g-r-d-.-----------------------------------------------------------------------Ya ne mog / ne magla znaystsі shlyakh, bo u myane ne bylo karty gorada.
Més Idiomes
Fes clic a una bandera
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat.
Я не мог / не магла знайсці шлях, бо ў мяне не было карты горада.
Ya ne mog / ne magla znaystsі shlyakh, bo u myane ne bylo karty gorada.
Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens.
El seu cervell s'ha desenvolupat completament.
De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge.
Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran!
Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma.
On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger.
Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques.
En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament.
Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions.
Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent!
El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna.
Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge.
Ara un experiment sembla que ho ha demostrat.
Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada.
La meitat dels individus van assistir a classes normals.
L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger.
Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger.
Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma.
Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic.
Formaven part d'un cercle aliè de parlants.
Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua.
Després d'un període, els subjectes van passar una prova.
Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua.
Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent!
Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent.
El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal.
Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius.
Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!