Manual de conversa

ca Passat 2   »   be Прошлы час 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [восемдзесят два]

82 [vosemdzesyat dva]

Прошлы час 2

[Proshly chas 2]

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   
català bielorús Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Та-- д------- в-------- х----- д-------? Табе давялося выклікаць хуткую дапамогу? 0
T--- d--------- v--------’ k------- d-------? Ta-- d--------- v--------- k------- d-------? Tabe davyalosya vyklіkats’ khutkuyu dapamogu? T-b- d-v-a-o-y- v-k-і-a-s’ k-u-k-y- d-p-m-g-? -------------------------’------------------?
Havies de trucar al metge? Та-- д------- в-------- д------? Табе давялося выклікаць доктара? 0
T--- d--------- v--------’ d------? Ta-- d--------- v--------- d------? Tabe davyalosya vyklіkats’ doktara? T-b- d-v-a-o-y- v-k-і-a-s’ d-k-a-a? -------------------------’--------?
Havies de trucar a la policia? Та-- д------- в-------- п------? Табе давялося выклікаць паліцыю? 0
T--- d--------- v--------’ p--------? Ta-- d--------- v--------- p--------? Tabe davyalosya vyklіkats’ palіtsyyu? T-b- d-v-a-o-y- v-k-і-a-s’ p-l-t-y-u? -------------------------’----------?
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. У В-- ё--- н---- т-------? У м--- ё- т----- ш-- б--. У Вас ёсць нумар тэлефона? У мяне ён толькі што быў. 0
U V-- y----’ n---- t-------? U m---- y-- t--’k- s--- b--. U V-- y----- n---- t-------? U m---- y-- t----- s--- b--. U Vas yosts’ numar telefona? U myane yon tol’kі shto byu. U V-s y-s-s’ n-m-r t-l-f-n-? U m-a-e y-n t-l’k- s-t- b-u. -----------’---------------?----------------’-----------.
Té l’adreça? Fa no res la tenia. У В-- ё--- а----? У м--- ё- т----- ш-- б--. У Вас ёсць адрас? У мяне ён толькі што быў. 0
U V-- y----’ a----? U m---- y-- t--’k- s--- b--. U V-- y----- a----? U m---- y-- t----- s--- b--. U Vas yosts’ adras? U myane yon tol’kі shto byu. U V-s y-s-s’ a-r-s? U m-a-e y-n t-l’k- s-t- b-u. -----------’------?----------------’-----------.
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. У В-- ё--- к---- г-----? У м--- я-- т----- ш-- б---. У Вас ёсць карта горада? У мяне яна толькі што была. 0
U V-- y----’ k---- g-----? U m---- y--- t--’k- s--- b---. U V-- y----- k---- g-----? U m---- y--- t----- s--- b---. U Vas yosts’ karta gorada? U myane yana tol’kі shto byla. U V-s y-s-s’ k-r-a g-r-d-? U m-a-e y-n- t-l’k- s-t- b-l-. -----------’-------------?-----------------’------------.
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Ён п------ с---------? Ё- н- м-- п------ с---------. Ён прыйшоў своечасова? Ён не мог прыйсці своечасова. 0
E- p------- s----------? Y-- n- m-- p------- s----------. En p------- s----------? Y-- n- m-- p------- s----------. En pryyshou svoechasova? YOn ne mog pryystsі svoechasova. E- p-y-s-o- s-o-c-a-o-a? Y-n n- m-g p-y-s-s- s-o-c-a-o-a. -----------------------?--------------------------------.
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Ён з------ ш---? Ё- н- м-- з------ ш---. Ён знайшоў шлях? Ён не мог знайсці шлях. 0
E- z------- s------? Y-- n- m-- z------- s------. En z------- s------? Y-- n- m-- z------- s------. En znayshou shlyakh? YOn ne mog znaystsі shlyakh. E- z-a-s-o- s-l-a-h? Y-n n- m-g z-a-s-s- s-l-a-h. -------------------?----------------------------.
T’entenia? No em podia entendre. Ён ц--- з-------? Ё- н- м-- м--- з--------. Ён цябе зразумеў? Ён не мог мяне зразумець. 0
E- t----- z-------? Y-- n- m-- m---- z--------’. En t----- z-------? Y-- n- m-- m---- z---------. En tsyabe zrazumeu? YOn ne mog myane zrazumets’. E- t-y-b- z-a-u-e-? Y-n n- m-g m-a-e z-a-u-e-s’. ------------------?---------------------------’.
Per què no vas poder arribar a l’hora? Ча-- т- н- м-- п------ с---------? Чаму ты не мог прыйсці своечасова? 0
C---- t- n- m-- p------- s----------? Ch--- t- n- m-- p------- s----------? Chamu ty ne mog pryystsі svoechasova? C-a-u t- n- m-g p-y-s-s- s-o-c-a-o-a? ------------------------------------?
Per què no vas poder trobar el camí? Ча-- т- н- м-- з------ ш---? Чаму ты не мог знайсці шлях? 0
C---- t- n- m-- z------- s------? Ch--- t- n- m-- z------- s------? Chamu ty ne mog znaystsі shlyakh? C-a-u t- n- m-g z-a-s-s- s-l-a-h? --------------------------------?
Per què no el podies entendre? Ча-- т- н- м-- я-- з--------? Чаму ты не мог яго зразумець? 0
C---- t- n- m-- y--- z--------’? Ch--- t- n- m-- y--- z---------? Chamu ty ne mog yago zrazumets’? C-a-u t- n- m-g y-g- z-a-u-e-s’? ------------------------------’?
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Я н- м-- / н- м---- п------ с---------- б- н- б--- а-------. Я не мог / не магла прыйсці своечасова, бо не было аўтобуса. 0
Y- n- m-- / n- m---- p------- s----------, b- n- b--- a-------. Ya n- m-- / n- m---- p------- s----------- b- n- b--- a-------. Ya ne mog / ne magla pryystsі svoechasova, bo ne bylo autobusa. Y- n- m-g / n- m-g-a p-y-s-s- s-o-c-a-o-a, b- n- b-l- a-t-b-s-. ----------/------------------------------,--------------------.
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Я н- м-- / н- м---- з------ ш---- б- ў м--- н- б--- к---- г-----. Я не мог / не магла знайсці шлях, бо ў мяне не было карты горада. 0
Y- n- m-- / n- m---- z------- s------, b- u m---- n- b--- k---- g-----. Ya n- m-- / n- m---- z------- s------- b- u m---- n- b--- k---- g-----. Ya ne mog / ne magla znaystsі shlyakh, bo u myane ne bylo karty gorada. Y- n- m-g / n- m-g-a z-a-s-s- s-l-a-h, b- u m-a-e n- b-l- k-r-y g-r-d-. ----------/--------------------------,--------------------------------.
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Я н- м-- / н- м---- я-- з--------- б- м----- б--- в----- г-----. Я не мог / не магла яго зразумець, бо музыка была вельмі гучная. 0
Y- n- m-- / n- m---- y--- z--------’, b- m----- b--- v--’m- g-------. Ya n- m-- / n- m---- y--- z---------- b- m----- b--- v----- g-------. Ya ne mog / ne magla yago zrazumets’, bo muzyka byla vel’mі guchnaya. Y- n- m-g / n- m-g-a y-g- z-a-u-e-s’, b- m-z-k- b-l- v-l’m- g-c-n-y-. ----------/------------------------’,-------------------’-----------.
Vaig haver de prendre un taxi. Мн- д------- ў---- т----. Мне давялося ўзяць таксі. 0
M-- d--------- u-----’ t----. Mn- d--------- u------ t----. Mne davyalosya uzyats’ taksі. M-e d-v-a-o-y- u-y-t-’ t-k-і. ---------------------’------.
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Мн- д------- к----- к---- г-----. Мне давялося купіць карту горада. 0
M-- d--------- k-----’ k---- g-----. Mn- d--------- k------ k---- g-----. Mne davyalosya kupіts’ kartu gorada. M-e d-v-a-o-y- k-p-t-’ k-r-u g-r-d-. ---------------------’-------------.
Vaig haver d’apagar la ràdio. Я б-- / б--- в------- / в------- в-------- р----. Я быў / была вымушаны / вымушана выключыць радыё. 0
Y- b-- / b--- v-------- / v-------- v----------’ r----. Ya b-- / b--- v-------- / v-------- v----------- r----. Ya byu / byla vymushany / vymushana vyklyuchyts’ radye. Y- b-u / b-l- v-m-s-a-y / v-m-s-a-a v-k-y-c-y-s’ r-d-e. -------/----------------/----------------------’------.

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!