Manual de conversa

ca Passat 2   »   it Passato 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [ottantadue]

Passato 2

Tria com vols veure la traducció:   
català italià Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? H-i --vu-o-c-ia-are-l’-mbula-z-? Hai dovuto chiamare l’ambulanza? H-i d-v-t- c-i-m-r- l-a-b-l-n-a- -------------------------------- Hai dovuto chiamare l’ambulanza? 0
Havies de trucar al metge? H-- ------ --ia--re-il--e-ico? Hai dovuto chiamare il medico? H-i d-v-t- c-i-m-r- i- m-d-c-? ------------------------------ Hai dovuto chiamare il medico? 0
Havies de trucar a la policia? H----ovuto--hia-a-- -a-poli-i-? Hai dovuto chiamare la polizia? H-i d-v-t- c-i-m-r- l- p-l-z-a- ------------------------------- Hai dovuto chiamare la polizia? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Ha-il--u-er--di-t--ef--o?--- --mento -- c--l-a---o. Ha il numero di telefono? Un momento fa ce l’avevo. H- i- n-m-r- d- t-l-f-n-? U- m-m-n-o f- c- l-a-e-o- --------------------------------------------------- Ha il numero di telefono? Un momento fa ce l’avevo. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Ha---i-dir--zo- -n mome--o -a ce l--v-vo. Ha l’indirizzo? Un momento fa ce l’avevo. H- l-i-d-r-z-o- U- m-m-n-o f- c- l-a-e-o- ----------------------------------------- Ha l’indirizzo? Un momento fa ce l’avevo. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Ha l--p----a--ell-------?-Un--om-n-o f- c- --av---. Ha la pianta della città? Un momento fa ce l’avevo. H- l- p-a-t- d-l-a c-t-à- U- m-m-n-o f- c- l-a-e-o- --------------------------------------------------- Ha la pianta della città? Un momento fa ce l’avevo. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. È-s-a-o----t--l---N-n è ri-----o-----s-ere--un---l-. È stato puntuale? Non è riuscito ad essere puntuale. È s-a-o p-n-u-l-? N-n è r-u-c-t- a- e-s-r- p-n-u-l-. ---------------------------------------------------- È stato puntuale? Non è riuscito ad essere puntuale. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. H--t-o-a-o --------a- -on -------a ---r---r- ---st--da. Ha trovato la strada? Non riusciva a trovare la strada. H- t-o-a-o l- s-r-d-? N-n r-u-c-v- a t-o-a-e l- s-r-d-. ------------------------------------------------------- Ha trovato la strada? Non riusciva a trovare la strada. 0
T’entenia? No em podia entendre. Ti-c-----? N-- r---c--- a-c-pirmi. Ti capiva? Non riusciva a capirmi. T- c-p-v-? N-n r-u-c-v- a c-p-r-i- ---------------------------------- Ti capiva? Non riusciva a capirmi. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Perc-- -on sei-r-u----- ad -rr---re --n-u--me--e? Perché non sei riuscito ad arrivare puntualmente? P-r-h- n-n s-i r-u-c-t- a- a-r-v-r- p-n-u-l-e-t-? ------------------------------------------------- Perché non sei riuscito ad arrivare puntualmente? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Pe-ché no------c--i a --ov-r--l--str-d-? Perché non riuscivi a trovare la strada? P-r-h- n-n r-u-c-v- a t-o-a-e l- s-r-d-? ---------------------------------------- Perché non riuscivi a trovare la strada? 0
Per què no el podies entendre? P----é-no- r-u-c-v--a ca-ir-o? Perché non riuscivi a capirlo? P-r-h- n-n r-u-c-v- a c-p-r-o- ------------------------------ Perché non riuscivi a capirlo? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. N---s-n---i--c-t---- --ri---e---n-u--mente,-p-r--- --a---b-- n------iva. Non sono riuscito ad arrivare puntualmente, perché l’autobus non veniva. N-n s-n- r-u-c-t- a- a-r-v-r- p-n-u-l-e-t-, p-r-h- l-a-t-b-s n-n v-n-v-. ------------------------------------------------------------------------ Non sono riuscito ad arrivare puntualmente, perché l’autobus non veniva. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. N---so----ius--t- a trova-e -a --r---- p-rché non----vo la----n-- d------it-à. Non sono riuscito a trovare la strada, perché non avevo la pianta della città. N-n s-n- r-u-c-t- a t-o-a-e l- s-r-d-, p-r-h- n-n a-e-o l- p-a-t- d-l-a c-t-à- ------------------------------------------------------------------------------ Non sono riuscito a trovare la strada, perché non avevo la pianta della città. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. N-n--on- ri--c-to-a-c-p---o, p---hé la -us-c- --a ---pp- alta. Non sono riuscito a capirlo, perché la musica era troppo alta. N-n s-n- r-u-c-t- a c-p-r-o- p-r-h- l- m-s-c- e-a t-o-p- a-t-. -------------------------------------------------------------- Non sono riuscito a capirlo, perché la musica era troppo alta. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Ho-do-----p-ende-e u-------. Ho dovuto prendere un tassì. H- d-v-t- p-e-d-r- u- t-s-ì- ---------------------------- Ho dovuto prendere un tassì. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Ho d---to com--a-e -n----an-- ---la --t--. Ho dovuto comprare una pianta della città. H- d-v-t- c-m-r-r- u-a p-a-t- d-l-a c-t-à- ------------------------------------------ Ho dovuto comprare una pianta della città. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. H- --v--o---egne-- l- r--i-. Ho dovuto spegnere la radio. H- d-v-t- s-e-n-r- l- r-d-o- ---------------------------- Ho dovuto spegnere la radio. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!