Manual de conversa

ca Passat 2   »   af Verlede tyd 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [twee en tagtig]

Verlede tyd 2

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? M-e---y--n---b-l-ns-b--? M--- j- ’- a------- b--- M-e- j- ’- a-b-l-n- b-l- ------------------------ Moes jy ’n ambulans bel? 0
Havies de trucar al metge? M----j- d----okte--b--? M--- j- d-- d----- b--- M-e- j- d-e d-k-e- b-l- ----------------------- Moes jy die dokter bel? 0
Havies de trucar a la policia? M-e---y -ie ----s-e-be-? M--- j- d-- p------ b--- M-e- j- d-e p-l-s-e b-l- ------------------------ Moes jy die polisie bel? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. He- u -i- -ele-oo-----er?--k h-t dit netn-u-nog--eh-d. H-- u d-- t-------------- E- h-- d-- n----- n-- g----- H-t u d-e t-l-f-o-n-m-e-? E- h-t d-t n-t-o- n-g g-h-d- ------------------------------------------------------ Het u die telefoonnommer? Ek het dit netnou nog gehad. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. He- ----- ---e-- -k ----d----et-o- nog--ehad. H-- u d-- a----- E- h-- d-- n----- n-- g----- H-t u d-e a-r-s- E- h-t d-t n-t-o- n-g g-h-d- --------------------------------------------- Het u die adres? Ek het dit netnou nog gehad. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. H-----di--st-dsk-a--? ----e--d-t -et--u ------had. H-- u d-- s---------- E- h-- d-- n----- n-- g----- H-t u d-e s-a-s-a-r-? E- h-t d-t n-t-o- n-g g-h-d- -------------------------------------------------- Het u die stadskaart? Ek het dit netnou nog gehad. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. H-t -- ----ds--ekom-----k-n--ie -e-yds -o- -ie. H-- h- b----- g----- H- k-- n-- b----- k-- n--- H-t h- b-t-d- g-k-m- H- k-n n-e b-t-d- k-m n-e- ----------------------------------------------- Het hy betyds gekom? Hy kon nie betyds kom nie. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. He- ---d----eg--evi----H--ko- -ie-di- ----v--- ---. H-- h- d-- w-- g------ H- k-- n-- d-- w-- v--- n--- H-t h- d-e w-g g-v-n-? H- k-n n-e d-e w-g v-n- n-e- --------------------------------------------------- Het hy die weg gevind? Hy kon nie die weg vind nie. 0
T’entenia? No em podia entendre. Het-h--j-- --r-ta-n--Hy -on--y-n------sta-n -i-. H-- h- j-- v-------- H- k-- m- n-- v------- n--- H-t h- j-u v-r-t-a-? H- k-n m- n-e v-r-t-a- n-e- ------------------------------------------------ Het hy jou verstaan? Hy kon my nie verstaan nie. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Wa-rom-k-- ----i- --t-ds--o- --e? W----- k-- j- n-- b----- k-- n--- W-a-o- k-n j- n-e b-t-d- k-m n-e- --------------------------------- Waarom kon jy nie betyds kom nie? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Waar-m kon -- -ie--i- we- -i-d----? W----- k-- j- n-- d-- w-- v--- n--- W-a-o- k-n j- n-e d-e w-g v-n- n-e- ----------------------------------- Waarom kon jy nie die weg vind nie? 0
Per què no el podies entendre? Waa-om -on ---h-- nie vers-a-- n-e? W----- k-- j- h-- n-- v------- n--- W-a-o- k-n j- h-m n-e v-r-t-a- n-e- ----------------------------------- Waarom kon jy hom nie verstaan nie? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Ek-k-- n-e-be-y-s w----ni-, o-da--daa--n-------us was n-e. E- k-- n-- b----- w--- n--- o---- d--- n-- ’- b-- w-- n--- E- k-n n-e b-t-d- w-e- n-e- o-d-t d-a- n-e ’- b-s w-s n-e- ---------------------------------------------------------- Ek kon nie betyds wees nie, omdat daar nie ’n bus was nie. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Ek---- ni---ie-w-g----d-n--- omda--ek n-- ’--k--r--gehad --t-ni-. E- k-- n-- d-- w-- v--- n--- o---- e- n-- ’- k---- g---- h-- n--- E- k-n n-e d-e w-g v-n- n-e- o-d-t e- n-e ’- k-a-t g-h-d h-t n-e- ----------------------------------------------------------------- Ek kon nie die weg vind nie, omdat ek nie ’n kaart gehad het nie. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. E---on-hom n-- -e-s---- n-e-om-at d-- --sie- -o--a-d was. E- k-- h-- n-- v------- n-- o---- d-- m----- s- h--- w--- E- k-n h-m n-e v-r-t-a- n-e o-d-t d-e m-s-e- s- h-r- w-s- --------------------------------------------------------- Ek kon hom nie verstaan nie omdat die musiek so hard was. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Ek-mo-s--- ---i-n-em. E- m--- ’- t--- n---- E- m-e- ’- t-x- n-e-. --------------------- Ek moes ’n taxi neem. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. E- -o----- sta--k-a---k-op. E- m--- ’- s--------- k---- E- m-e- ’- s-a-s-a-r- k-o-. --------------------------- Ek moes ’n stadskaart koop. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. E--m--s d-- r--io--f--a-e-. E- m--- d-- r---- a-------- E- m-e- d-e r-d-o a-s-a-e-. --------------------------- Ek moes die radio afskakel. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!