Manual de conversa

ca Passat 2   »   sq E shkuara 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [tetёdhjetёedy]

E shkuara 2

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? A tё-du--j -----ёrri-j- --- am-ul---ё? A tё duhej tё thёrrisje njё ambulancё? A t- d-h-j t- t-ё-r-s-e n-ё a-b-l-n-ё- -------------------------------------- A tё duhej tё thёrrisje njё ambulancё? 0
Havies de trucar al metge? A ----u-e- -ё-th-rri--- -jek-n? A tё duhej tё thёrrisje mjekun? A t- d-h-j t- t-ё-r-s-e m-e-u-? ------------------------------- A tё duhej tё thёrrisje mjekun? 0
Havies de trucar a la policia? A -ё-d--ej--ё--h---is-e--ol-c---? A tё duhej tё thёrrisje policinё? A t- d-h-j t- t-ё-r-s-e p-l-c-n-? --------------------------------- A tё duhej tё thёrrisje policinё? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. A-e -----n-m----e tel-f--it--- ki--a--e-i para-pak. A e keni numrin e telefonit? E kisha deri para pak. A e k-n- n-m-i- e t-l-f-n-t- E k-s-a d-r- p-r- p-k- --------------------------------------------------- A e keni numrin e telefonit? E kisha deri para pak. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. A----e-i-ad--sёn--E-k-sh- deri --ra-pak. A e keni adresёn? E kisha deri para pak. A e k-n- a-r-s-n- E k-s-a d-r- p-r- p-k- ---------------------------------------- A e keni adresёn? E kisha deri para pak. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. A --k--- --a-i- - qyte-it- - k---- ------ara-p-k. A e keni planin e qytetit? E kisha deri para pak. A e k-n- p-a-i- e q-t-t-t- E k-s-a d-r- p-r- p-k- ------------------------------------------------- A e keni planin e qytetit? E kisha deri para pak. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. A e-d---n---oh-- ----u---u---tё--int- nё kohё. A erdhi nё kohё? Ai nuk mund tё vinte nё kohё. A e-d-i n- k-h-? A- n-k m-n- t- v-n-e n- k-h-. ---------------------------------------------- A erdhi nё kohё? Ai nuk mund tё vinte nё kohё. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. A e gje-i-r-ugё-? -i---- -u-d ta gj---- r---ёn. A e gjeti rrugёn? Ai nuk mund ta gjente rrugёn. A e g-e-i r-u-ё-? A- n-k m-n- t- g-e-t- r-u-ё-. ----------------------------------------------- A e gjeti rrugёn? Ai nuk mund ta gjente rrugёn. 0
T’entenia? No em podia entendre. A t--k----i ai ty--A---uk --nd -ё m--ku-to-t-. A tё kuptoi ai ty? Ai nuk mund tё mё kuptonte. A t- k-p-o- a- t-? A- n-k m-n- t- m- k-p-o-t-. ---------------------------------------------- A tё kuptoi ai ty? Ai nuk mund tё mё kuptonte. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? P-e-nuk---nde tё --je-n--k--ё? Pse nuk munde tё vije nё kohё? P-e n-k m-n-e t- v-j- n- k-h-? ------------------------------ Pse nuk munde tё vije nё kohё? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Pse-nu---u--- -a -jeje-r-u-ё-? Pse nuk munde ta gjeje rrugёn? P-e n-k m-n-e t- g-e-e r-u-ё-? ------------------------------ Pse nuk munde ta gjeje rrugёn? 0
Per què no el podies entendre? P-e-n-k-mu-d--t---u-toj--a--? Pse nuk munde ta kuptoje atё? P-e n-k m-n-e t- k-p-o-e a-ё- ----------------------------- Pse nuk munde ta kuptoje atё? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Nuk -u-da-tё -ija-n- ----,--e-se-s’kish-e --tobu-. Nuk munda tё vija nё kohё, sepse s’kishte autobus. N-k m-n-a t- v-j- n- k-h-, s-p-e s-k-s-t- a-t-b-s- -------------------------------------------------- Nuk munda tё vija nё kohё, sepse s’kishte autobus. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Nuk --nda ta -je-a rr-g-n- --pse--’kis-a-p-an q-t-ti. Nuk munda ta gjeja rrugёn, sepse s’kisha plan qyteti. N-k m-n-a t- g-e-a r-u-ё-, s-p-e s-k-s-a p-a- q-t-t-. ----------------------------------------------------- Nuk munda ta gjeja rrugёn, sepse s’kisha plan qyteti. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. N-k m-n-a--a k-pto--, ---se m-zik- --ht- - l-rtё. Nuk munda ta kuptoja, sepse muzika ishte e lartё. N-k m-n-a t- k-p-o-a- s-p-e m-z-k- i-h-e e l-r-ё- ------------------------------------------------- Nuk munda ta kuptoja, sepse muzika ishte e lartё. 0
Vaig haver de prendre un taxi. M-- ------ё---r-----jё --k-i. M’u desh tё merrja njё taksi. M-u d-s- t- m-r-j- n-ё t-k-i- ----------------------------- M’u desh tё merrja njё taksi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. M’- --sh -ё-b---a njё----n--yte--. M’u desh tё blija njё plan qyteti. M-u d-s- t- b-i-a n-ё p-a- q-t-t-. ---------------------------------- M’u desh tё blija njё plan qyteti. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. M’u d------ -i--a radio-. M’u desh tё fikja radion. M-u d-s- t- f-k-a r-d-o-. ------------------------- M’u desh tё fikja radion. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!