Manual de conversa

ca Les begudes   »   am መጠጦች

12 [dotze]

Les begudes

Les begudes

12 [አስራ ሁለት]

12 [āsira huleti]

መጠጦች

[met’et’ochi]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
(Jo) bec te. እኔ -ይ-እጠጣ--። እ- ሻ- እ----- እ- ሻ- እ-ጣ-ው- ------------ እኔ ሻይ እጠጣለው። 0
i-- -h-yi it-et’al-w-. i-- s---- i----------- i-ē s-a-i i-’-t-a-e-i- ---------------------- inē shayi it’et’alewi.
(Jo) bec cafè. እኔ-ቡና-እ-ጣ-ው። እ- ቡ- እ----- እ- ቡ- እ-ጣ-ው- ------------ እኔ ቡና እጠጣለው። 0
i---b-n----’-t’a-ewi. i-- b--- i----------- i-ē b-n- i-’-t-a-e-i- --------------------- inē buna it’et’alewi.
(Jo) bec aigua mineral. እኔ ----- -ሃ--ጠ-ለው። እ- የ---- ው- እ----- እ- የ-አ-ን ው- እ-ጣ-ው- ------------------ እኔ የመአድን ውሃ እጠጣለው። 0
i-ē--eme---ini-w--- it-et’-lewi. i-- y--------- w--- i----------- i-ē y-m-’-d-n- w-h- i-’-t-a-e-i- -------------------------------- inē yeme’ādini wiha it’et’alewi.
Que beus te de llimona? ሻይ -ሎሚ--ጠ--ህ-ጫ-ሽ? ሻ- በ-- ት--------- ሻ- በ-ሚ ት-ጣ-ህ-ጫ-ሽ- ----------------- ሻይ በሎሚ ትጠጣለህ/ጫለሽ? 0
sha-i-be--mī ---’-t---e-i-ch---e-hi? s---- b----- t---------------------- s-a-i b-l-m- t-t-e-’-l-h-/-h-a-e-h-? ------------------------------------ shayi belomī tit’et’alehi/ch’aleshi?
Que beus cafè amb sucre? ቡና በስ-ር ትጠ--ህ/ጫለሽ? ቡ- በ--- ት--------- ቡ- በ-ካ- ት-ጣ-ህ-ጫ-ሽ- ------------------ ቡና በስካር ትጠጣለህ/ጫለሽ? 0
b-na bes-k-r- -i-’e--a--hi/-h--l--hi? b--- b------- t---------------------- b-n- b-s-k-r- t-t-e-’-l-h-/-h-a-e-h-? ------------------------------------- buna besikari tit’et’alehi/ch’aleshi?
Que beus aigua amb gel? ውሃ--በረዶ--ር ትጠ-ለ-/-ለሽ? ው- ከ--- ጋ- ት--------- ው- ከ-ረ- ጋ- ት-ጣ-ህ-ጫ-ሽ- --------------------- ውሃ ከበረዶ ጋር ትጠጣለህ/ጫለሽ? 0
w-ha ---e-e----ari ti-’e---l---/ch’ales-i? w--- k------- g--- t---------------------- w-h- k-b-r-d- g-r- t-t-e-’-l-h-/-h-a-e-h-? ------------------------------------------ wiha keberedo gari tit’et’alehi/ch’aleshi?
Hi ha una festa aquí. እ-ህ-ድ---አ-። እ-- ድ-- አ-- እ-ህ ድ-ስ አ-። ----------- እዚህ ድግስ አለ። 0
i-īh--di--si--l-. i---- d----- ā--- i-ī-i d-g-s- ā-e- ----------------- izīhi digisi āle.
La gent beu xampany. ሰ-- ሻ--ኝ--ጠ--። ሰ-- ሻ--- ይ---- ሰ-ች ሻ-ፓ- ይ-ጣ-። -------------- ሰዎች ሻምፓኝ ይጠጣሉ። 0
s--o--i-sh-m---nyi yi-----a-u. s------ s--------- y---------- s-w-c-i s-a-i-a-y- y-t-e-’-l-. ------------------------------ sewochi shamipanyi yit’et’alu.
La gent beu vi i cervesa. ሰ-ች -ወ-ን ጠ- እና-ቢ- ይጠ--። ሰ-- የ--- ጠ- እ- ቢ- ይ---- ሰ-ች የ-ይ- ጠ- እ- ቢ- ይ-ጣ-። ----------------------- ሰዎች የወይን ጠጅ እና ቢራ ይጠጣሉ። 0
s---chi ye-ey--- t--ji -na bī-- --t’e-’a-u. s------ y------- t---- i-- b--- y---------- s-w-c-i y-w-y-n- t-e-i i-a b-r- y-t-e-’-l-. ------------------------------------------- sewochi yeweyini t’eji ina bīra yit’et’alu.
Que beus alcohol? አ-----ጠ-ለህ--ለ-? አ--- ት--------- አ-ኮ- ት-ጣ-ህ-ጫ-ሽ- --------------- አልኮል ትጠጣለህ/ጫለሽ? 0
ā-ik-li t-t--t-aleh---h’ale--i? ā------ t---------------------- ā-i-o-i t-t-e-’-l-h-/-h-a-e-h-? ------------------------------- ālikoli tit’et’alehi/ch’aleshi?
Que beus whisky? ውስ------ህ/ ጫለ-? ው-- ት----- ጫ--- ው-ኪ ት-ጣ-ህ- ጫ-ሽ- --------------- ውስኪ ትጠጣለህ/ ጫለሽ? 0
wi---- -i-------ehi- c-’-les--? w----- t------------ c--------- w-s-k- t-t-e-’-l-h-/ c-’-l-s-i- ------------------------------- wisikī tit’et’alehi/ ch’aleshi?
Que beus Coca-Cola amb rom? ኮ--ከ ራም ----ጠጣ-ህ--ለሽ? ኮ- ከ ራ- ጋ- ት--------- ኮ- ከ ራ- ጋ- ት-ጣ-ህ-ጫ-ሽ- --------------------- ኮላ ከ ራም ጋር ትጠጣለህ/ጫለሽ? 0
k-----e -----gar- -i---t-a--hi-ch-a--s--? k--- k- r--- g--- t---------------------- k-l- k- r-m- g-r- t-t-e-’-l-h-/-h-a-e-h-? ----------------------------------------- kola ke rami gari tit’et’alehi/ch’aleshi?
No m’agrada el xampany. ሻም-ኝ--ል---። ሻ--- አ----- ሻ-ፓ- አ-ወ-ም- ----------- ሻምፓኝ አልወድም። 0
s--mi----i-----ed-mi. s--------- ā--------- s-a-i-a-y- ā-i-e-i-i- --------------------- shamipanyi āliwedimi.
No m’agrada el vi. የወይን ጠጅ -ልወ--። የ--- ጠ- አ----- የ-ይ- ጠ- አ-ወ-ም- -------------- የወይን ጠጅ አልወድም። 0
y-w-yi-- -’--i -liw-----. y------- t---- ā--------- y-w-y-n- t-e-i ā-i-e-i-i- ------------------------- yeweyini t’eji āliwedimi.
No m’agrada la cervesa. ቢራ-አልወድ-። ቢ- አ----- ቢ- አ-ወ-ም- --------- ቢራ አልወድም። 0
bīr---l-wed--i. b--- ā--------- b-r- ā-i-e-i-i- --------------- bīra āliwedimi.
Al nadó li agrada la llet. ህፃኑ-----ይ-ዳል። ህ-- ወ-- ይ---- ህ-ኑ ወ-ት ይ-ዳ-። ------------- ህፃኑ ወተት ይወዳል። 0
hit-s’--- --teti -i--dal-. h-------- w----- y-------- h-t-s-a-u w-t-t- y-w-d-l-. -------------------------- hit͟s’anu weteti yiwedali.
Al nen / A la nena li agrada el cacau i el suc de poma. ል- -- -ና------ማቂ ይወዳ-። ል- ኮ- እ- የ-- ጭ-- ይ---- ል- ኮ- እ- የ-ም ጭ-ቂ ይ-ዳ-። ---------------------- ልጁ ኮካ እና የፖም ጭማቂ ይወዳል። 0
lij- k--a -na--e---i-c-’im-k’ī-y-we--li. l--- k--- i-- y----- c-------- y-------- l-j- k-k- i-a y-p-m- c-’-m-k-ī y-w-d-l-. ---------------------------------------- liju koka ina yepomi ch’imak’ī yiwedali.
A les dones els agrada el suc de taronja i el suc d’aranja. ሴቷ--ብ-ቱ-- -ና -----ጭማ- ---ለች። ሴ- የ----- እ- የ--- ጭ-- ት----- ሴ- የ-ር-ካ- እ- የ-ይ- ጭ-ቂ ት-ዳ-ች- ---------------------------- ሴቷ የብርቱካን እና የወይን ጭማቂ ትወዳለች። 0
s---a-----ri--------n- ye-e-i---c-’---k-ī------al--h-. s---- y----------- i-- y------- c-------- t----------- s-t-a y-b-r-t-k-n- i-a y-w-y-n- c-’-m-k-ī t-w-d-l-c-i- ------------------------------------------------------ sētwa yebiritukani ina yeweyini ch’imak’ī tiwedalechi.

Signes com a llenguatge

Els homes han creat les llengües amb l'objectiu de poder-se comunicar. També les persones sordes o amb problemes auditius tenen la seva pròpia llengua. Es tracta de la llengua de signes, el llenguatge bàsic de les persones sordes. Es forma a partir de la combinació de signes. Per tant, és una llengua visual o, més aviat, ‘visible’. És la llengua de signes una llengua universal? No, també hi ha diferents llengües de signes nacionals. Cada país té la seva pròpia llengua de signes. La llengua de signes està condicionada per la cultura del seu respectiu país. Ja que les llengües s'originen sempre a partir de la cultura. Això succeeix també amb les llengües no parlades. Malgrat tot, sí que hi ha un llenguatge de signes internacional. Però els seus signes són una mica més complicats. A més, totes les llengües de signes nacionals s'assemblen. Molts signes són icònics. Denoten la forma dels objectes que representen. La llengua de signes més difosa és l'American Sign Language. Les llengües de signes són idiomes en el sentit ple de la paraula. Tenen la seva pròpia gramàtica. Encara que siguin diferents a les gramàtiques dels llenguatges parlats. Per això, a les llengües de signes no és possible traduir paraula per paraula. Amb tot, hi ha traductors de llengües de signes. Amb la llengua de signes, la informació es transmet simultàniament. Això significa que un únic signe pot correspondre a una frase sencera. En les llengües de signes també hi ha dialectes. Les particularitats regionals tenen els seus propis signes. I cada llengua de signes té la seva pròpia entonació. De manera que amb els signes també es pot dir que el nostre accent revela el nostre origen.
Sabia vostè que?
L’estonià és una de les llengües uralianes, i per tant està relacionada amb el finès i l’hongarès. Tot i que els paral·lelismes amb l’hongarès son gairabé imperceptibles. Són molts els que pensen que l’estonià és similar al letó i al lituà, però aquesta afirmació és falsa, aquests idiomes pertanyen a grups llingüístics completament diferents. L’estonià no té gèneres gramaticals, i per tant no diferencia entre el masculí o el femení. En canvi, compta amb 14 casos diferents. La seva ortografia no és gaire complicada. Aquesta ve determinada per la seva pronunciació. Així que és molt important practicar-lo amb un natiu. Si vols aprendre estonià, necessitaràs disciplina i paciència. Als estonians els hi agrada molt ajudar a destacar els errors que fan els parlants estrangers, però també els hi encanta conèixer gent que estigui interessada en aprendre el seu idioma!