Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   am ወቅቶች እና የአየር ሁኔታ

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [አስራ ስድስት]

16 [āsira sidisiti]

ወቅቶች እና የአየር ሁኔታ

[wek’itochina ye’āyeri hunēta]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: እነ-- ወ----ና-ው። እ--- ወ--- ና--- እ-ዚ- ወ-ቶ- ና-ው- -------------- እነዚህ ወቅቶች ናቸው። 0
in--īhi-w-k-ito-hi-nac--wi. i------ w--------- n------- i-e-ī-i w-k-i-o-h- n-c-e-i- --------------------------- inezīhi wek’itochi nachewi.
La primavera, l’estiu, ጸ-ይ----ጋ ጸ-- ፤ በ- ጸ-ይ ፤ በ- -------- ጸደይ ፤ በጋ 0
t-’----- - ---a t------- ; b--- t-’-d-y- ; b-g- --------------- ts’edeyi ; bega
la tardor i l’hivern. በልግ-፤-ክ--ት በ-- ፤ ክ--- በ-ግ ፤ ክ-ም- ---------- በልግ ፤ ክረምት 0
belig----kire---i b----- ; k------- b-l-g- ; k-r-m-t- ----------------- beligi ; kiremiti
L’estiu és calorós. በ- ---- -ው። በ- ሞ--- ነ-- በ- ሞ-ታ- ነ-። ----------- በጋ ሞቃታማ ነው። 0
b--a--o-’------n--i. b--- m-------- n---- b-g- m-k-a-a-a n-w-. -------------------- bega mok’atama newi.
A l’estiu, fa sol. ጸ-ይ-በበጋ -ደ-ቃ-ች-- ---ለ-። ጸ-- በ-- ት----- / ት----- ጸ-ይ በ-ጋ ት-ም-ለ- / ት-ራ-ች- ----------------------- ጸሐይ በበጋ ትደምቃለች / ትበራለች። 0
t---ḥāyi-beb-g--ti---i-’a--c-- / --b---lechi. t-------- b----- t------------- / t----------- t-’-h-ā-i b-b-g- t-d-m-k-a-e-h- / t-b-r-l-c-i- ---------------------------------------------- ts’eḥāyi bebega tidemik’alechi / tiberalechi.
A l’estiu, ens agrada passejar. በ-ጋ እ- የ-ግ- -ዞ ማ--ግ እንወ-ለን። በ-- እ- የ--- ጉ- ማ--- እ------ በ-ጋ እ- የ-ግ- ጉ- ማ-ረ- እ-ወ-ለ-። --------------------------- በበጋ እኛ የእግር ጉዞ ማድረግ እንወዳለን። 0
beb--a-in-a--e--g-ri-g--o -a--reg--i---e--le-i. b----- i--- y------- g--- m------- i----------- b-b-g- i-y- y-’-g-r- g-z- m-d-r-g- i-i-e-a-e-i- ----------------------------------------------- bebega inya ye’igiri guzo madiregi iniwedaleni.
L’hivern és fred. ክረ-ት-ቀ-ቃዛ--ው። ክ--- ቀ--- ነ-- ክ-ም- ቀ-ቃ- ነ-። ------------- ክረምት ቀዝቃዛ ነው። 0
k-re-------ezik’a-a -ew-. k------- k--------- n---- k-r-m-t- k-e-i-’-z- n-w-. ------------------------- kiremiti k’ezik’aza newi.
A l’hivern neva o plou. በክ-ም- --ዶ--ጥ----ይ- --ን--። በ---- በ-- ይ--- ወ-- ይ----- በ-ረ-ት በ-ዶ ይ-ላ- ወ-ም ይ-ን-ል- ------------------------- በክረምት በረዶ ይጥላል ወይም ይዘንባል። 0
beki-e-it- b--edo---t’--a-i w--im- yiz--ib---. b--------- b----- y-------- w----- y---------- b-k-r-m-t- b-r-d- y-t-i-a-i w-y-m- y-z-n-b-l-. ---------------------------------------------- bekiremiti beredo yit’ilali weyimi yizenibali.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. በክ-ምት-ቤት---ጥ-መቀ-- እኛ-እንወዳ-ን። በ---- ቤ- ው-- መ--- እ- እ------ በ-ረ-ት ቤ- ው-ጥ መ-መ- እ- እ-ወ-ለ-። ---------------------------- በክረምት ቤት ውስጥ መቀመጥ እኛ እንወዳለን። 0
bek-re--ti -ē-- --s-t-i-----e-et’i---y---n-w-dal--i. b--------- b--- w------ m--------- i--- i----------- b-k-r-m-t- b-t- w-s-t-i m-k-e-e-’- i-y- i-i-e-a-e-i- ---------------------------------------------------- bekiremiti bēti wisit’i mek’emet’i inya iniwedaleni.
Fa fred. ቀ-ቃ- ነው። ቀ--- ነ-- ቀ-ቃ- ነ-። -------- ቀዝቃዛ ነው። 0
k’---k-az--ne-i. k--------- n---- k-e-i-’-z- n-w-. ---------------- k’ezik’aza newi.
Plou. እየ--በ-ነ-። እ---- ነ-- እ-ዘ-በ ነ-። --------- እየዘነበ ነው። 0
i-e--n--e-----. i-------- n---- i-e-e-e-e n-w-. --------------- iyezenebe newi.
Fa vent. ነ-ሻ- --። ነ--- ነ-- ነ-ሻ- ነ-። -------- ነፋሻማ ነው። 0
nefasha-a-n---. n-------- n---- n-f-s-a-a n-w-. --------------- nefashama newi.
Fa calor. ሞቃታማ --። ሞ--- ነ-- ሞ-ታ- ነ-። -------- ሞቃታማ ነው። 0
m--’at--a -e-i. m-------- n---- m-k-a-a-a n-w-. --------------- mok’atama newi.
Fa sol. ፀሐ-ማ ነ-። ፀ--- ነ-- ፀ-ያ- ነ-። -------- ፀሐያማ ነው። 0
t͟-’----y--a-----. t----------- n---- t-s-e-̣-y-m- n-w-. ------------------ t͟s’eḥāyama newi.
Fa un bon dia. አ--ሳች --። አ---- ነ-- አ-ደ-ች ነ-። --------- አስደሳች ነው። 0
ās--e--ch--ne--. ā--------- n---- ā-i-e-a-h- n-w-. ---------------- āsidesachi newi.
Quin temps fa avui? የ--ር ሁኔታ---- አይ-- ነው-ዛሬ? የ--- ሁ--- ም- አ--- ነ- ዛ-- የ-የ- ሁ-ታ- ም- አ-ነ- ነ- ዛ-? ------------------------ የአየር ሁኔታው ምን አይነት ነው ዛሬ? 0
ye’ā-er- hun--aw- min- ā----t------ --rē? y------- h------- m--- ā------ n--- z---- y-’-y-r- h-n-t-w- m-n- ā-i-e-i n-w- z-r-? ----------------------------------------- ye’āyeri hunētawi mini āyineti newi zarē?
Avui fa fred. ዛ---ዝቃዛ--ው። ዛ- ቀ--- ነ-- ዛ- ቀ-ቃ- ነ-። ----------- ዛሬ ቀዝቃዛ ነው። 0
z--ē-k-e-i-’a-a newi. z--- k--------- n---- z-r- k-e-i-’-z- n-w-. --------------------- zarē k’ezik’aza newi.
Avui fa calor. ዛ--ሞ-----ው። ዛ- ሞ--- ነ-- ዛ- ሞ-ታ- ነ-። ----------- ዛሬ ሞቃታማ ነው። 0
z-r- -------m- --wi. z--- m-------- n---- z-r- m-k-a-a-a n-w-. -------------------- zarē mok’atama newi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!