Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   am የሆነ ነገር ለማድረግ / ማድረግ አለበት

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [ሰባ ሁለት]

72 [ሰባ ሁለት]

የሆነ ነገር ለማድረግ / ማድረግ አለበት

[የሆነ ነገር ለመስራት (አስገዳጅ)]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
haver de መሆ- -ይም--ደረግ -ለ-ት መ-- ወ-- መ--- ያ--- መ-ን ወ-ም መ-ረ- ያ-በ- ----------------- መሆን ወይም መደረግ ያለበት 0
የሆ- --- ---ራት-(-ስገዳጅ) የ-- ነ-- ለ---- (------ የ-ነ ነ-ር ለ-ስ-ት (-ስ-ዳ-) --------------------- የሆነ ነገር ለመስራት (አስገዳጅ)
Haig d’enviar una carta. ፖ--ውን --- --ብ-። ፖ---- መ-- አ---- ፖ-ታ-ን መ-ክ አ-ብ-። --------------- ፖስታውን መላክ አለብኝ። 0
መ-ን ወይም መደረ--ያለበት መ-- ወ-- መ--- ያ--- መ-ን ወ-ም መ-ረ- ያ-በ- ----------------- መሆን ወይም መደረግ ያለበት
Haig de pagar l’hotel. ሆቴል --ፈል አ-ብ-። ሆ-- መ--- አ---- ሆ-ል መ-ፈ- አ-ብ-። -------------- ሆቴል መክፈል አለብኝ። 0
መ-ን ወይም መ-ረግ -ለ-ት መ-- ወ-- መ--- ያ--- መ-ን ወ-ም መ-ረ- ያ-በ- ----------------- መሆን ወይም መደረግ ያለበት
T’has de llevar d’hora. በጠዋ---ነ-ት-አ--ህ-ሽ። በ--- መ--- አ------ በ-ዋ- መ-ሳ- አ-ብ-/-። ----------------- በጠዋት መነሳት አለብህ/ሽ። 0
ፖስታው- --ክ-አ---። ፖ---- መ-- አ---- ፖ-ታ-ን መ-ክ አ-ብ-። --------------- ፖስታውን መላክ አለብኝ።
Has de treballar molt. ብዙ-መ-ራ--አ--ህ/-። ብ- መ--- አ------ ብ- መ-ራ- አ-ብ-/-። --------------- ብዙ መስራት አለብህ/ሽ። 0
ፖስታ----ላክ አ---። ፖ---- መ-- አ---- ፖ-ታ-ን መ-ክ አ-ብ-። --------------- ፖስታውን መላክ አለብኝ።
Has d’arribar a temps. በሰ-ቱ ---ት-አለብህ-ሽ። በ--- መ--- አ------ በ-ኣ- መ-ኘ- አ-ብ-/-። ----------------- በሰኣቱ መገኘት አለብህ/ሽ። 0
ሆቴ- መ-ፈ- አለብ-። ሆ-- መ--- አ---- ሆ-ል መ-ፈ- አ-ብ-። -------------- ሆቴል መክፈል አለብኝ።
(Ell) ha de posar benzina. እ- ነ-- መ-ላት አ--ት። እ- ነ-- መ--- አ---- እ- ነ-ጅ መ-ላ- አ-በ-። ----------------- እሱ ነዳጅ መሙላት አለበት። 0
ሆቴል መ-ፈል-አ---። ሆ-- መ--- አ---- ሆ-ል መ-ፈ- አ-ብ-። -------------- ሆቴል መክፈል አለብኝ።
(Ell) ha de reparar el cotxe. እሱ መ-ናው--መ-ገ- -ለበት። እ- መ---- መ--- አ---- እ- መ-ና-ን መ-ገ- አ-በ-። ------------------- እሱ መኪናውን መጠገን አለበት። 0
በ-ዋት መነ-ት አ-ብህ/-። በ--- መ--- አ------ በ-ዋ- መ-ሳ- አ-ብ-/-። ----------------- በጠዋት መነሳት አለብህ/ሽ።
(Ell) ha de rentar el cotxe. እ- መኪናው--ማ-- አለ-ት። እ- መ---- ማ-- አ---- እ- መ-ና-ን ማ-ብ አ-በ-። ------------------ እሱ መኪናውን ማጠብ አለበት። 0
በጠዋት---ሳ-----ህ--። በ--- መ--- አ------ በ-ዋ- መ-ሳ- አ-ብ-/-። ----------------- በጠዋት መነሳት አለብህ/ሽ።
(Ella) ha de fer compres. እሷ-ገበያ ---የት---ባ-። እ- ገ-- መ---- አ---- እ- ገ-ያ መ-ብ-ት አ-ባ-። ------------------ እሷ ገበያ መገብየት አለባት። 0
ብዙ መስራት-አ----ሽ። ብ- መ--- አ------ ብ- መ-ራ- አ-ብ-/-። --------------- ብዙ መስራት አለብህ/ሽ።
(Ella) ha de netejar l’apartament. እ- መ-ሪያ-ን-ማ-ዳ- ----። እ- መ----- ማ--- አ---- እ- መ-ሪ-ው- ማ-ዳ- አ-ባ-። -------------------- እሷ መኖሪያውን ማፅዳት አለባት። 0
ብ---ስራ--አ-ብህ/-። ብ- መ--- አ------ ብ- መ-ራ- አ-ብ-/-። --------------- ብዙ መስራት አለብህ/ሽ።
(Ella) ha de rentar la roba. እሷ--ብሶ----ጠ---ለባት። እ- ል---- ማ-- አ---- እ- ል-ሶ-ን ማ-ብ አ-ባ-። ------------------ እሷ ልብሶቹን ማጠብ አለባት። 0
በሰ-ቱ መገኘት-አለብህ-ሽ። በ--- መ--- አ------ በ-ኣ- መ-ኘ- አ-ብ-/-። ----------------- በሰኣቱ መገኘት አለብህ/ሽ።
Hem d’anar de seguida a l’escola. እኛ----ትም-ር- ---ወ--ው -ሄ- አለ-ን። እ- ወ- ት---- ቤ- ወ--- መ-- አ---- እ- ወ- ት-ህ-ት ቤ- ወ-ያ- መ-ድ አ-ብ-። ----------------------------- እኛ ወደ ትምህርት ቤት ወድያው መሄድ አለብን። 0
በ-ኣ---ገ-ት አለብህ--። በ--- መ--- አ------ በ-ኣ- መ-ኘ- አ-ብ-/-። ----------------- በሰኣቱ መገኘት አለብህ/ሽ።
Hem d’anar de seguida a treballar. እኛ -ደ -- ---ው መ-- ----። እ- ወ- ስ- ወ--- መ-- አ---- እ- ወ- ስ- ወ-ያ- መ-ድ አ-ብ-። ----------------------- እኛ ወደ ስራ ወድያው መሄድ አለብን። 0
እሱ-ነዳጅ-መሙ-ት አ-በ-። እ- ነ-- መ--- አ---- እ- ነ-ጅ መ-ላ- አ-በ-። ----------------- እሱ ነዳጅ መሙላት አለበት።
Hem d’anar de seguida al metge. እ- ወደ--ክ-ር-----------ለ-ን። እ- ወ- ዶ--- ወ--- መ-- አ---- እ- ወ- ዶ-ተ- ወ-ያ- መ-ድ አ-ብ-። ------------------------- እኛ ወደ ዶክተር ወድያው መሄድ አለብን። 0
እሱ---ጅ--ሙ-ት--ለ-ት። እ- ነ-- መ--- አ---- እ- ነ-ጅ መ-ላ- አ-በ-። ----------------- እሱ ነዳጅ መሙላት አለበት።
Heu d’esperar l’autobús. እናን---ው-----ጠ-- -ለባች-። እ--- አ---- መ--- አ----- እ-ን- አ-ቶ-ስ መ-በ- አ-ባ-ሁ- ---------------------- እናንተ አውቶቢስ መጠበቅ አለባችሁ። 0
እ---ኪና-ን -ጠ-ን----ት። እ- መ---- መ--- አ---- እ- መ-ና-ን መ-ገ- አ-በ-። ------------------- እሱ መኪናውን መጠገን አለበት።
Heu d’esperar el tren. እ--ተ-ባቡር ---ቅ -ለባ--። እ--- ባ-- መ--- አ----- እ-ን- ባ-ር መ-በ- አ-ባ-ሁ- -------------------- እናንተ ባቡር መጠበቅ አለባችሁ። 0
እ- መ-ና---መ-ገን ---ት። እ- መ---- መ--- አ---- እ- መ-ና-ን መ-ገ- አ-በ-። ------------------- እሱ መኪናውን መጠገን አለበት።
Heu d’esperar el taxi. እና-ተ ታ-ሲ መጠበ---ለ-ች-። እ--- ታ-- መ--- አ----- እ-ን- ታ-ሲ መ-በ- አ-ባ-ሁ- -------------------- እናንተ ታክሲ መጠበቅ አለባችሁ። 0
እሱ--------ጠብ አ--ት። እ- መ---- ማ-- አ---- እ- መ-ና-ን ማ-ብ አ-በ-። ------------------ እሱ መኪናውን ማጠብ አለበት።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...