Manual de conversa

ca Al camp   »   am በተፈጥሮ

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [ሃያ ስድስት]

26 [ሃያ ስድስት]

በተፈጥሮ

[በተፈጥሮ ውስጥ]

català amhàric Engegar Més
Veus allà la torre? እዛ ማ-- ይ---- /ሻ- ? እዛ ማማው ይታይካል /ሻል ? 0
በ---- ው-- በተ--- ው-ጥ በተፈጥሮ ውስጥ በ-ፈ-ሮ ው-ጥ ---------
Veus allà la muntanya? እዛ ተ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ተራራው ይታይካል /ሻል? 0
እ- ማ-- ይ---- /ሻ- ? እዛ ማ-- ይ---- /ሻ- ? እዛ ማማው ይታይካል /ሻል ? እ- ማ-ው ይ-ይ-ል /ሻ- ? -------------/---?
Veus allà el poble? እዛ መ--- ይ---- /ሻ- ? እዛ መንደር ይታይካል /ሻል ? 0
እ- ማ-- ይ---- /ሻ- ? እዛ ማ-- ይ---- /ሻ- ? እዛ ማማው ይታይካል /ሻል ? እ- ማ-ው ይ-ይ-ል /ሻ- ? -------------/---?
Veus allà el riu? እዛ ወ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ወንዙ ይታይካል /ሻል? 0
እ- ተ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ተ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ተራራው ይታይካል /ሻል? እ- ተ-ራ- ይ-ይ-ል /ሻ-? --------------/--?
Veus allà el pont? እዛ ድ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ድልድዩ ይታይካል /ሻል? 0
እ- ተ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ተ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ተራራው ይታይካል /ሻል? እ- ተ-ራ- ይ-ይ-ል /ሻ-? --------------/--?
Veus allà el llac? እዛ ሃ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ሃይቅ ይታይካል /ሻል? 0
እ- መ--- ይ---- /ሻ- ? እዛ መ--- ይ---- /ሻ- ? እዛ መንደር ይታይካል /ሻል ? እ- መ-ደ- ይ-ይ-ል /ሻ- ? --------------/---?
M’agrada aquell ocell. ያን- እ--- ወ-----። ያንን እርግብ ወድጄዋለው። 0
እ- መ--- ይ---- /ሻ- ? እዛ መ--- ይ---- /ሻ- ? እዛ መንደር ይታይካል /ሻል ? እ- መ-ደ- ይ-ይ-ል /ሻ- ? --------------/---?
M’agrada aquell arbre. ያን- ዛ- ወ-----። ያንን ዛፍ ወድጄዋለው። 0
እ- ወ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ወ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ወንዙ ይታይካል /ሻል? እ- ወ-ዙ ይ-ይ-ል /ሻ-? -------------/--?
M’agrada aquesta pedra. ይሄ-- ድ--- ወ-----። ይሄንን ድንጋይ ወድጄዋለው። 0
እ- ወ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ወ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ወንዙ ይታይካል /ሻል? እ- ወ-ዙ ይ-ይ-ል /ሻ-? -------------/--?
M’agrada aquell parc. ያን- መ--- ወ-----። ያንን መናፈሻ ወድጄዋለው። 0
እ- ድ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ድ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ድልድዩ ይታይካል /ሻል? እ- ድ-ድ- ይ-ይ-ል /ሻ-? --------------/--?
M’agrada aquell jardí. ያን- የ----- ቦ- ወ-----። ያንን የአታክልት ቦታ ወድጄዋለው። 0
እ- ድ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ድ--- ይ---- /ሻ-? እዛ ድልድዩ ይታይካል /ሻል? እ- ድ-ድ- ይ-ይ-ል /ሻ-? --------------/--?
M’agrada aquesta flor. ይሄ-- አ-- ወ-----። ይሄንን አበባ ወድጄዋለው። 0
እ- ሃ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ሃ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ሃይቅ ይታይካል /ሻል? እ- ሃ-ቅ ይ-ይ-ል /ሻ-? -------------/--?
Ho trobo bonic. ውብ ሆ- አ------። ውብ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
እ- ሃ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ሃ-- ይ---- /ሻ-? እዛ ሃይቅ ይታይካል /ሻል? እ- ሃ-ቅ ይ-ይ-ል /ሻ-? -------------/--?
Em sembla interessant. አጋ-/ ሳ- ሆ- አ------። አጋጊ/ ሳቢ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
ያ-- እ--- ወ-----። ያን- እ--- ወ-----። ያንን እርግብ ወድጄዋለው። ያ-ን እ-ግ- ወ-ጄ-ለ-። ---------------።
Ho trobo meravellós. በጣ- ቆ-- ሆ- አ------። በጣም ቆንጆ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
ያ-- እ--- ወ-----። ያን- እ--- ወ-----። ያንን እርግብ ወድጄዋለው። ያ-ን እ-ግ- ወ-ጄ-ለ-። ---------------።
Em sembla lleig. አስ--- ሆ- አ------። አስቀያሚ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
ያ-- ዛ- ወ-----። ያን- ዛ- ወ-----። ያንን ዛፍ ወድጄዋለው። ያ-ን ዛ- ወ-ጄ-ለ-። -------------።
Em sembla avorrit. አሰ-- ሆ- አ------። አሰልቺ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
ያ-- ዛ- ወ-----። ያን- ዛ- ወ-----። ያንን ዛፍ ወድጄዋለው። ያ-ን ዛ- ወ-ጄ-ለ-። -------------።
Em sembla horrible. አሳ-- ሆ- አ------። አሳቃቂ ሆኖ አግኝቼዋለው። 0
ይ--- ድ--- ወ-----። ይሄ-- ድ--- ወ-----። ይሄንን ድንጋይ ወድጄዋለው። ይ-ን- ድ-ጋ- ወ-ጄ-ለ-። ----------------።

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.