Manual de conversa

ca Passat 1   »   am ያለፈው አስጨናቂ 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [ሰማንያ አንድ]

81 [semaniya ānidi]

ያለፈው አስጨናቂ 1

[halafī gīzē]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
escriure መ-ፍ መ-- መ-ፍ --- መፃፍ 0
met---afi m-------- m-t-s-a-i --------- met͟s’afi
Ell va escriure una carta. እሱ-ደ--ቤ-ፃ-። እ- ደ--- ፃ-- እ- ደ-ዳ- ፃ-። ----------- እሱ ደብዳቤ ፃፈ። 0
i---debidabē-t-s--fe. i-- d------- t------- i-u d-b-d-b- t-s-a-e- --------------------- isu debidabē t͟s’afe.
I ella va escriure una postal. እ--እ--------ድ ፃፈ-። እ- እ- ፖ-- ካ-- ፃ--- እ- እ- ፖ-ት ካ-ድ ፃ-ች- ------------------ እና እሷ ፖስት ካርድ ፃፈች። 0
i-----wa-pos-------i-- --s’--e-h-. i-- i--- p----- k----- t---------- i-a i-w- p-s-t- k-r-d- t-s-a-e-h-. ---------------------------------- ina iswa positi karidi t͟s’afechi.
llegir ማ-በብ ማ--- ማ-በ- ---- ማንበብ 0
manib--i m------- m-n-b-b- -------- manibebi
Ell llegia una revista. እ- መ-ሔት አነበበ። እ- መ--- አ---- እ- መ-ሔ- አ-በ-። ------------- እሱ መጽሔት አነበበ። 0
i-- m-ts--ḥē---āneb-b-. i-- m---------- ā------- i-u m-t-’-h-ē-i ā-e-e-e- ------------------------ isu mets’iḥēti ānebebe.
I ella llegia un llibre. እና -ሷ-መ-ሐ- -ነበ-ች። እ- እ- መ--- አ----- እ- እ- መ-ሐ- አ-በ-ች- ----------------- እና እሷ መፅሐፍ አነበበች። 0
i-- ---a-m--͟---ḥ-f---n-beb-ch-. i-- i--- m----------- ā---------- i-a i-w- m-t-s-i-̣-f- ā-e-e-e-h-. --------------------------------- ina iswa met͟s’iḥāfi ānebebechi.
prendre / agafar መ--ድ መ--- መ-ሰ- ---- መውሰድ 0
mew---di m------- m-w-s-d- -------- mewisedi
Ell va prendre un cigarret. እሱ --- ወሰደ። እ- ሲ-- ወ--- እ- ሲ-ራ ወ-ደ- ----------- እሱ ሲጋራ ወሰደ። 0
is- -īg--a--esed-. i-- s----- w------ i-u s-g-r- w-s-d-. ------------------ isu sīgara wesede.
Ella va agafar un tros de xocolata. እሷ ነጠላ ቸ--- -ሰ-ች። እ- ነ-- ቸ--- ወ---- እ- ነ-ላ ቸ-ላ- ወ-ደ-። ----------------- እሷ ነጠላ ቸኮላት ወሰደች። 0
is-a -et-e-a---ekola----e-e-e-h-. i--- n------ c-------- w--------- i-w- n-t-e-a c-e-o-a-i w-s-d-c-i- --------------------------------- iswa net’ela chekolati wesedechi.
Ell era infidel, però ella era fidel. እ---ማ---ን-ነበር--ን-እ- ታ-ኝ----ች። እ- የ----- ነ-- ግ- እ- ታ-- ነ---- እ- የ-ይ-መ- ነ-ር ግ- እ- ታ-ኝ ነ-ረ-። ----------------------------- እሱ የማይታመን ነበር ግን እሷ ታማኝ ነበረች። 0
is- ye-a-itam--- neb-r--g-ni i-wa t-m-nyi -e--rec-i. i-- y----------- n----- g--- i--- t------ n--------- i-u y-m-y-t-m-n- n-b-r- g-n- i-w- t-m-n-i n-b-r-c-i- ---------------------------------------------------- isu yemayitameni neberi gini iswa tamanyi neberechi.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. እ- --ፍ -በ- -ን--ሷ-ታ---ስራ-ኛ ነበ-ች። እ- ሰ-- ነ-- ግ- እ- ታ-- ስ--- ነ---- እ- ሰ-ፍ ነ-ረ ግ- እ- ታ-ሪ ስ-ተ- ነ-ረ-። ------------------------------- እሱ ሰነፍ ነበረ ግን እሷ ታታሪ ስራተኛ ነበረች። 0
is- s--ef- -e--r- -i-i --wa t--a-ī-s--at-n-- -e-er-chi. i-- s----- n----- g--- i--- t----- s-------- n--------- i-u s-n-f- n-b-r- g-n- i-w- t-t-r- s-r-t-n-a n-b-r-c-i- ------------------------------------------------------- isu senefi nebere gini iswa tatarī siratenya neberechi.
Ell era pobre, però ella era rica. እ- ድ- ነ-ረ-ግን እሷ ---- -በረ-። እ- ድ- ነ-- ግ- እ- ሀ--- ነ---- እ- ድ- ነ-ረ ግ- እ- ሀ-ታ- ነ-ረ-። -------------------------- እሱ ድሃ ነበረ ግን እሷ ሀብታም ነበረች። 0
i---di-a--eber- g-n-------h---tam--n----ec-i. i-- d--- n----- g--- i--- h------- n--------- i-u d-h- n-b-r- g-n- i-w- h-b-t-m- n-b-r-c-i- --------------------------------------------- isu diha nebere gini iswa hābitami neberechi.
Ell no tenia diners, sinó deutes. እ--ም-ም ---ብ አልነበ--ም-፤ እ--እን-። እ- ም-- ገ--- አ------ ፤ እ- እ--- እ- ም-ም ገ-ዘ- አ-ነ-ረ-ም ፤ እ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ምንም ገንዘብ አልነበረውም ፤ እዳ እንጂ። 0
isu ------ --n----- ālin-----wi-i-; ----in-jī. i-- m----- g------- ā------------ ; i-- i----- i-u m-n-m- g-n-z-b- ā-i-e-e-e-i-i ; i-a i-i-ī- ---------------------------------------------- isu minimi genizebi ālineberewimi ; ida inijī.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. እሱ---ም -------አ-ነበረውም-- መጥፎ --ል እንጂ። እ- ም-- ጥ- እ-- አ------ ፤ መ-- እ-- እ--- እ- ም-ም ጥ- እ-ል አ-ነ-ረ-ም ፤ መ-ፎ እ-ል እ-ጂ- ------------------------------------ እሱ ምንም ጥሩ እድል አልነበረውም ፤ መጥፎ እድል እንጂ። 0
isu -i-im------- i-ili --i--be-e---- --m--’if- -d--- -nij-. i-- m----- t---- i---- ā------------ ; m------ i---- i----- i-u m-n-m- t-i-u i-i-i ā-i-e-e-e-i-i ; m-t-i-o i-i-i i-i-ī- ----------------------------------------------------------- isu minimi t’iru idili ālineberewimi ; met’ifo idili inijī.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. እሱ--ኬ-ማ---ነ--ም - -ማይ-ካ-ት-እንጂ። እ- ስ--- አ----- ፤ የ------ እ--- እ- ስ-ታ- አ-ነ-ረ- ፤ የ-ይ-ካ-ት እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ስኬታማ አልነበረም ፤ የማይሳካለት እንጂ። 0
i-- s-kēt-m- -li--b-remi-- y-m--i-akalet---ni-ī. i-- s------- ā---------- ; y------------- i----- i-u s-k-t-m- ā-i-e-e-e-i ; y-m-y-s-k-l-t- i-i-ī- ------------------------------------------------ isu sikētama ālineberemi ; yemayisakaleti inijī.
Ell no era feliç, sinó infeliç. እሱ -ረ-ቶ-አ-ነ-ረ--፤ --ካ- ቢ---ንጂ። እ- እ--- አ----- ፤ እ--- ቢ- እ--- እ- እ-ክ- አ-ነ-ረ- ፤ እ-ካ- ቢ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ እረክቶ አልነበረም ፤ እርካታ ቢስ እንጂ። 0
is----e-i---ā-i-eb-r--- ---r--at- ------ni-ī. i-- i------ ā---------- ; i------ b--- i----- i-u i-e-i-o ā-i-e-e-e-i ; i-i-a-a b-s- i-i-ī- --------------------------------------------- isu irekito ālineberemi ; irikata bīsi inijī.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. እ---ስተ- -ል-በ-ም ፤--ዘ-ተኛ እ--። እ- ደ--- አ----- ፤ ሐ---- እ--- እ- ደ-ተ- አ-ነ-ረ- ፤ ሐ-ን-ኛ እ-ጂ- --------------------------- እሱ ደስተኛ አልነበረም ፤ ሐዘንተኛ እንጂ። 0
is---e-i-e-y---l--e--re-- ------e-ite--a i----. i-- d-------- ā---------- ; h----------- i----- i-u d-s-t-n-a ā-i-e-e-e-i ; h-ā-e-i-e-y- i-i-ī- ----------------------------------------------- isu desitenya ālineberemi ; ḥāzenitenya inijī.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. እሱ-ሰ- --ባ--አል--ረ--- -ተጠላ-እ--። እ- ሰ- ተ--- አ----- ፤ የ--- እ--- እ- ሰ- ተ-ባ- አ-ነ-ረ- ፤ የ-ጠ- እ-ጂ- ----------------------------- እሱ ሰው ተግባቢ አልነበረም ፤ የተጠላ እንጂ። 0
is--sewi--egi-abī ā-in--e-----;-y-t-----a --i--. i-- s--- t------- ā---------- ; y-------- i----- i-u s-w- t-g-b-b- ā-i-e-e-e-i ; y-t-t-e-a i-i-ī- ------------------------------------------------ isu sewi tegibabī ālineberemi ; yetet’ela inijī.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...