Manual de conversa

ca A la ciutat   »   am ከተማ ውስጥ

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [ሃያ አምስት]

25 [haya āmisiti]

ከተማ ውስጥ

[beketema wisit’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. ወደ -ቡ--ጣ-----ድ-----ለው። ወደ ባቡር ጣቢያ መሄድ እፈልጋለው። ወ- ባ-ር ጣ-ያ መ-ድ እ-ል-ለ-። ---------------------- ወደ ባቡር ጣቢያ መሄድ እፈልጋለው። 0
we-e -aburi--’---y- me--d- i-el--a---i. wede baburi t’abīya mehēdi ifeligalewi. w-d- b-b-r- t-a-ī-a m-h-d- i-e-i-a-e-i- --------------------------------------- wede baburi t’abīya mehēdi ifeligalewi.
M’agradaria anar a l’aeroport. ወደ --- ---ያ -ሄ---ፈል---። ወደ አየር ማረፊያ መሄድ እፈልጋለው። ወ- አ-ር ማ-ፊ- መ-ድ እ-ል-ለ-። ----------------------- ወደ አየር ማረፊያ መሄድ እፈልጋለው። 0
we-e --e-i--ar-f-ya m--ē-i-i---iga-ewi. wede āyeri marefīya mehēdi ifeligalewi. w-d- ā-e-i m-r-f-y- m-h-d- i-e-i-a-e-i- --------------------------------------- wede āyeri marefīya mehēdi ifeligalewi.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. ወ- መ-ል---ማ-መ---እ-ልጋለ-። ወደ መሃል ከተማ መሄድ እፈልጋለው። ወ- መ-ል ከ-ማ መ-ድ እ-ል-ለ-። ---------------------- ወደ መሃል ከተማ መሄድ እፈልጋለው። 0
wed- -e-a-- k-tem- ----di-if-l----ewi. wede mehali ketema mehēdi ifeligalewi. w-d- m-h-l- k-t-m- m-h-d- i-e-i-a-e-i- -------------------------------------- wede mehali ketema mehēdi ifeligalewi.
Com vaig a l’estació? ወደ --ር ጣ-ያ-እ--ት እ----ው？ ወደ ባቡር ጣቢያ እንዴት እደርሳለው？ ወ- ባ-ር ጣ-ያ እ-ዴ- እ-ር-ለ-？ ----------------------- ወደ ባቡር ጣቢያ እንዴት እደርሳለው？ 0
w----b---r-----bīy- --idē-i-i-er-s-lewi？ wede baburi t’abīya inidēti iderisalewi？ w-d- b-b-r- t-a-ī-a i-i-ē-i i-e-i-a-e-i- ---------------------------------------- wede baburi t’abīya inidēti iderisalewi？
Com vaig a l’aeroport? ወደ ባአ-ር -ረፊ--እንዴ--እደ-ሳ-ው？ ወደ ባአየር ማረፊያ እንዴት እደርሳለው？ ወ- ባ-የ- ማ-ፊ- እ-ዴ- እ-ር-ለ-？ ------------------------- ወደ ባአየር ማረፊያ እንዴት እደርሳለው？ 0
w--- -a’āy-----a----ya inid--i--d---sa---i？ wede ba’āyeri marefīya inidēti iderisalewi？ w-d- b-’-y-r- m-r-f-y- i-i-ē-i i-e-i-a-e-i- ------------------------------------------- wede ba’āyeri marefīya inidēti iderisalewi？
Com vaig al centre de la ciutat? ወ--መሃል --- -ን-ት-እ-ር-ለው？ ወደ መሃል ከተማ እንዴት እደርሳለው？ ወ- መ-ል ከ-ማ እ-ዴ- እ-ር-ለ-？ ----------------------- ወደ መሃል ከተማ እንዴት እደርሳለው？ 0
w-d- --ha---ke-e----ni--ti-i-er---le-i？ wede mehali ketema inidēti iderisalewi？ w-d- m-h-l- k-t-m- i-i-ē-i i-e-i-a-e-i- --------------------------------------- wede mehali ketema inidēti iderisalewi？
Em fa falta un taxi. ታክሲ -ፈ---ው። ታክሲ እፈልጋለው። ታ-ሲ እ-ል-ለ-። ----------- ታክሲ እፈልጋለው። 0
t-ki-ī----li-al--i. takisī ifeligalewi. t-k-s- i-e-i-a-e-i- ------------------- takisī ifeligalewi.
Em fa falta un pla de la ciutat. የ--ማ ካ-- እ---ለ-። የከተማ ካርታ እፈልጋለው። የ-ተ- ካ-ታ እ-ል-ለ-። ---------------- የከተማ ካርታ እፈልጋለው። 0
y-k-t----k--i-- -fe--galew-. yeketema karita ifeligalewi. y-k-t-m- k-r-t- i-e-i-a-e-i- ---------------------------- yeketema karita ifeligalewi.
Em fa falta un hotel. ሆ-ል--ፈልጋ--። ሆቴል እፈልጋለው። ሆ-ል እ-ል-ለ-። ----------- ሆቴል እፈልጋለው። 0
h-tē-- --e---a--wi. hotēli ifeligalewi. h-t-l- i-e-i-a-e-i- ------------------- hotēli ifeligalewi.
M’agradaria llogar un cotxe. መ-- መ-ራ---እ--ጋ-ው። መኪና መከራየት እፈልጋለው። መ-ና መ-ራ-ት እ-ል-ለ-። ----------------- መኪና መከራየት እፈልጋለው። 0
me-ī-- -eke--yet- if----a-ew-. mekīna mekerayeti ifeligalewi. m-k-n- m-k-r-y-t- i-e-i-a-e-i- ------------------------------ mekīna mekerayeti ifeligalewi.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. ይ--የ-- -ረ-ት ------። ይሄ የእኔ ክረዲት ካርድ ነው። ይ- የ-ኔ ክ-ዲ- ካ-ድ ነ-። ------------------- ይሄ የእኔ ክረዲት ካርድ ነው። 0
yihē ye--n--k-re--ti-k--i-i n-w-. yihē ye’inē kiredīti karidi newi. y-h- y-’-n- k-r-d-t- k-r-d- n-w-. --------------------------------- yihē ye’inē kiredīti karidi newi.
Aquí teniu el meu permís de conduir. ይሄ የ-- -ንጃ-ፈቃ--ነው። ይሄ የእኔ መንጃ ፈቃድ ነው። ይ- የ-ኔ መ-ጃ ፈ-ድ ነ-። ------------------ ይሄ የእኔ መንጃ ፈቃድ ነው። 0
yihē -e-i---menij---ek’adi ne-i. yihē ye’inē menija fek’adi newi. y-h- y-’-n- m-n-j- f-k-a-i n-w-. -------------------------------- yihē ye’inē menija fek’adi newi.
Què s’ha de visitar a la ciutat? ከተማው-ው-ጥ ም-----ይ አለ? ከተማው ውስጥ ምን የሚታይ አለ? ከ-ማ- ው-ጥ ም- የ-ታ- አ-? -------------------- ከተማው ውስጥ ምን የሚታይ አለ? 0
k-tema-i-wisit’i-m--- -e--tayi--le? ketemawi wisit’i mini yemītayi āle? k-t-m-w- w-s-t-i m-n- y-m-t-y- ā-e- ----------------------------------- ketemawi wisit’i mini yemītayi āle?
Vagi a la ciutat vella. ወ--ጥ--ዊ -ተማ ይ--። ወደ ጥንታዊ ከተማ ይሂዱ። ወ- ጥ-ታ- ከ-ማ ይ-ዱ- ---------------- ወደ ጥንታዊ ከተማ ይሂዱ። 0
w-de -’--it--ī-ke--ma -ihī-u. wede t’initawī ketema yihīdu. w-d- t-i-i-a-ī k-t-m- y-h-d-. ----------------------------- wede t’initawī ketema yihīdu.
Faci una visita guiada. የ-ተ- ዙ-ያ -ብ-- ---ጉ። የከተማ ዙሪያ ጉብኝት ያድርጉ። የ-ተ- ዙ-ያ ጉ-ኝ- ያ-ር-። ------------------- የከተማ ዙሪያ ጉብኝት ያድርጉ። 0
y---t-m- -u-ī-a-g---ny----y-di---u. yeketema zurīya gubinyiti yadirigu. y-k-t-m- z-r-y- g-b-n-i-i y-d-r-g-. ----------------------------------- yeketema zurīya gubinyiti yadirigu.
Vagi al port. ወደ ባ-ር-ወ-- --ዱ። ወደ ባህር ወደብ ይሂዱ። ወ- ባ-ር ወ-ብ ይ-ዱ- --------------- ወደ ባህር ወደብ ይሂዱ። 0
wede ---iri -e---- yihīd-. wede bahiri wedebi yihīdu. w-d- b-h-r- w-d-b- y-h-d-. -------------------------- wede bahiri wedebi yihīdu.
Faci un recorregut pel port. የ-ህ- ላይ-ጉብ----ድ-ጉ። የባህር ላይ ጉብኝት ያድርጉ። የ-ህ- ላ- ጉ-ኝ- ያ-ር-። ------------------ የባህር ላይ ጉብኝት ያድርጉ። 0
y-bahiri l-y---ubinyit- -----ig-. yebahiri layi gubinyiti yadirigu. y-b-h-r- l-y- g-b-n-i-i y-d-r-g-. --------------------------------- yebahiri layi gubinyiti yadirigu.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? ሌሎች -ቱ--- መ--ብ የሆኑ -ታዎች --? ሌሎች የቱሪስት መስዕብ የሆኑ ቦታዎች አሉ? ሌ-ች የ-ሪ-ት መ-ዕ- የ-ኑ ቦ-ዎ- አ-? --------------------------- ሌሎች የቱሪስት መስዕብ የሆኑ ቦታዎች አሉ? 0
lē----i y-t--īs-ti m--i‘-bi----o-u--ota----i āl-? lēlochi yeturīsiti mesi‘ibi yehonu botawochi ālu? l-l-c-i y-t-r-s-t- m-s-‘-b- y-h-n- b-t-w-c-i ā-u- ------------------------------------------------- lēlochi yeturīsiti mesi‘ibi yehonu botawochi ālu?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!