Manual de conversa

ca Els preparatius de viatge   »   am ጉዞ ማዘጋጀት

47 [quaranta-set]

Els preparatius de viatge

Els preparatius de viatge

47 [አርባ ሰባት]

47 [āriba sebati]

ጉዞ ማዘጋጀት

[leguzo mezegajeti]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Has de fer la nostra maleta! ሻ-ጣች-- ማ--ጀ- --ብህ/ሽ። ሻ----- ማ---- አ------ ሻ-ጣ-ን- ማ-ጋ-ት አ-ብ-/-። -------------------- ሻንጣችንን ማዘጋጀት አለብህ/ሽ። 0
s--ni--ac-ini-----zeg---t--āl-b--i/sh-. s-------------- m--------- ā----------- s-a-i-’-c-i-i-i m-z-g-j-t- ā-e-i-i-s-i- --------------------------------------- shanit’achinini mazegajeti ālebihi/shi.
No t’en pots oblidar de res! መርሳ----ፈቀድልህም/ሽም። መ--- አ----------- መ-ሳ- አ-ፈ-ድ-ህ-/-ም- ----------------- መርሳት አይፈቀድልህም/ሽም። 0
meris-t--āy--ek’-d--i---i-s---i. m------- ā---------------------- m-r-s-t- ā-i-e-’-d-l-h-m-/-h-m-. -------------------------------- merisati āyifek’edilihimi/shimi.
Et cal una maleta gran! ት-- -ንጣ-ያስ--ግሃል/-ል። ት-- ሻ-- ያ---------- ት-ቅ ሻ-ጣ ያ-ፈ-ግ-ል-ሻ-። ------------------- ትልቅ ሻንጣ ያስፈልግሃል/ሻል። 0
ti--k’- -ha--t-------feli--h----s-a-i. t------ s------- y-------------------- t-l-k-i s-a-i-’- y-s-f-l-g-h-l-/-h-l-. -------------------------------------- tilik’i shanit’a yasifeligihali/shali.
No oblidis el teu passaport! ፓስ-ርትህን-እ-ዳ-ረ---። ፓ------ እ-------- ፓ-ፖ-ት-ን እ-ዳ-ረ-/-። ----------------- ፓስፖርትህን እንዳትረሳ/ሺ። 0
pa---ori-ih--i---i-atir-s--s-ī. p------------- i--------------- p-s-p-r-t-h-n- i-i-a-i-e-a-s-ī- ------------------------------- pasiporitihini inidatiresa/shī.
No oblidis el teu bitllet! ትኬትህ- -ንዳ--ሳ-ሺ። ት---- እ-------- ት-ት-ን እ-ዳ-ረ-/-። --------------- ትኬትህን እንዳትረሳ/ሺ። 0
t---ti-ini--n-d--i-e------. t--------- i--------------- t-k-t-h-n- i-i-a-i-e-a-s-ī- --------------------------- tikētihini inidatiresa/shī.
No oblidis els teus xecs de viatge! የመን--ኞች --ህ- እንዳት--/ሺ። የ------ ቼ--- እ-------- የ-ን-ደ-ች ቼ-ህ- እ-ዳ-ረ-/-። ---------------------- የመንገደኞች ቼክህን እንዳትረሳ/ሺ። 0
ye-e-ig--------i--hēkih--i--ni------s-/shī. y--------------- c-------- i--------------- y-m-n-g-d-n-o-h- c-ē-i-i-i i-i-a-i-e-a-s-ī- ------------------------------------------- yemenigedenyochi chēkihini inidatiresa/shī.
Emporta’t crema solar. የፀሐይ -ከ--ያ--ሬ--ይ--/--ና---። የ--- መ---- ክ-- ይ---- ና---- የ-ሐ- መ-ላ-ያ ክ-ም ይ-ህ-ሽ ና-ነ-። -------------------------- የፀሐይ መከላከያ ክሬም ይዘህ/ሽ ና/ነይ። 0
y--͟s-e-̣āy-------a-e-- ----mi--i-ehi------a----i. y----------- m--------- k----- y--------- n------- y-t-s-e-̣-y- m-k-l-k-y- k-r-m- y-z-h-/-h- n-/-e-i- -------------------------------------------------- yet͟s’eḥāyi mekelakeya kirēmi yizehi/shi na/neyi.
Enduu-te ulleres de sol. የ-ሐይ --ፅር ይ--/ሽ ና--ይ። የ--- መ--- ይ---- ና---- የ-ሐ- መ-ፅ- ይ-ህ-ሽ ና-ነ-። --------------------- የፀሐይ መነፅር ይዘህ/ሽ ና/ነይ። 0
y-t-s-eḥā-i---n--͟s’-ri-----hi/-hi-n-/neyi. y----------- m---------- y--------- n------- y-t-s-e-̣-y- m-n-t-s-i-i y-z-h-/-h- n-/-e-i- -------------------------------------------- yet͟s’eḥāyi menet͟s’iri yizehi/shi na/neyi.
Emporta’t un barret pel sol. የፀ-ይ---ያ ይ---ሽ --ነይ። የ--- ኮ-- ይ---- ና---- የ-ሐ- ኮ-ያ ይ-ህ-ሽ ና-ነ-። -------------------- የፀሐይ ኮፍያ ይዘህ/ሽ ና/ነይ። 0
yet͟---ḥāyi -o-------z-h---hi -a-----. y----------- k----- y--------- n------- y-t-s-e-̣-y- k-f-y- y-z-h-/-h- n-/-e-i- --------------------------------------- yet͟s’eḥāyi kofiya yizehi/shi na/neyi.
Et vols endur un mapa de carreteres? የ-ንገድ --ታው -ው----ፈ-ጋ-ህ-ጊ---? የ---- ካ--- መ--- ት----------- የ-ን-ድ ካ-ታ- መ-ሰ- ት-ል-ለ-/-ያ-ሽ- ---------------------------- የመንገድ ካርታው መውሰድ ትፈልጋለህ/ጊያለሽ? 0
y-m--ige-i-k-r-tawi m-w--e-----fel--aleh-/gīy----h-? y--------- k------- m------- t---------------------- y-m-n-g-d- k-r-t-w- m-w-s-d- t-f-l-g-l-h-/-ī-a-e-h-? ---------------------------------------------------- yemenigedi karitawi mewisedi tifeligalehi/gīyaleshi?
Et vols emportar una guia de viatge? የመንገ-ኞ- መረ---ቋሚ -ፅ-- መውሰ--ትፈ-ጋ-ህ/---ሽ? የ------ መ-- ጠ-- መ--- መ--- ት----------- የ-ን-ደ-ች መ-ጃ ጠ-ሚ መ-ሐ- መ-ሰ- ት-ል-ለ-/-ያ-ሽ- -------------------------------------- የመንገደኞች መረጃ ጠቋሚ መፅሐፍ መውሰድ ትፈልጋለህ/ጊያለሽ? 0
y-menig--e-----i--ereja t---’-amī--e--s’i-̣āf- -ew-s-d--tifel---le--/-ī-a-es-i? y--------------- m----- t-------- m----------- m------- t---------------------- y-m-n-g-d-n-o-h- m-r-j- t-e-’-a-ī m-t-s-i-̣-f- m-w-s-d- t-f-l-g-l-h-/-ī-a-e-h-? ------------------------------------------------------------------------------- yemenigedenyochi mereja t’ek’wamī met͟s’iḥāfi mewisedi tifeligalehi/gīyaleshi?
Et vols emportar un paraigua? ዣ-ጥላ ---ድ-------/ጊ-ለሽ? ዣ--- መ--- ት----------- ዣ-ጥ- መ-ሰ- ት-ል-ለ-/-ያ-ሽ- ---------------------- ዣንጥላ መውሰድ ትፈልጋለህ/ጊያለሽ? 0
zh-n-t’ila---wis--i----elig-----/-īya--shi? z--------- m------- t---------------------- z-a-i-’-l- m-w-s-d- t-f-l-g-l-h-/-ī-a-e-h-? ------------------------------------------- zhanit’ila mewisedi tifeligalehi/gīyaleshi?
Pensa en pantalons, camises i mitjons. ሱ- ፤---ራ-----ሲ-መ--ክ--ሽን--ስ-ውስ--። ሱ- ፤---- ፤ ካ-- መ------- አ------- ሱ- ፤-ኔ-ራ ፤ ካ-ሲ መ-ዝ-ን-ሽ- አ-ታ-ስ-ሺ- -------------------------------- ሱሪ ፤ካኔተራ ፤ ካልሲ መያዝክን/ሽን አስታውስ/ሺ። 0
sur--;ka--t-ra ;--a---- m--azi---i--hin- ā--t-w-si/-hī. s--- ;-------- ; k----- m--------------- ā------------- s-r- ;-a-ē-e-a ; k-l-s- m-y-z-k-n-/-h-n- ā-i-a-i-i-s-ī- ------------------------------------------------------- surī ;kanētera ; kalisī meyazikini/shini āsitawisi/shī.
Pensa en corbates, cinturons i jaquetes. ከ-ባ--፤ቀበቶ ፤ኮ--------አስ----ሺ። ከ--- ፤--- ፤-- መ---- አ------- ከ-ባ- ፤-በ- ፤-ት መ-ዝ-ን አ-ታ-ስ-ሺ- ---------------------------- ከረባት ፤ቀበቶ ፤ኮት መያዝክን አስታውስ/ሺ። 0
k-r--a-----’-b-to --o----e-a--ki-i-ā-i--wis-/-hī. k------- ;------- ;---- m--------- ā------------- k-r-b-t- ;-’-b-t- ;-o-i m-y-z-k-n- ā-i-a-i-i-s-ī- ------------------------------------------------- kerebati ;k’ebeto ;koti meyazikini āsitawisi/shī.
Pensa en pijames, camises de nit i samarretes. የለ-ት-ልብ- ----ት-ጋ---------ራ መ-ዝ-ን አስታውስ--። የ--- ል-- ፤---- ጋ-- እ- ካ--- መ---- አ------- የ-ሊ- ል-ስ ፤-ለ-ት ጋ-ን እ- ካ-ቴ- መ-ዝ-ን አ-ታ-ስ-ሺ- ----------------------------------------- የለሊት ልብስ ፤የለሊት ጋውን እና ካናቴራ መያዝክን አስታውስ/ሺ። 0
yel-lī-- libis--;ye-e--t--g-w--- i-a--a--tēra-m---zik--i-āsitaw-si/-hī. y------- l----- ;-------- g----- i-- k------- m--------- ā------------- y-l-l-t- l-b-s- ;-e-e-ī-i g-w-n- i-a k-n-t-r- m-y-z-k-n- ā-i-a-i-i-s-ī- ----------------------------------------------------------------------- yelelīti libisi ;yelelīti gawini ina kanatēra meyazikini āsitawisi/shī.
Et fan falta sabates, sandàlies i botes. ጫ------- ጫ- ----ቲ ያስፈል---/-ል። ጫ- ፤ ነ-- ጫ- እ- ቦ- ያ---------- ጫ- ፤ ነ-ላ ጫ- እ- ቦ- ያ-ፈ-ጉ-ል-ሻ-። ----------------------------- ጫማ ፤ ነጠላ ጫማ እና ቦቲ ያስፈልጉሃል/ሻል። 0
ch’-m-----------------a -n- b--- -as--e-i------/s-al-. c----- ; n------ c----- i-- b--- y-------------------- c-’-m- ; n-t-e-a c-’-m- i-a b-t- y-s-f-l-g-h-l-/-h-l-. ------------------------------------------------------ ch’ama ; net’ela ch’ama ina botī yasifeliguhali/shali.
Et fan falta mocadors, sabó i un tallaungles. መ-ረብ-፤-ሳ-ና-እ--ጥፍር ---ጫ--ስ--ጉሃ-/ሻል። መ--- ፤ ሳ-- እ- ጥ-- መ--- ያ---------- መ-ረ- ፤ ሳ-ና እ- ጥ-ር መ-ረ- ያ-ፈ-ጉ-ል-ሻ-። ---------------------------------- መሃረብ ፤ ሳሙና እና ጥፍር መቁረጫ ያስፈልጉሃል/ሻል። 0
m---re-i-;---m--a --- t’-------e-’ur-c-’- -----eli--ha-i/s-a-i. m------- ; s----- i-- t------ m---------- y-------------------- m-h-r-b- ; s-m-n- i-a t-i-i-i m-k-u-e-h-a y-s-f-l-g-h-l-/-h-l-. --------------------------------------------------------------- meharebi ; samuna ina t’ifiri mek’urech’a yasifeliguhali/shali.
Et fa falta una pinta, un raspall de dents i pasta dental. ማበ--ያ --ጥር--ብሩሽ -ና-የጥርስ---- ያስ---ሃል/-ል። ማ---- ፤ ጥ-- ብ-- እ- የ--- ሳ-- ያ---------- ማ-ጠ-ያ ፤ ጥ-ስ ብ-ሽ እ- የ-ር- ሳ-ና ያ-ፈ-ጉ-ል-ሻ-። --------------------------------------- ማበጠሪያ ፤ ጥርስ ብሩሽ እና የጥርስ ሳሙና ያስፈልጉሃል/ሻል። 0
mab-t-----a ----iri-- --r--h--in- y-t--r--- sam-----asi-e-igu---i-sh---. | m---------- ; t------ b------ i-- y-------- s----- y-------------------- | m-b-t-e-ī-a ; t-i-i-i b-r-s-i i-a y-t-i-i-i s-m-n- y-s-f-l-g-h-l-/-h-l-. | -------------------------------------------------------------------------- mabet’erīya ; t’irisi birushi ina yet’irisi samuna yasifeliguhali/shali. |

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El futur de les llengües

Més de 1.300 milions de persones parlen xinès. El xinès és l'idioma més parlat a tot el món. Això seguirà sent així en els propers anys. El futur de moltes altres llengües no sembla tan positiu. Moltes llengües d'àmbit local desapareixeran. Actualment es parlen al voltant de 6.000 llengües. Segons els experts, la majoria d'elles es troba en perill d'extinció. Concretament, prop del 90% de totes les llengües s'extingiran. De fet, la major part van desaparèixer durant aquest mateix segle. Això vol dir que cada dia mor una llengua. També la situació particular de cada llengua canviarà d'aquí a uns anys. L'anglès, a dia d'avui, encara ocupa la segona posició. Però el nombre de parlants nadius dels idiomes no és constant. El desenvolupament demogràfic és el responsable d'aquest canvi. En unes quantes dècades, les llengües dominants seran altres. L'hindi/urdu i l'àrab ocuparan el segon i el tercer lloc molt aviat. L'anglès caurà a la quarta posició. L'alemany no estarà ni tan sols entre els deu primers. En canvi, el malai serà un dels idiomes més importants. Mentre moltes llengües aniran desapareixent, en sorgiran altres noves. Seran llengües híbrides. Aquestes llengües mestisses es parlaran principalment a les ciutats. També es desenvoluparan variants completament noves de les llengües. Així, en el futur hi haurà diferents formes d'anglès. El nombre de persones bilingües s'incrementarà de forma considerable. No està clar com parlarem en el futur. Però sí sabem que d'aquí a 100 anys continuarà havent diferents idiomes. Així que l'aprenentatge no s'acabarà tan ràpidament...
Sabia vostè que?
El txec és l’idioma natiu de 12 milions de persones. Pertany a les llengües eslaves occidentals. El txec i l’eslovac són molt similars entre ells degut al passat en comú que comparteixen. No obstant això, també compten amb les seves diferències. De fet els joves txecs i eslovacs a vegades tenen problemes per entendre’s els uns als altres. Alguns dels seus parlants també utilitzen una mena d’idioma híbrid. El txec parlat és molt diferent de l’escrit. Es podria dir inclús que el txec estàndard només existeix en la seva forma escrita. I només es parla en actes oficials o en els mitjans de comunicació. Aquesta separació entre les dues formes del txec suposa un tret molt característic d’aquest idioma. La gramàtica del txec no es precisament senzilla. Per exemple, compta amb set casos i quatre gèneres. Tot i així, és molt divertit d’aprendre. Descobriràs moltíssimes coses interessants durant el procés.