Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   am መገናኛዎች 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [ዘጠና ስድስት]

96 [ዘጠና ስድስት]

መገናኛዎች 3

mesitets’amiri 3

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. ሰ---እንደ-ከ ---ው ተ---። ሰ__ እ____ ወ___ ተ____ ሰ-ቱ እ-ደ-ከ ወ-ያ- ተ-ሳ-። -------------------- ሰኣቱ እንደጮከ ወዲያው ተነሳው። 0
s-’--u ini-------- --d--aw---e-e---i. s_____ i__________ w_______ t________ s-’-t- i-i-e-h-o-e w-d-y-w- t-n-s-w-. ------------------------------------- se’atu inidech’oke wedīyawi tenesawi.
Em canso tan aviat he d’estudiar. ላጠና ስል ው-ያ- ---መኛል። ላ__ ስ_ ው___ ይ______ ላ-ና ስ- ው-ያ- ይ-ከ-ኛ-። ------------------- ላጠና ስል ውዲያው ይደከመኛል። 0
l--’en--s------d-ya-i-y-d-k--e-y-l-. l______ s___ w_______ y_____________ l-t-e-a s-l- w-d-y-w- y-d-k-m-n-a-i- ------------------------------------ lat’ena sili widīyawi yidekemenyali.
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. 6--አ-- -ንደሞላኝ መ--------ው። 6_ አ__ እ_____ መ___ አ_____ 6- አ-ት እ-ደ-ላ- መ-ራ- አ-ማ-ው- ------------------------- 60 አመት እንደሞላኝ መስራት አቆማለው። 0
60-ām----ini---ol--yi--e---at--ā-----le--. 6_ ā____ i___________ m_______ ā__________ 6- ā-e-i i-i-e-o-a-y- m-s-r-t- ā-’-m-l-w-. ------------------------------------------ 60 āmeti inidemolanyi mesirati āk’omalewi.
Quan li trucareu? መቼ ይ-ው-ሉ? መ_ ይ_____ መ- ይ-ው-ሉ- --------- መቼ ይደውላሉ? 0
me-hē---dewil---? m____ y__________ m-c-ē y-d-w-l-l-? ----------------- mechē yidewilalu?
Tan aviat com tingui temps. ወዲያው -ዓ--እን-ገ-ው። ወ___ ሰ__ እ______ ወ-ያ- ሰ-ት እ-ዳ-ኘ-። ---------------- ወዲያው ሰዓት እንዳገኘው። 0
w-dī-a---se‘--i i-i---en-e-i. w_______ s_____ i____________ w-d-y-w- s-‘-t- i-i-a-e-y-w-. ----------------------------- wedīyawi se‘ati inidagenyewi.
Li truca quan té temps. ትን---ዜ-እ-ዳ-ኘ ----ል። ት__ ጊ_ እ____ ይ_____ ት-ሽ ጊ- እ-ዳ-ኘ ይ-ው-ል- ------------------- ትንሽ ጊዜ እንዳገኘ ይደውላል። 0
ti---hi--īzē-i-ida----- -ide-i--li. t______ g___ i_________ y__________ t-n-s-i g-z- i-i-a-e-y- y-d-w-l-l-. ----------------------------------- tinishi gīzē inidagenye yidewilali.
Fins quan treballareu? ምን ያ-ል--- ይ---? ም_ ያ__ ጊ_ ይ____ ም- ያ-ል ጊ- ይ-ራ-? --------------- ምን ያክል ጊዜ ይሰራሉ? 0
m------k--- -ī-- y--e---u? m___ y_____ g___ y________ m-n- y-k-l- g-z- y-s-r-l-? -------------------------- mini yakili gīzē yiseralu?
Treballaré mentre pugui. እ-ከ--ለው --ስ-እ----። እ______ ድ__ እ_____ እ-ከ-ች-ው ድ-ስ እ-ራ-ው- ------------------ እስከምችለው ድረስ እሰራለው። 0
i-ikem-c----w---i---i i-er-lewi. i_____________ d_____ i_________ i-i-e-i-h-l-w- d-r-s- i-e-a-e-i- -------------------------------- isikemichilewi diresi iseralewi.
Treballaré mentre estigui en bona salut. ጤና- -ስከ-ን-ኝ -ረስ--ሰ-ለ-። ጤ__ እ______ ድ__ እ_____ ጤ-ማ እ-ከ-ን-ኝ ድ-ስ እ-ራ-ው- ---------------------- ጤናማ እስከሆንኩኝ ድረስ እሰራለው። 0
t---am- is--e-onik---i --r-si -s-r-l---. t______ i_____________ d_____ i_________ t-ē-a-a i-i-e-o-i-u-y- d-r-s- i-e-a-e-i- ---------------------------------------- t’ēnama isikehonikunyi diresi iseralewi.
Es queda al llit en comptes de treballar. በመ-ራ--ፋ-ታ --- -ይ--ኝ-ል። በ____ ፋ__ አ__ ላ_ ተ____ በ-ስ-ት ፋ-ታ አ-ጋ ላ- ተ-ቷ-። ---------------------- በመስራት ፋንታ አልጋ ላይ ተኝቷል። 0
b-me--ra-i -a-ita----ga---y- --n-i-wal-. b_________ f_____ ā____ l___ t__________ b-m-s-r-t- f-n-t- ā-i-a l-y- t-n-i-w-l-. ---------------------------------------- bemesirati fanita āliga layi tenyitwali.
(Ella] llegeix el diari en lloc de cuinar. እ- በ--ሰ- ፋንታ ጋዜ- ታ--ለ-። እ_ በ____ ፋ__ ጋ__ ታ_____ እ- በ-ብ-ል ፋ-ታ ጋ-ጣ ታ-ባ-ች- ----------------------- እሷ በማብሰል ፋንታ ጋዜጣ ታነባለች። 0
is-- --m-bi-e-i-f-n----gazēt’a ta-eba--c-i. i___ b_________ f_____ g______ t___________ i-w- b-m-b-s-l- f-n-t- g-z-t-a t-n-b-l-c-i- ------------------------------------------- iswa bemabiseli fanita gazēt’a tanebalechi.
(Ell] està assegut al bar en lloc d’anar a casa. ወደ-ቤ- በመ-ድ -ን--መ---ቤት---ም--። ወ_ ቤ_ በ___ ፋ__ መ__ ቤ_ ተ_____ ወ- ቤ- በ-ሄ- ፋ-ታ መ-ጥ ቤ- ተ-ም-ል- ---------------------------- ወደ ቤት በመሄድ ፋንታ መጠጥ ቤት ተቀምጧል። 0
we-e--ēt---em-h--- ---ita -e----’- bēt--t--’e-it-w--i. w___ b___ b_______ f_____ m_______ b___ t_____________ w-d- b-t- b-m-h-d- f-n-t- m-t-e-’- b-t- t-k-e-i-’-a-i- ------------------------------------------------------ wede bēti bemehēdi fanita met’et’i bēti tek’emit’wali.
Pel que jo sé, (ell] viu aquí. እ-ከማውቀ---ረስ እሱ የሚ-ረው እዚ- -ው። እ______ ድ__ እ_ የ____ እ__ ነ__ እ-ከ-ው-ው ድ-ስ እ- የ-ኖ-ው እ-ህ ነ-። ---------------------------- እስከማውቀው ድረስ እሱ የሚኖረው እዚህ ነው። 0
is-k--a-i-’ewi--i-e-- ----y--īn--e-- izī---ne-i. i_____________ d_____ i__ y_________ i____ n____ i-i-e-a-i-’-w- d-r-s- i-u y-m-n-r-w- i-ī-i n-w-. ------------------------------------------------ isikemawik’ewi diresi isu yemīnorewi izīhi newi.
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. እስከ-ውቀው-ድ-- ሚ-ቱ---ለች። እ______ ድ__ ሚ__ ታ____ እ-ከ-ው-ው ድ-ስ ሚ-ቱ ታ-ለ-። --------------------- እስከማውቀው ድረስ ሚስቱ ታማለች። 0
is-k-m-wi-’e-i---re-i------u-ta-alechi. i_____________ d_____ m_____ t_________ i-i-e-a-i-’-w- d-r-s- m-s-t- t-m-l-c-i- --------------------------------------- isikemawik’ewi diresi mīsitu tamalechi.
Pel que jo sé, ell està a l’atur. እ---ውቀ--ድረስ-እሱ -ራ አጥ --። እ______ ድ__ እ_ ስ_ አ_ ነ__ እ-ከ-ው-ው ድ-ስ እ- ስ- አ- ነ-። ------------------------ እስከማውቀው ድረስ እሱ ስራ አጥ ነው። 0
i----mawik’-w- --re-- -s- -i-- --’i-----. i_____________ d_____ i__ s___ ā___ n____ i-i-e-a-i-’-w- d-r-s- i-u s-r- ā-’- n-w-. ----------------------------------------- isikemawik’ewi diresi isu sira āt’i newi.
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. በ-ም ተኛው - አለ-ያ--ክ-በሰ-ቱ ---ስ-ነ--። በ__ ተ__ ፤ አ___ ል_ በ___ እ___ ነ___ በ-ም ተ-ው ፤ አ-ዚ- ል- በ-ዓ- እ-ር- ነ-ር- -------------------------------- በጣም ተኛው ፤ አለዚያ ልክ በሰዓቱ እደርስ ነበር። 0
b--’-m- -en-a-- - ā--zī-a l--i----e‘-tu id------n-ber-. b______ t______ ; ā______ l___ b_______ i______ n______ b-t-a-i t-n-a-i ; ā-e-ī-a l-k- b-s-‘-t- i-e-i-i n-b-r-. ------------------------------------------------------- bet’ami tenyawi ; ālezīya liki bese‘atu iderisi neberi.
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. አው----አመ----፤ --ዚ---- በሰ-- እደርስ-ነ-ር። አ____ አ____ ፤ አ___ ል_ በ___ እ___ ነ___ አ-ቶ-ስ አ-ለ-ኝ ፤ አ-ዚ- ል- በ-ዓ- እ-ር- ነ-ር- ------------------------------------ አውቶቢስ አመለጠኝ ፤ አለዚያ ልክ በሰዓቱ እደርስ ነበር። 0
ā-it-b-si--m-l-t’e--i - -l---ya--iki -ese‘--- ider-s--n--er-. ā________ ā__________ ; ā______ l___ b_______ i______ n______ ā-i-o-ī-i ā-e-e-’-n-i ; ā-e-ī-a l-k- b-s-‘-t- i-e-i-i n-b-r-. ------------------------------------------------------------- āwitobīsi āmelet’enyi ; ālezīya liki bese‘atu iderisi neberi.
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. መንገዱ----ገ--ት- ፤-አለዚ- ል- ---ቱ -ደር- ነበር። መ____ አ______ ፤ አ___ ል_ በ___ እ___ ነ___ መ-ገ-ን አ-ገ-ሁ-ም ፤ አ-ዚ- ል- በ-ዓ- እ-ር- ነ-ር- -------------------------------------- መንገዱን አላገኘሁትም ፤ አለዚያ ልክ በሰዓቱ እደርስ ነበር። 0
m--i-----i-āl-geny----im-----l-z-ya li-i--e-e‘at- i--r-si-n-be-i. m_________ ā_____________ ; ā______ l___ b_______ i______ n______ m-n-g-d-n- ā-a-e-y-h-t-m- ; ā-e-ī-a l-k- b-s-‘-t- i-e-i-i n-b-r-. ----------------------------------------------------------------- menigeduni ālagenyehutimi ; ālezīya liki bese‘atu iderisi neberi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + amhàric (1-100) MP3 amhàric (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...