Manual de conversa

ca A cal metge   »   am በዶክተሩ

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [ሃምሣ ሰባት]

57 [hamiša sebati]

በዶክተሩ

[hikimina]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. የዶክ-ር--ጠሮ -ለ-። የዶክተር ቀጠሮ አለኝ። የ-ክ-ር ቀ-ሮ አ-ኝ- -------------- የዶክተር ቀጠሮ አለኝ። 0
y-doki-e-i--’-t--r--āl--yi. yedokiteri k’et’ero ālenyi. y-d-k-t-r- k-e-’-r- ā-e-y-. --------------------------- yedokiteri k’et’ero ālenyi.
Tinc una cita a les deu en punt. በ-ስር --- -ጠ- --ኝ። በአስር ሰዓት ቀጠሮ አለኝ። በ-ስ- ሰ-ት ቀ-ሮ አ-ኝ- ----------------- በአስር ሰዓት ቀጠሮ አለኝ። 0
b---si-----‘a-- -’e-’--o ālen--. be’āsiri se‘ati k’et’ero ālenyi. b-’-s-r- s-‘-t- k-e-’-r- ā-e-y-. -------------------------------- be’āsiri se‘ati k’et’ero ālenyi.
Com es diu vostè? የ-----ስም ማ----? የአባትዎ ስም ማን ነው? የ-ባ-ዎ ስ- ማ- ነ-? --------------- የአባትዎ ስም ማን ነው? 0
y--ā---iw- -i-i ---- --wi? ye’ābatiwo simi mani newi? y-’-b-t-w- s-m- m-n- n-w-? -------------------------- ye’ābatiwo simi mani newi?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. እባክዎ-በማረፊያ ክፍ- ውስ- ይቀ--። እባክዎ በማረፊያ ክፍል ውስጥ ይቀመጡ። እ-ክ- በ-ረ-ያ ክ-ል ው-ጥ ይ-መ-። ------------------------ እባክዎ በማረፊያ ክፍል ውስጥ ይቀመጡ። 0
i---iwo be-arefīy- ki-ili -i-it-- --k--me--u. ibakiwo bemarefīya kifili wisit’i yik’emet’u. i-a-i-o b-m-r-f-y- k-f-l- w-s-t-i y-k-e-e-’-. --------------------------------------------- ibakiwo bemarefīya kifili wisit’i yik’emet’u.
El metge ja arriba. ዶክተ--አ---ይመጣል። ዶክተር አሁን ይመጣል። ዶ-ተ- አ-ን ይ-ጣ-። -------------- ዶክተር አሁን ይመጣል። 0
d-ki--ri-āhu-- -imet’-li. dokiteri āhuni yimet’ali. d-k-t-r- ā-u-i y-m-t-a-i- ------------------------- dokiteri āhuni yimet’ali.
On està assegurat (-ada)? በ-ትኛው-የ------- ሰጪ--ርጅ- ው-ጥ -ው -ታ-ፉት? በየትኛው የጤና ዋስትና ሰጪ ድርጅት ውስጥ ነው የታቀፉት? በ-ት-ው የ-ና ዋ-ት- ሰ- ድ-ጅ- ው-ጥ ነ- የ-ቀ-ት- ------------------------------------ በየትኛው የጤና ዋስትና ሰጪ ድርጅት ውስጥ ነው የታቀፉት? 0
b--etin-awi---t--na ---iti---s-ch’ī--ir-j-t---i---’i-ne-- ----k’efu--? beyetinyawi yet’ēna wasitina sech’ī dirijiti wisit’i newi yetak’efuti? b-y-t-n-a-i y-t-ē-a w-s-t-n- s-c-’- d-r-j-t- w-s-t-i n-w- y-t-k-e-u-i- ---------------------------------------------------------------------- beyetinyawi yet’ēna wasitina sech’ī dirijiti wisit’i newi yetak’efuti?
En què li puc ajudar? ም-------ዎ እ----? ምን ላደርግልዎ እችላለው? ም- ላ-ር-ል- እ-ላ-ው- ---------------- ምን ላደርግልዎ እችላለው? 0
m--i---d--i--li-o i----a-ewi? mini laderigiliwo ichilalewi? m-n- l-d-r-g-l-w- i-h-l-l-w-? ----------------------------- mini laderigiliwo ichilalewi?
Que li fa mal alguna cosa? ህ-ም አ-ዎት? ህመም አለዎት? ህ-ም አ-ዎ-? --------- ህመም አለዎት? 0
h-m--i-āl---t-? himemi ālewoti? h-m-m- ā-e-o-i- --------------- himemi ālewoti?
On li fa mal? የቱ-----ው የ-ያ--? የቱ ጋር ነው የሚያሞት? የ- ጋ- ነ- የ-ያ-ት- --------------- የቱ ጋር ነው የሚያሞት? 0
ye-u ga-i --w- ---ī-a----? yetu gari newi yemīyamoti? y-t- g-r- n-w- y-m-y-m-t-? -------------------------- yetu gari newi yemīyamoti?
Encara em fa mal l’esquena. ሁል-ዜ----ዬ- ያመኛል ሁልጊዜ ጀርባዬን ያመኛል ሁ-ጊ- ጀ-ባ-ን ያ-ኛ- --------------- ሁልጊዜ ጀርባዬን ያመኛል 0
hu-igī-ē jer--a-ēni -a-----li huligīzē jeribayēni yamenyali h-l-g-z- j-r-b-y-n- y-m-n-a-i ----------------------------- huligīzē jeribayēni yamenyali
Tinc sovint mals de cap. በ--ዛ-- እ-ሴን ----። በአብዛኛው እራሴን ያመኛል። በ-ብ-ኛ- እ-ሴ- ያ-ኛ-። ----------------- በአብዛኛው እራሴን ያመኛል። 0
b-’ā-i-a-yawi -ra--ni-yamen---i. be’ābizanyawi irasēni yamenyali. b-’-b-z-n-a-i i-a-ē-i y-m-n-a-i- -------------------------------- be’ābizanyawi irasēni yamenyali.
A vegades em fa mal la panxa. አንድ---ድ----ሆ-ን ይቆርጠኛል። አንድ አንድ ጊዜ ሆዴን ይቆርጠኛል። አ-ድ አ-ድ ጊ- ሆ-ን ይ-ር-ኛ-። ---------------------- አንድ አንድ ጊዜ ሆዴን ይቆርጠኛል። 0
ān-di-āni-i gīz---o-----y---or-t----al-. ānidi ānidi gīzē hodēni yik’orit’enyali. ā-i-i ā-i-i g-z- h-d-n- y-k-o-i-’-n-a-i- ---------------------------------------- ānidi ānidi gīzē hodēni yik’orit’enyali.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! ከ--- በላይ ---ቁ። ከወገብ በላይ ያውልቁ። ከ-ገ- በ-ይ ያ-ል-። -------------- ከወገብ በላይ ያውልቁ። 0
k-weg-bi-b---y---a-ili-’-. kewegebi belayi yawilik’u. k-w-g-b- b-l-y- y-w-l-k-u- -------------------------- kewegebi belayi yawilik’u.
Si us plau, estiri’s a la llitera! በ-መ--ሪያ- ጠ-ጴ- -ይ -ተ-። በመመርመሪያው ጠረጴዛ ላይ ይተኙ። በ-መ-መ-ያ- ጠ-ጴ- ላ- ይ-ኙ- --------------------- በመመርመሪያው ጠረጴዛ ላይ ይተኙ። 0
be-e--r----ī---i--’e------a ---- --t----. bememerimerīyawi t’erep’ēza layi yitenyu. b-m-m-r-m-r-y-w- t-e-e-’-z- l-y- y-t-n-u- ----------------------------------------- bememerimerīyawi t’erep’ēza layi yitenyu.
La tensió és normal. የ----ፊት- -ህ----። የደም ግፊትዎ ደህና ነው። የ-ም ግ-ት- ደ-ና ነ-። ---------------- የደም ግፊትዎ ደህና ነው። 0
y--e-i-gifītiw- -eh-na-n---. yedemi gifītiwo dehina newi. y-d-m- g-f-t-w- d-h-n- n-w-. ---------------------------- yedemi gifītiwo dehina newi.
Ara li posaré una injecció. መርፌ-እወጋዎታ--። መርፌ እወጋዎታለው። መ-ፌ እ-ጋ-ታ-ው- ------------ መርፌ እወጋዎታለው። 0
m---f---weg------e--. merifē iwegawotalewi. m-r-f- i-e-a-o-a-e-i- --------------------- merifē iwegawotalewi.
Li prescric unes pastilles. ኪ-ን --ጥ-ታ-ው። ኪኒን እሰጥዎታለው። ኪ-ን እ-ጥ-ታ-ው- ------------ ኪኒን እሰጥዎታለው። 0
kī--n- is---iw----ewi. kīnīni iset’iwotalewi. k-n-n- i-e-’-w-t-l-w-. ---------------------- kīnīni iset’iwotalewi.
Li dono una recepta per a la farmàcia. የመ--ኒ---ዘዣ---ቀ- --ጥ--ለ-። የመድሃኒት ማዘዣ ወረቀት እሰጥዎታለው። የ-ድ-ኒ- ማ-ዣ ወ-ቀ- እ-ጥ-ታ-ው- ------------------------ የመድሃኒት ማዘዣ ወረቀት እሰጥዎታለው። 0
yem--i--nīt-----e-h- we--k--ti--set---o-a-ewi. yemedihanīti mazezha werek’eti iset’iwotalewi. y-m-d-h-n-t- m-z-z-a w-r-k-e-i i-e-’-w-t-l-w-. ---------------------------------------------- yemedihanīti mazezha werek’eti iset’iwotalewi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!