Manual de conversa

ca Ahir - avui - demà   »   am ትናንት - ዛሬ - ነገ

10 [deu]

Ahir - avui - demà

Ahir - avui - demà

10 [አስር]

10 [āsiri]

ትናንት - ዛሬ - ነገ

[tilaniti ; zarē ; nege]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Ahir era dissabte. ትላ----ቅ-- -በረ። ትላንትና ቅዳሜ ነበረ። ት-ን-ና ቅ-ሜ ነ-ረ- -------------- ትላንትና ቅዳሜ ነበረ። 0
t---nit--a k----mē-n-ber-. tilanitina k’idamē nebere. t-l-n-t-n- k-i-a-ē n-b-r-. -------------------------- tilanitina k’idamē nebere.
Ahir vaig anar al cinema. ት--ት------ቤ- ነ-ር--። ትላንትና ፊልም ቤት ነበርኩኝ። ት-ን-ና ፊ-ም ቤ- ነ-ር-ኝ- ------------------- ትላንትና ፊልም ቤት ነበርኩኝ። 0
t--a-iti-a fī--------i -e--r--u-yi. tilanitina fīlimi bēti neberikunyi. t-l-n-t-n- f-l-m- b-t- n-b-r-k-n-i- ----------------------------------- tilanitina fīlimi bēti neberikunyi.
La pel•lícula era interessant. ፊል- አ-- -በረ። ፊልሙ አጓጊ ነበረ። ፊ-ሙ አ-ጊ ነ-ረ- ------------ ፊልሙ አጓጊ ነበረ። 0
fīl-mu-āg-ag--n-----. fīlimu āgwagī nebere. f-l-m- ā-w-g- n-b-r-. --------------------- fīlimu āgwagī nebere.
Avui és diumenge. ዛሬ እ-ድ-ነው። ዛሬ እሁድ ነው። ዛ- እ-ድ ነ-። ---------- ዛሬ እሁድ ነው። 0
za-----udi-newi. zarē ihudi newi. z-r- i-u-i n-w-. ---------------- zarē ihudi newi.
Avui no treballo. ዛሬ እ- -ልሰ-ም። ዛሬ እኔ አልሰራም። ዛ- እ- አ-ሰ-ም- ------------ ዛሬ እኔ አልሰራም። 0
z-rē-in- -l--eram-. zarē inē āliserami. z-r- i-ē ā-i-e-a-i- ------------------- zarē inē āliserami.
Em quedo a casa. እ---ት--ስ- ነው--ም-መ-ው። እኔ ቤት ውስጥ ነው የምቀመጠው። እ- ቤ- ው-ጥ ነ- የ-ቀ-ጠ-። -------------------- እኔ ቤት ውስጥ ነው የምቀመጠው። 0
i-ē-bē-i-wis-t-- n--i-y-mik’----’-wi. inē bēti wisit’i newi yemik’emet’ewi. i-ē b-t- w-s-t-i n-w- y-m-k-e-e-’-w-. ------------------------------------- inē bēti wisit’i newi yemik’emet’ewi.
Demà és dilluns. ነገ ሰ---ው ። ነገ ሰኞ ነው ። ነ- ሰ- ነ- ። ---------- ነገ ሰኞ ነው ። 0
n-ge-s---- -----. nege senyo newi . n-g- s-n-o n-w- . ----------------- nege senyo newi .
Demà torno a treballar. እ--ነገ --ደገና-ስ--እሰ-ለው። እኔ ነገ እንደገና ስራ እሰራለው። እ- ነ- እ-ደ-ና ስ- እ-ራ-ው- --------------------- እኔ ነገ እንደገና ስራ እሰራለው። 0
i---nege --i-e-ena-s-r--is----e-i. inē nege inidegena sira iseralewi. i-ē n-g- i-i-e-e-a s-r- i-e-a-e-i- ---------------------------------- inē nege inidegena sira iseralewi.
(Jo) treballo en una oficina. እ---ሮ ው-- -ው የም--ው። እኔ ቢሮ ውስጥ ነው የምሰራው። እ- ቢ- ው-ጥ ነ- የ-ሰ-ው- ------------------- እኔ ቢሮ ውስጥ ነው የምሰራው። 0
inē -ī-- -isi-’---e-- ---is--awi. inē bīro wisit’i newi yemiserawi. i-ē b-r- w-s-t-i n-w- y-m-s-r-w-. --------------------------------- inē bīro wisit’i newi yemiserawi.
Qui és aquest? ያ--ን --？/--- -ን -ት? ያ ማን ነው？/ ያቺ ማን ናት? ያ ማ- ነ-？- ያ- ማ- ና-? ------------------- ያ ማን ነው？/ ያቺ ማን ናት? 0
y-----i ne--？/ -ac-- ma---nati? ya mani newi？/ yachī mani nati? y- m-n- n-w-？- y-c-ī m-n- n-t-? ------------------------------- ya mani newi？/ yachī mani nati?
Aquest és el Peter. ያ -ተ--ነው። ያ ፔተር ነው። ያ ፔ-ር ነ-። --------- ያ ፔተር ነው። 0
y- p--e-i -ewi. ya pēteri newi. y- p-t-r- n-w-. --------------- ya pēteri newi.
El Peter és estudiant. ፔ-ር -ማሪ --። ፔተር ተማሪ ነው። ፔ-ር ተ-ሪ ነ-። ----------- ፔተር ተማሪ ነው። 0
p--eri te--r---ew-. pēteri temarī newi. p-t-r- t-m-r- n-w-. ------------------- pēteri temarī newi.
Qui és aquesta? ያ--------/ ያ ማን---？ ያቺ ማን ናት?/ ያ ማን ነው？ ያ- ማ- ና-?- ያ ማ- ነ-？ ------------------- ያቺ ማን ናት?/ ያ ማን ነው？ 0
yac-- --n- na---/--a m-n--n-w-？ yachī mani nati?/ ya mani newi？ y-c-ī m-n- n-t-?- y- m-n- n-w-？ ------------------------------- yachī mani nati?/ ya mani newi？
Aquesta és la Martha. ያቺ-ማ-- -ት። ያቺ ማርታ ናት። ያ- ማ-ታ ና-። ---------- ያቺ ማርታ ናት። 0
ya----mar-ta ----. yachī marita nati. y-c-ī m-r-t- n-t-. ------------------ yachī marita nati.
La Martha és secretària. ማ-ታ-ፀ-- -ት። ማርታ ፀሐፊ ናት። ማ-ታ ፀ-ፊ ና-። ----------- ማርታ ፀሐፊ ናት። 0
ma-ita -͟---h---ī----i. marita t-s’eh-āfī nati. m-r-t- t-s-e-̣-f- n-t-. ----------------------- marita t͟s’eḥāfī nati.
El Peter i la Martha són amics / parella. ፔ-ር-እ---ርታ ጋደኛማቾች----። ፔተር እና ማርታ ጋደኛማቾች ናቸው። ፔ-ር እ- ማ-ታ ጋ-ኛ-ቾ- ና-ው- ---------------------- ፔተር እና ማርታ ጋደኛማቾች ናቸው። 0
p-te-- ina-m-r--a ga--n---acho--i-n--hew-. pēteri ina marita gadenyamachochi nachewi. p-t-r- i-a m-r-t- g-d-n-a-a-h-c-i n-c-e-i- ------------------------------------------ pēteri ina marita gadenyamachochi nachewi.
El Peter és l’amic / el xicot de la Martha. ፔተር-የ--ታ ጋ----ው። ፔተር የማርታ ጋደኛ ነው። ፔ-ር የ-ር- ጋ-ኛ ነ-። ---------------- ፔተር የማርታ ጋደኛ ነው። 0
p-ter- -------a--a-e--a-n-w-. pēteri yemarita gadenya newi. p-t-r- y-m-r-t- g-d-n-a n-w-. ----------------------------- pēteri yemarita gadenya newi.
La Martha és l’amiga / la xicota del Peter. ማርታ--ፔ-ር---- ና-። ማርታ የፔተር ጋደኛ ናት። ማ-ታ የ-ተ- ጋ-ኛ ና-። ---------------- ማርታ የፔተር ጋደኛ ናት። 0
m-r-t-----ēte-i-g---n-- n---. marita yepēteri gadenya nati. m-r-t- y-p-t-r- g-d-n-a n-t-. ----------------------------- marita yepēteri gadenya nati.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprendre somiant

Avui dia, les llengües formen part de l'educació general. Tant de bo el seu aprenentatge no fos tant dificultós! Hi ha bones notícies pels que tenen dificultats a l'hora d'aprendre una llengua. Resulta que aprenem de forma més eficaç quan dormim. A aquesta conclusió han arribat diversos estudis científics. I ho podem aprofitar per aprendre llengües! Quan dormim processem i assimilem les experiències del dia. El nostre cervell analitza les noves impressions. Tot allò viscut durant la jornada és examinat novament. En aquest procés es consolida la nova informació al nostre cervell. Es reté especialment bé tot allò après abans d'anar a dormir. Per tant, pot ser útil repassar nocions importants a la nit. Cada fase del somni s'ocupa d'un contingut determinat de l'aprenentatge. La fase REM del son es relaciona amb l'aprenentatge psicomotriu. Del qual formen part les activitats musicals i esportives. L'aprenentatge de coneixements purs, en canvi, es dona en les profunditats del somni. Aquí és on es revisa tot el que hem après. Fins i tot el lèxic i la gramàtica! Quan aprenem llengües obliguem al nostre cervell a treballar intensament. Ha d'emmagatzemar noves paraules i noves regles. Durant el somni tot es reprodueix novament. Els investigadors ho anomenen la teoria de la repetició. Però l'important és dormir bé. El cos i la ment s'han de recuperar correctament. Només llavors pot treballar el cervell amb eficàcia. Es podria dir: un bon somni, un bon rendiment cognitiu. Mentre descansem el nostre cervell segueix actiu... Així doncs: Gute Nacht, good night, buona notte, dobrou noc!
Sabia vostè que?
L’anglès britànic és la variant d’anglès que s’utilitza a Gran Bretanya. Forma part de les llengües germàniques occidentals, i és l’idioma natiu de 60 milions de persones. Mostra algunes diferències amb l’anglès americà. És una llengua pluricèntrica, i per tant compta amb múltiples formes estàndards. Aquestes diferències es troben, per exemple, en el vocabulari, la pronunciació, i l’ortografia. L’anglès britànic es divideix, al mateix temps, en diferents dialectes, els quals varien considerablement entre ells. Durant molt de temps, els parlants d’aquests dialectes van ser considerats com analfabets, i no els era possible trobar feina. Avui dia la situació és molt diferent, tot i que alguns dialectes representen un paper molt important a Gran Bretanya. L’anglès britànic ha estat fortament influenciat pel francès. Aquesta influència és deguda a la conquesta normada que van patir l’any 1066. Però Gran Bretanya també va exportar la seva llengua a altres continets amb les seves pròpies coquestes durant l’època colonial. I així és com l’anglès es va convertir en un dels idiomes més importants de món. Aníma’t i aprèn anglès! Però l’original, si us plau.