Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   am ግንኙነቶች

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [ዘጠና ሰባት]

97 [zet’ena sebati]

ግንኙነቶች

[mesitets’amiri 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. ቴሌቪዥኑ -ፍት --ን---ሱ -ን--ፍ--ሰደ-። ቴሌቪዥኑ ክፍት ቢሆንም እሱ እንቅልፍ ወሰደው። ቴ-ቪ-ኑ ክ-ት ቢ-ን- እ- እ-ቅ-ፍ ወ-ደ-። ----------------------------- ቴሌቪዥኑ ክፍት ቢሆንም እሱ እንቅልፍ ወሰደው። 0
tē--v-----u k-f-t---īh--i-- -s- in--’ili-i-----d-wi. tēlēvīzhinu kifiti bīhonimi isu inik’ilifi wesedewi. t-l-v-z-i-u k-f-t- b-h-n-m- i-u i-i-’-l-f- w-s-d-w-. ---------------------------------------------------- tēlēvīzhinu kifiti bīhonimi isu inik’ilifi wesedewi.
Es va quedar tot i que ja era tard. የመሸ-ቢሆ---እሱ -ቀ--ል። የመሸ ቢሆንም እሱ ተቀምጧል። የ-ሸ ቢ-ን- እ- ተ-ም-ል- ------------------ የመሸ ቢሆንም እሱ ተቀምጧል። 0
y-m--h--b-hon-m----- tek’--i---ali. yemeshe bīhonimi isu tek’emit’wali. y-m-s-e b-h-n-m- i-u t-k-e-i-’-a-i- ----------------------------------- yemeshe bīhonimi isu tek’emit’wali.
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. ብን-ጣጠርም ----ልመ--። ብንቀጣጠርም እሱ አልመጣም። ብ-ቀ-ጠ-ም እ- አ-መ-ም- ----------------- ብንቀጣጠርም እሱ አልመጣም። 0
b-nik--t’-t--rimi---u-----et-ami. binik’et’at’erimi isu ālimet’ami. b-n-k-e-’-t-e-i-i i-u ā-i-e-’-m-. --------------------------------- binik’et’at’erimi isu ālimet’ami.
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. ቴ---ኑ ክፍ- ቢሆ-ም እሱ -ን-ል- ወሰደው። ቴሌቪዥኑ ክፍት ቢሆንም እሱ እንቅልፍ ወሰደው። ቴ-ቪ-ኑ ክ-ት ቢ-ን- እ- እ-ቅ-ፍ ወ-ደ-። ----------------------------- ቴሌቪዥኑ ክፍት ቢሆንም እሱ እንቅልፍ ወሰደው። 0
tē-------nu---f-t---īhon-mi -s- -ni--i---i-wes-d-w-. tēlēvīzhinu kifiti bīhonimi isu inik’ilifi wesedewi. t-l-v-z-i-u k-f-t- b-h-n-m- i-u i-i-’-l-f- w-s-d-w-. ---------------------------------------------------- tēlēvīzhinu kifiti bīhonimi isu inik’ilifi wesedewi.
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. የመ- ቢሆን------ቀምጧ-። የመሸ ቢሆንም እሱ ተቀምጧል። የ-ሸ ቢ-ን- እ- ተ-ም-ል- ------------------ የመሸ ቢሆንም እሱ ተቀምጧል። 0
y---sh- -ī--nim- i-u-tek-emit’wal-. yemeshe bīhonimi isu tek’emit’wali. y-m-s-e b-h-n-m- i-u t-k-e-i-’-a-i- ----------------------------------- yemeshe bīhonimi isu tek’emit’wali.
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. ብ-ቀጣ--ም--ሱ-አ-መጣም። ብንቀጣጠርም እሱ አልመጣም። ብ-ቀ-ጠ-ም እ- አ-መ-ም- ----------------- ብንቀጣጠርም እሱ አልመጣም። 0
bin-k’et’at-e-----i---ā--m---a--. binik’et’at’erimi isu ālimet’ami. b-n-k-e-’-t-e-i-i i-u ā-i-e-’-m-. --------------------------------- binik’et’at’erimi isu ālimet’ami.
Encara que no té permís de conduir, condueix. መን- ፈ-ድ-ባይኖ--- እንኳ- መኪ--ይ--ል። መንጃ ፈቃድ ባይኖረውም እንኳን መኪና ይነዳል። መ-ጃ ፈ-ድ ባ-ኖ-ው- እ-ኳ- መ-ና ይ-ዳ-። ----------------------------- መንጃ ፈቃድ ባይኖረውም እንኳን መኪና ይነዳል። 0
me---a ---’-d--b--i--r----i-i--kw--i-m--īna---ne-ali. menija fek’adi bayinorewimi inikwani mekīna yinedali. m-n-j- f-k-a-i b-y-n-r-w-m- i-i-w-n- m-k-n- y-n-d-l-. ----------------------------------------------------- menija fek’adi bayinorewimi inikwani mekīna yinedali.
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. መን---ተን-----ቢ-ን----ኳ- በ---ት ---ል። መንገዱ ተንሸራታች ቢሆንም እንኳን በፍጥነት ይነዳል። መ-ገ- ተ-ሸ-ታ- ቢ-ን- እ-ኳ- በ-ጥ-ት ይ-ዳ-። --------------------------------- መንገዱ ተንሸራታች ቢሆንም እንኳን በፍጥነት ይነዳል። 0
meniged------s-er--a--i---h--imi---ikwani-be-i-’----i -----al-. menigedu tenisheratachi bīhonimi inikwani befit’ineti yinedali. m-n-g-d- t-n-s-e-a-a-h- b-h-n-m- i-i-w-n- b-f-t-i-e-i y-n-d-l-. --------------------------------------------------------------- menigedu tenisheratachi bīhonimi inikwani befit’ineti yinedali.
Encara que està borratxo, va en bicicleta. የ-- ቢ--- እንኳን ሳይክል--ነ-ል። የጠጣ ቢሆንም እንኳን ሳይክል ይነዳል። የ-ጣ ቢ-ን- እ-ኳ- ሳ-ክ- ይ-ዳ-። ------------------------ የጠጣ ቢሆንም እንኳን ሳይክል ይነዳል። 0
y--’et’a-b-hon-mi i----an- s-yi-ili---ne-al-. yet’et’a bīhonimi inikwani sayikili yinedali. y-t-e-’- b-h-n-m- i-i-w-n- s-y-k-l- y-n-d-l-. --------------------------------------------- yet’et’a bīhonimi inikwani sayikili yinedali.
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. መ---ፈ-- -ለ-- -ኖም---ና ይነ--። መንጃ ፈቃድ የለውም ሆኖም መኪና ይነዳል። መ-ጃ ፈ-ድ የ-ው- ሆ-ም መ-ና ይ-ዳ-። -------------------------- መንጃ ፈቃድ የለውም ሆኖም መኪና ይነዳል። 0
m---j- -ek--di ---ewi-i----o-- me-ī-- yine--l-. menija fek’adi yelewimi honomi mekīna yinedali. m-n-j- f-k-a-i y-l-w-m- h-n-m- m-k-n- y-n-d-l-. ----------------------------------------------- menija fek’adi yelewimi honomi mekīna yinedali.
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. መ-ገ- --ሸ-ታች -ው--ሆንም--ፍ-ነት -ነዳ-። መንገዱ አንሸራታች ነው ቢሆንም በፍጥነት ይነዳል። መ-ገ- አ-ሸ-ታ- ነ- ቢ-ን- በ-ጥ-ት ይ-ዳ-። ------------------------------- መንገዱ አንሸራታች ነው ቢሆንም በፍጥነት ይነዳል። 0
m-n--e-- -ni-her-t-ch---ew- --honi---b---t’--e-- -in-----. menigedu ānisheratachi newi bīhonimi befit’ineti yinedali. m-n-g-d- ā-i-h-r-t-c-i n-w- b-h-n-m- b-f-t-i-e-i y-n-d-l-. ---------------------------------------------------------- menigedu ānisheratachi newi bīhonimi befit’ineti yinedali.
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. ሰ-ሯ----ም--ይክል-ይነዳ-። ሰክሯል ሆኖም ሳይክል ይነዳል። ሰ-ሯ- ሆ-ም ሳ-ክ- ይ-ዳ-። ------------------- ሰክሯል ሆኖም ሳይክል ይነዳል። 0
sek---a-i-h--o-i-say--i-----ned--i. sekirwali honomi sayikili yinedali. s-k-r-a-i h-n-m- s-y-k-l- y-n-d-l-. ----------------------------------- sekirwali honomi sayikili yinedali.
No troba feina encara que ha estudiat. ብት--ም--ን-- ስራ አ-ገኘ--። ብትማርም እንኳን ስራ አላገኘችም። ብ-ማ-ም እ-ኳ- ስ- አ-ገ-ች-። --------------------- ብትማርም እንኳን ስራ አላገኘችም። 0
bi---a--m- in-k-a-i sira ---g--y----m-. bitimarimi inikwani sira ālagenyechimi. b-t-m-r-m- i-i-w-n- s-r- ā-a-e-y-c-i-i- --------------------------------------- bitimarimi inikwani sira ālagenyechimi.
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. ቢ-ማት- እን-ን ወደ ---ር አል---- ። ቢያማትም እንኳን ወደ ዶክተር አልሄደችም ። ቢ-ማ-ም እ-ኳ- ወ- ዶ-ተ- አ-ሄ-ች- ። --------------------------- ቢያማትም እንኳን ወደ ዶክተር አልሄደችም ። 0
b-y-m--i-- in--w-----e-- --k---ri -l-----c---i-. bīyamatimi inikwani wede dokiteri ālihēdechimi . b-y-m-t-m- i-i-w-n- w-d- d-k-t-r- ā-i-ē-e-h-m- . ------------------------------------------------ bīyamatimi inikwani wede dokiteri ālihēdechimi .
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. ገን-ብ -ይኖ--ም--ንኳን-መኪና --ች። ገንዘብ ባይኖራትም እንኳን መኪና ገዛች። ገ-ዘ- ባ-ኖ-ት- እ-ኳ- መ-ና ገ-ች- ------------------------- ገንዘብ ባይኖራትም እንኳን መኪና ገዛች። 0
genize-i -----oratimi ini-w-ni ---īn------c--. genizebi bayinoratimi inikwani mekīna gezachi. g-n-z-b- b-y-n-r-t-m- i-i-w-n- m-k-n- g-z-c-i- ---------------------------------------------- genizebi bayinoratimi inikwani mekīna gezachi.
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. ተም--ች---ም -- አ---ች-። ተምራለች ሆኖም ስራ አላገኘችም። ተ-ራ-ች ሆ-ም ስ- አ-ገ-ች-። -------------------- ተምራለች ሆኖም ስራ አላገኘችም። 0
te-ir--e-h- h-nomi si-a-------ye-h---. temiralechi honomi sira ālagenyechimi. t-m-r-l-c-i h-n-m- s-r- ā-a-e-y-c-i-i- -------------------------------------- temiralechi honomi sira ālagenyechimi.
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. ህ-- አ----ኖ- -- --ተር አልሄደ--። ህመም አላት ሆኖም ወደ ዶክተር አልሄደችም። ህ-ም አ-ት ሆ-ም ወ- ዶ-ተ- አ-ሄ-ች-። --------------------------- ህመም አላት ሆኖም ወደ ዶክተር አልሄደችም። 0
hi-e-i ā-at----n-mi w--e d---te-- ā--hē-echi--. himemi ālati honomi wede dokiteri ālihēdechimi. h-m-m- ā-a-i h-n-m- w-d- d-k-t-r- ā-i-ē-e-h-m-. ----------------------------------------------- himemi ālati honomi wede dokiteri ālihēdechimi.
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. ገ-ዘ- የላ-- ሆኖ- --- ---። ገንዘብ የላትም ሆኖም መኪና ገዛች። ገ-ዘ- የ-ት- ሆ-ም መ-ና ገ-ች- ---------------------- ገንዘብ የላትም ሆኖም መኪና ገዛች። 0
gen----- yel---m--honom--me-ī---g-za-hi. genizebi yelatimi honomi mekīna gezachi. g-n-z-b- y-l-t-m- h-n-m- m-k-n- g-z-c-i- ---------------------------------------- genizebi yelatimi honomi mekīna gezachi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...