Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   am አቅጣጫዎችን መጠየቅ

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [አርባ]

40 [āriba]

አቅጣጫዎችን መጠየቅ

[āk’it’ach’a met’eyek’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Perdoni! ይቅር--ን！ ይ------ ይ-ር-ዎ-！ ------- ይቅርታዎን！ 0
y--’-r-t----i！ y------------- y-k-i-i-a-o-i- -------------- yik’iritawoni！
Que em podria ajudar? ሊ--ኝ ይ---? ሊ--- ይ---- ሊ-ዱ- ይ-ላ-? ---------- ሊረዱኝ ይችላሉ? 0
lī-ed---- y-c-ilal-? l-------- y--------- l-r-d-n-i y-c-i-a-u- -------------------- līredunyi yichilalu?
On hi ha un bon restaurant per aquí? እ---አካ---የ-----ም-ብ-ቤት-አለ? እ-- አ--- የ- ጥ- ም-- ቤ- አ-- እ-ህ አ-ባ- የ- ጥ- ም-ብ ቤ- አ-? ------------------------- እዚህ አካባቢ የት ጥሩ ምግብ ቤት አለ? 0
i---- ---ba-ī---t--t---u------- b-ti --e? i---- ā------ y--- t---- m----- b--- ā--- i-ī-i ā-a-a-ī y-t- t-i-u m-g-b- b-t- ā-e- ----------------------------------------- izīhi ākababī yeti t’iru migibi bēti āle?
Giri a l’esquerra a la cantonada. ጠር- ላይ ----ራ--ታጠፉ። ጠ-- ላ- ወ- ግ- ይ---- ጠ-ዙ ላ- ወ- ግ- ይ-ጠ-። ------------------ ጠርዙ ላይ ወደ ግራ ይታጠፉ። 0
t’-r-zu----i-we-- g--a-yit-t-efu. t------ l--- w--- g--- y--------- t-e-i-u l-y- w-d- g-r- y-t-t-e-u- --------------------------------- t’erizu layi wede gira yitat’efu.
Després continui una mica recte. ከ- ቀጥ --- ትንሽ--ሂ-። ከ- ቀ- ብ-- ት-- ይ--- ከ- ቀ- ብ-ው ት-ሽ ይ-ዱ- ------------------ ከዛ ቀጥ ብለው ትንሽ ይሂዱ። 0
ke---k’--’-----ewi ti-ish--y-h--u. k--- k----- b----- t------ y------ k-z- k-e-’- b-l-w- t-n-s-i y-h-d-. ---------------------------------- keza k’et’i bilewi tinishi yihīdu.
Després vagi cent metres a la dreta. ከዛ ወ---- -- --- ይ-ዱ። ከ- ወ- ቀ- መ- ሜ-- ይ--- ከ- ወ- ቀ- መ- ሜ-ር ይ-ዱ- -------------------- ከዛ ወደ ቀኝ መቶ ሜትር ይሂዱ። 0
ke---wed- k--n-- --t- mē--r- yi--d-. k--- w--- k----- m--- m----- y------ k-z- w-d- k-e-y- m-t- m-t-r- y-h-d-. ------------------------------------ keza wede k’enyi meto mētiri yihīdu.
També pot agafar l’autobús. አውቶ-ስ--መ---ይ--ሉ። አ----- መ-- ይ---- አ-ቶ-ስ- መ-ዝ ይ-ላ-። ---------------- አውቶቢስም መያዝ ይችላሉ። 0
āwi---īsi-i----a-i--ichila--. ā---------- m----- y--------- ā-i-o-ī-i-i m-y-z- y-c-i-a-u- ----------------------------- āwitobīsimi meyazi yichilalu.
També pot prendre el tramvia. የጎ-ና- ባቡር -ያዝ -ች--። የ---- ባ-- መ-- ይ---- የ-ዳ-ም ባ-ር መ-ዝ ይ-ላ-። ------------------- የጎዳናም ባቡር መያዝ ይችላሉ። 0
yegodan--i --buri-m-y--i---c--l-lu. y--------- b----- m----- y--------- y-g-d-n-m- b-b-r- m-y-z- y-c-i-a-u- ----------------------------------- yegodanami baburi meyazi yichilalu.
També em pot seguir en cotxe. በ--ና-ት -ኔን--ከተሉኝ ይ---። በ----- እ-- ሊ---- ይ---- በ-ኪ-ዎ- እ-ን ሊ-ተ-ኝ ይ-ላ-። ---------------------- በመኪናዎት እኔን ሊከተሉኝ ይችላሉ። 0
b-----naw-ti --ē----īk-te--ny- -ic---alu. b----------- i---- l---------- y--------- b-m-k-n-w-t- i-ē-i l-k-t-l-n-i y-c-i-a-u- ----------------------------------------- bemekīnawoti inēni līketelunyi yichilalu.
Com vaig a l’estadi de futbol? ወ- -- ሜ---እ-ታዲ-ም)----ት -ድ-- እችላለ-? ወ- ካ- ሜ- (------- እ--- መ--- እ----- ወ- ካ- ሜ- (-ስ-ዲ-ም- እ-ዴ- መ-ረ- እ-ላ-ው- ---------------------------------- ወደ ካስ ሜዳ (እስታዲየም) እንዴት መድረስ እችላለው? 0
w-de----i mēd---i-itadī-e-i)-ini-ēti me-i-esi --hil-l-wi? w--- k--- m--- (------------ i------ m------- i---------- w-d- k-s- m-d- (-s-t-d-y-m-) i-i-ē-i m-d-r-s- i-h-l-l-w-? --------------------------------------------------------- wede kasi mēda (isitadīyemi) inidēti mediresi ichilalewi?
Travessi el pont! ድል--ን --ርጡ ድ---- ያ--- ድ-ድ-ን ያ-ር- ---------- ድልድዩን ያቃርጡ 0
dili-i-----yak’-r---u d--------- y--------- d-l-d-y-n- y-k-a-i-’- --------------------- dilidiyuni yak’arit’u
Passi pel túnel! በመሻ---- -ስ- ---። በ------ ው-- ይ--- በ-ሻ-ኪ-ው ው-ጥ ይ-ዱ- ---------------- በመሻለኪያው ውስጥ ይንዱ። 0
bemesh-le-īy-wi--i-it-i---nidu. b-------------- w------ y------ b-m-s-a-e-ī-a-i w-s-t-i y-n-d-. ------------------------------- bemeshalekīyawi wisit’i yinidu.
Vagi fins al tercer semàfor. ሶስተኛ-ን -ትራፊ--መብ-----ከሚያገኙ-ይ--/ይ-ዱ። ሶ----- የ---- መ--- እ------ ይ------- ሶ-ተ-ው- የ-ራ-ክ መ-ራ- እ-ከ-ያ-ኙ ይ-ዱ-ይ-ዱ- ---------------------------------- ሶስተኛውን የትራፊክ መብራት እስከሚያገኙ ይንዱ/ይሂዱ። 0
sosi-eny----- y-t--a-ī---m--i--ti---i--m--age--- --n-d----hīdu. s------------ y--------- m------- i------------- y------------- s-s-t-n-a-i-i y-t-r-f-k- m-b-r-t- i-i-e-ī-a-e-y- y-n-d-/-i-ī-u- --------------------------------------------------------------- sositenyawini yetirafīki mebirati isikemīyagenyu yinidu/yihīdu.
Després prengui el primer carrer a la dreta. ከዛ -ስ---ኝ-ወደሚ----የ-ጀ--ያ- መን-- ይ-ጠ-። ከ- በ-- ቀ- ወ----- የ------ መ--- ይ---- ከ- በ-ተ ቀ- ወ-ሚ-ኘ- የ-ጀ-ሪ-ው መ-ገ- ይ-ጠ-። ----------------------------------- ከዛ በስተ ቀኝ ወደሚገኘው የመጀመሪያው መንገድ ይታጠፉ። 0
k---------e-k’en-i ---em-g-n-e-----meje-erīya-- -e---ed------t-e-u. k--- b----- k----- w------------ y------------- m------- y--------- k-z- b-s-t- k-e-y- w-d-m-g-n-e-i y-m-j-m-r-y-w- m-n-g-d- y-t-t-e-u- ------------------------------------------------------------------- keza besite k’enyi wedemīgenyewi yemejemerīyawi menigedi yitat’efu.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. ከዛ--ጥ ብለ- እ---መ---ኛ-ድረ-----። ከ- ቀ- ብ-- እ-- መ---- ድ-- ይ--- ከ- ቀ- ብ-ው እ-ክ መ-ቀ-ኛ ድ-ስ ይ-ዱ- ---------------------------- ከዛ ቀጥ ብለው እስክ መስቀለኛ ድረስ ይንዱ። 0
ke-- -’e----bile-- is-k- m-s----l-n----i-----y----u. k--- k----- b----- i---- m----------- d----- y------ k-z- k-e-’- b-l-w- i-i-i m-s-k-e-e-y- d-r-s- y-n-d-. ---------------------------------------------------- keza k’et’i bilewi isiki mesik’elenya diresi yinidu.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? ይቅርታ! -- አየ- -ረ-- እ-ዴ----ረስ-እ-ላ--? ይ---- ወ- አ-- ማ--- እ--- መ--- እ----- ይ-ር-! ወ- አ-ር ማ-ፊ- እ-ዴ- መ-ረ- እ-ላ-ው- ---------------------------------- ይቅርታ! ወደ አየር ማረፊያ እንዴት መድረስ እችላለው? 0
yi--irit-!-w-de āy-ri m-ref--- i-idē-i me-ir-si-ic-i--l-wi? y--------- w--- ā---- m------- i------ m------- i---------- y-k-i-i-a- w-d- ā-e-i m-r-f-y- i-i-ē-i m-d-r-s- i-h-l-l-w-? ----------------------------------------------------------- yik’irita! wede āyeri marefīya inidēti mediresi ichilalewi?
El millor és agafar el metro. የ-ድር -ቡር ---ሙ-ጥሩ --። የ--- ባ-- ቢ--- ጥ- ነ-- የ-ድ- ባ-ር ቢ-ቀ- ጥ- ነ-። -------------------- የምድር ባቡር ቢጠቀሙ ጥሩ ነው። 0
yem---ri--ab-ri-b-t’--’em--t’-ru---wi. y------- b----- b--------- t---- n---- y-m-d-r- b-b-r- b-t-e-’-m- t-i-u n-w-. -------------------------------------- yemidiri baburi bīt’ek’emu t’iru newi.
Continui fins a l’última estació. በቀ-- --ረ--ፌ-ማታ--- ይ--ዱ። በ--- መ--- ፌ--- ላ- ይ---- በ-ላ- መ-ረ- ፌ-ማ- ላ- ይ-ረ-። ----------------------- በቀላሉ መጨረሻ ፌርማታ ላይ ይውረዱ። 0
b---e-al- -e--’-re-ha fē---a-- l--i----i--du. b-------- m---------- f------- l--- y-------- b-k-e-a-u m-c-’-r-s-a f-r-m-t- l-y- y-w-r-d-. --------------------------------------------- bek’elalu mech’eresha fērimata layi yiwiredu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.