Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   am ያለፈው ውጥረት የተጠናቀቁ ግሶች 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [ሰማንያ ስምንት]

88 [semaniya siminiti]

ያለፈው ውጥረት የተጠናቀቁ ግሶች 2

[yehalafī gīzē gisi siliti 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. ልጄ ከአሻን--ት--ር -ጫወ- አ-ፈለገ-። ል- ከ------ ጋ- መ--- አ------ ል- ከ-ሻ-ጉ-ት ጋ- መ-ወ- አ-ፈ-ገ-። -------------------------- ልጄ ከአሻንጉሊት ጋር መጫወት አልፈለገም። 0
li-ē -e-ā-h-n---l--- g--i-----’a-e-- -l---le--m-. l--- k-------------- g--- m--------- ā----------- l-j- k-’-s-a-i-u-ī-i g-r- m-c-’-w-t- ā-i-e-e-e-i- ------------------------------------------------- lijē ke’āshanigulīti gari mech’aweti ālifelegemi.
La meva filla no volia jugar a futbol. ሴ--ልጄ-እግር------ወት ---ለ-ች-። ሴ- ል- እ-- ካ- መ--- አ------- ሴ- ል- እ-ር ካ- መ-ወ- አ-ፈ-ገ-ም- -------------------------- ሴት ልጄ እግር ካስ መጫወት አለፈለገችም። 0
sēti--ij--igi-i kas----c-’aw----ālefele-ec-i--. s--- l--- i---- k--- m--------- ā-------------- s-t- l-j- i-i-i k-s- m-c-’-w-t- ā-e-e-e-e-h-m-. ----------------------------------------------- sēti lijē igiri kasi mech’aweti ālefelegechimi.
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. ሚ-- ከእ- -ር ዳ----ወት-አልፈለ-ችም። ሚ-- ከ-- ጋ- ዳ- መ--- አ------- ሚ-ቴ ከ-ኔ ጋ- ዳ- መ-ወ- አ-ፈ-ገ-ም- --------------------------- ሚስቴ ከእኔ ጋር ዳማ መጫወት አልፈለገችም። 0
m-s-tē ke---- g-r--d--a-m-ch---eti--li-e---echimi. m----- k----- g--- d--- m--------- ā-------------- m-s-t- k-’-n- g-r- d-m- m-c-’-w-t- ā-i-e-e-e-h-m-. -------------------------------------------------- mīsitē ke’inē gari dama mech’aweti ālifelegechimi.
Els meus fills no van voler fer una passejada. የ---ጆች-የእግ- ------ግ አ---ጉ-። የ- ል-- የ--- ጉ- ማ--- አ------ የ- ል-ች የ-ግ- ጉ- ማ-ረ- አ-ፈ-ጉ-። --------------------------- የኔ ልጆች የእግር ጉዞ ማድረግ አልፈለጉም። 0
y-nē-lij---i---’ig--- -u-- madiregi---if--e----. y--- l------ y------- g--- m------- ā----------- y-n- l-j-c-i y-’-g-r- g-z- m-d-r-g- ā-i-e-e-u-i- ------------------------------------------------ yenē lijochi ye’igiri guzo madiregi ālifelegumi.
Ells no volien endreçar l’habitació. እ-- ---ቸው- -ፅ-- -ል-ለጉም። እ-- ክ----- ማ--- አ------ እ-ሱ ክ-ላ-ው- ማ-ዳ- አ-ፈ-ጉ-። ----------------------- እነሱ ክፍላቸውን ማፅዳት አልፈለጉም። 0
in-s- kif--ache-ini-m-t͟s’---t- ---fe---um-. i---- k------------ m---------- ā----------- i-e-u k-f-l-c-e-i-i m-t-s-i-a-i ā-i-e-e-u-i- -------------------------------------------- inesu kifilachewini mat͟s’idati ālifelegumi.
Ells no volien anar al llit. እነ---ደ ------ድ--ል----። እ-- ወ- መ-- መ-- አ------ እ-ሱ ወ- መ-ታ መ-ድ አ-ፈ-ጉ-። ---------------------- እነሱ ወደ መኝታ መሄድ አልፈለጉም። 0
i-es---ed---e-y--a-m---d--ā--feleg-mi. i---- w--- m------ m----- ā----------- i-e-u w-d- m-n-i-a m-h-d- ā-i-e-e-u-i- -------------------------------------- inesu wede menyita mehēdi ālifelegumi.
Ell no podia menjar gelats. እ- -ይስ -----ብ-- --ተፈቀ-----ነ-ረ። እ- አ-- ክ-- መ--- አ-------- ነ--- እ- አ-ስ ክ-ም መ-ላ- አ-ተ-ቀ-ለ-ም ነ-ረ- ------------------------------ እሱ አይስ ክሬም መብላት አለተፈቀደለትም ነበረ። 0
i-u-āyi-i-k-rēm- meb---ti--lete--k-edele-----nebere. i-- ā---- k----- m------- ā----------------- n------ i-u ā-i-i k-r-m- m-b-l-t- ā-e-e-e-’-d-l-t-m- n-b-r-. ---------------------------------------------------- isu āyisi kirēmi mebilati āletefek’edeletimi nebere.
Ell no podia menjar xocolata. እ--ቾ--ት--ብ-----ተ-ቀ-ለ-ም---ረ። እ- ቾ--- መ--- አ-------- ነ--- እ- ቾ-ላ- መ-ላ- አ-ተ-ቀ-ለ-ም ነ-ረ- --------------------------- እሱ ቾኮላት መብላት አለተፈቀደለትም ነበረ። 0
isu-c--kol-t- -------- āle-ef--’----------n-be-e. i-- c-------- m------- ā----------------- n------ i-u c-o-o-a-i m-b-l-t- ā-e-e-e-’-d-l-t-m- n-b-r-. ------------------------------------------------- isu chokolati mebilati āletefek’edeletimi nebere.
Ell no podia menjar caramels. እሱ--ፋ----ሜላ -ብላ--አለተፈቀ-ለትም-ነበረ። እ- ጣ-- ከ--- መ--- አ-------- ነ--- እ- ጣ-ጭ ከ-ሜ- መ-ላ- አ-ተ-ቀ-ለ-ም ነ-ረ- ------------------------------- እሱ ጣፋጭ ከረሜላ መብላት አለተፈቀደለትም ነበረ። 0
i-- -’-fac--i k--e-ēla -e-i--ti-āle-e--k-edele-im- n-b-re. i-- t-------- k------- m------- ā----------------- n------ i-u t-a-a-h-i k-r-m-l- m-b-l-t- ā-e-e-e-’-d-l-t-m- n-b-r-. ---------------------------------------------------------- isu t’afach’i keremēla mebilati āletefek’edeletimi nebere.
Em podia desitjar alguna cosa. እኔ መ--------እንድ-- -ፈቅዶልኝ -በረ። እ- መ--- ም-- እ---- ተ----- ነ--- እ- መ-ካ- ም-ት እ-ድ-ኝ ተ-ቅ-ል- ነ-ረ- ----------------------------- እኔ መልካም ምኞት እንድመኝ ተፈቅዶልኝ ነበረ። 0
i-- -e-i-a-- --n---i -n-d-me-y- --fek’-----n-----b-re. i-- m------- m------ i--------- t------------- n------ i-ē m-l-k-m- m-n-o-i i-i-i-e-y- t-f-k-i-o-i-y- n-b-r-. ------------------------------------------------------ inē melikami minyoti inidimenyi tefek’idolinyi nebere.
Em vaig poder comprar un vestit. ለ-- -----ን--ዛ -ፈቅ--ኝ -በ-። ለ-- ቀ-- እ---- ተ----- ነ--- ለ-ሴ ቀ-ስ እ-ድ-ዛ ተ-ቅ-ል- ነ-ረ- ------------------------- ለራሴ ቀሚስ እንድገዛ ተፈቅዶልኝ ነበረ። 0
l-r-s- k’--ī-i -ni-ig-za t-f-k-ido--nyi ne----. l----- k------ i-------- t------------- n------ l-r-s- k-e-ī-i i-i-i-e-a t-f-k-i-o-i-y- n-b-r-. ----------------------------------------------- lerasē k’emīsi inidigeza tefek’idolinyi nebere.
Vaig poder prendre un bombó de praliné. ቸ-ሌት--ን-ወ-ድ ----ል- ነበረ። ቸ--- እ----- ተ----- ነ--- ቸ-ሌ- እ-ድ-ስ- ተ-ቅ-ል- ነ-ረ- ----------------------- ቸኮሌት እንድወስድ ተፈቅዶልኝ ነበረ። 0
c-e-o-----ini----si-- tef-k’---li-yi neb-r-. c-------- i---------- t------------- n------ c-e-o-ē-i i-i-i-e-i-i t-f-k-i-o-i-y- n-b-r-. -------------------------------------------- chekolēti inidiwesidi tefek’idolinyi nebere.
Que podies fumar a l’avió? አ----ኑ -- -----ስ/- ተፈቅዶ-ነ--? አ----- ላ- እ------- ተ--- ነ--- አ-ሮ-ላ- ላ- እ-ድ-ጨ-/- ተ-ቅ- ነ-ረ- ---------------------------- አውሮፕላኑ ላይ እንድታጨስ/ሺ ተፈቅዶ ነበረ? 0
ā-ir---lan--la-i -n--i---h--s-/shī-te---’ido n-b--e? ā---------- l--- i---------------- t-------- n------ ā-i-o-i-a-u l-y- i-i-i-a-h-e-i-s-ī t-f-k-i-o n-b-r-? ---------------------------------------------------- āwiropilanu layi iniditach’esi/shī tefek’ido nebere?
Que podies beure cervesa a l’hospital? ሆ-ፒ-ል-ው-- ቢራ---ድትጠጣ-ጪ-ተ------ረ? ሆ---- ው-- ቢ- እ------- ተ--- ነ--- ሆ-ፒ-ል ው-ጥ ቢ- እ-ድ-ጠ-/- ተ-ቅ- ነ-ረ- ------------------------------- ሆስፒታል ውስጥ ቢራ እንድትጠጣ/ጪ ተፈቅዶ ነበረ? 0
h-si-ī-ali wi-it’i ---a---i-it---e-’--ch’ī---f---id- --be-e? h--------- w------ b--- i----------------- t-------- n------ h-s-p-t-l- w-s-t-i b-r- i-i-i-i-’-t-a-c-’- t-f-k-i-o n-b-r-? ------------------------------------------------------------ hosipītali wisit’i bīra iniditit’et’a/ch’ī tefek’ido nebere?
Que podies portar el gos a l’hotel? ው-ው----ል -ስጥ--ዘህ-- -ን-ት-ባ/ቢ ተ--ዶ --ረ? ው--- ሆ-- ው-- ይ---- እ------- ተ--- ነ--- ው-ው- ሆ-ል ው-ጥ ይ-ህ-ሽ እ-ድ-ገ-/- ተ-ቅ- ነ-ረ- ------------------------------------- ውሻውን ሆቴል ውስጥ ይዘህ/ሽ እንድትገባ/ቢ ተፈቅዶ ነበረ? 0
wishaw--- -otē-----s-t-i-yi-e-i--hi -ni-itige-a/bī t---k-i---n-b-re? w-------- h----- w------ y--------- i------------- t-------- n------ w-s-a-i-i h-t-l- w-s-t-i y-z-h-/-h- i-i-i-i-e-a-b- t-f-k-i-o n-b-r-? -------------------------------------------------------------------- wishawini hotēli wisit’i yizehi/shi iniditigeba/bī tefek’ido nebere?
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. በበ-ላ---- ህፃናት --ከ--- ---ቆዩ ተ-ቅ- --ረ። በ---- ጊ- ህ--- እ----- እ---- ተ--- ነ--- በ-አ-ት ጊ- ህ-ና- እ-ከ-ሽ- እ-ዲ-ዩ ተ-ቅ- ነ-ረ- ------------------------------------ በበአላት ጊዜ ህፃናት እስከምሽት እንዲቆዩ ተፈቅዶ ነበረ። 0
b----ālat- -ī-- -it͟s-anat- i--ke-i--it--in---k---u ---e-’i-o --be-e. b--------- g--- h---------- i----------- i--------- t-------- n------ b-b-’-l-t- g-z- h-t-s-a-a-i i-i-e-i-h-t- i-i-ī-’-y- t-f-k-i-o n-b-r-. --------------------------------------------------------------------- bebe’ālati gīzē hit͟s’anati isikemishiti inidīk’oyu tefek’ido nebere.
Podien jugar molt de temps al pati. እነ- ለረጅ- ጊዜ -ሜ-ው ላይ ---ጫ-ቱ -ፈቅ--ነበ-። እ-- ለ--- ጊ- በ--- ላ- እ----- ተ--- ነ--- እ-ሱ ለ-ጅ- ጊ- በ-ዳ- ላ- እ-ዲ-ወ- ተ-ቅ- ነ-ረ- ------------------------------------ እነሱ ለረጅም ጊዜ በሜዳው ላይ እንዲጫወቱ ተፈቅዶ ነበረ። 0
i-es- lerej--- gīzē-bem--awi la-- -ni--ch’awe-- --f--’-do ne--r-. i---- l------- g--- b------- l--- i------------ t-------- n------ i-e-u l-r-j-m- g-z- b-m-d-w- l-y- i-i-ī-h-a-e-u t-f-k-i-o n-b-r-. ----------------------------------------------------------------- inesu lerejimi gīzē bemēdawi layi inidīch’awetu tefek’ido nebere.
Podien quedar-se desperts fins tard. እ-ሱ እንዲያመሹ-ተፈቅ--ነበ-። እ-- እ----- ተ--- ነ--- እ-ሱ እ-ዲ-መ- ተ-ቅ- ነ-ረ- -------------------- እነሱ እንዲያመሹ ተፈቅዶ ነበረ። 0
ines-----dīy--e-hu-tef----do--e----. i---- i----------- t-------- n------ i-e-u i-i-ī-a-e-h- t-f-k-i-o n-b-r-. ------------------------------------ inesu inidīyameshu tefek’ido nebere.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...