Manual de conversa

ca Llegir i escriure   »   am ማንበብ እና መጻፍ

6 [sis]

Llegir i escriure

Llegir i escriure

6 [ስድስት]

6 [sidisiti]

ማንበብ እና መጻፍ

[manibebi ina mets’afi]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
(Jo) llegeixo. እኔ -----። እ- አ----- እ- አ-ባ-ው- --------- እኔ አነባለው። 0
i-- ā--b-le-i. i-- ā--------- i-ē ā-e-a-e-i- -------------- inē ānebalewi.
(Jo) llegeixo una lletra. እ--ፊደ- አ----። እ- ፊ-- አ----- እ- ፊ-ል አ-ባ-ው- ------------- እኔ ፊደል አነባለው። 0
i-- ---el- ā----l-wi. i-- f----- ā--------- i-ē f-d-l- ā-e-a-e-i- --------------------- inē fīdeli ānebalewi.
(Jo) llegeixo un mot / una paraula. እ- -ል አ--ለ-። እ- ቃ- አ----- እ- ቃ- አ-ባ-ው- ------------ እኔ ቃል አነባለው። 0
i-ē -’-l-----b--ewi. i-- k---- ā--------- i-ē k-a-i ā-e-a-e-i- -------------------- inē k’ali ānebalewi.
(Jo) llegeixo una frase. እ- -ረፍተ ነገ--አ-ባለው። እ- አ--- ነ-- አ----- እ- አ-ፍ- ነ-ር አ-ባ-ው- ------------------ እኔ አረፍተ ነገር አነባለው። 0
in---r-f--e-ne-e-i-ā-e--lew-. i-- ā------ n----- ā--------- i-ē ā-e-i-e n-g-r- ā-e-a-e-i- ----------------------------- inē ārefite negeri ānebalewi.
(Jo) llegeixo una carta. እኔ-ደብዳ--አነባ-ው። እ- ደ--- አ----- እ- ደ-ዳ- አ-ባ-ው- -------------- እኔ ደብዳቤ አነባለው። 0
i---de-i--bē -n-b---wi. i-- d------- ā--------- i-ē d-b-d-b- ā-e-a-e-i- ----------------------- inē debidabē ānebalewi.
(Jo) llegeixo un llibre. እኔ--ጽሐፍ--ነባ--። እ- መ--- አ----- እ- መ-ሐ- አ-ባ-ው- -------------- እኔ መጽሐፍ አነባለው። 0
inē -et-’i---fi ā-eb-lewi. i-- m---------- ā--------- i-ē m-t-’-h-ā-i ā-e-a-e-i- -------------------------- inē mets’iḥāfi ānebalewi.
Jo llegeixo. እኔ -ነ---። እ- አ----- እ- አ-ባ-ው- --------- እኔ አነባለው። 0
in- ā-eba-ewi. i-- ā--------- i-ē ā-e-a-e-i- -------------- inē ānebalewi.
Tu llegeixes. አን-/አ-ቺ ታነባለህ- ታ--ያለ-። አ------ ታ----- ታ------ አ-ተ-አ-ቺ ታ-ባ-ህ- ታ-ቢ-ለ-። ---------------------- አንተ/አንቺ ታነባለህ/ ታነቢያለሽ። 0
ā----/--i-----aneb-l-h-/--anebīya-e---. ā----------- t---------- t------------- ā-i-e-ā-i-h- t-n-b-l-h-/ t-n-b-y-l-s-i- --------------------------------------- ānite/ānichī tanebalehi/ tanebīyaleshi.
Ell llegeix. እ---ነባል። እ- ያ---- እ- ያ-ባ-። -------- እሱ ያነባል። 0
isu--ane-al-. i-- y-------- i-u y-n-b-l-. ------------- isu yanebali.
(Jo) escric. እ----ፋ--። እ- እ----- እ- እ-ፋ-ው- --------- እኔ እጽፋለው። 0
inē--ts--fa-e-i. i-- i----------- i-ē i-s-i-a-e-i- ---------------- inē its’ifalewi.
(Jo) escric una lletra. እኔ --- እ--ለው። እ- ፊ-- እ----- እ- ፊ-ል እ-ፋ-ው- ------------- እኔ ፊደል እጽፋለው። 0
i-- --de-- --s’if---wi. i-- f----- i----------- i-ē f-d-l- i-s-i-a-e-i- ----------------------- inē fīdeli its’ifalewi.
(Jo) escric una paraula. እኔ--- --ፋለ-። እ- ቃ- እ----- እ- ቃ- እ-ፋ-ው- ------------ እኔ ቃል እጽፋለው። 0
i-- k’-li--ts’i-al--i. i-- k---- i----------- i-ē k-a-i i-s-i-a-e-i- ---------------------- inē k’ali its’ifalewi.
(Jo) escric una frase. እ----ፍ--ነ-- --ፋ-ው። እ- አ--- ነ-- እ----- እ- አ-ፍ- ነ-ር እ-ፋ-ው- ------------------ እኔ አረፍተ ነገር እጽፋለው። 0
i-ē -r-f-----ege-- i----falew-. i-- ā------ n----- i----------- i-ē ā-e-i-e n-g-r- i-s-i-a-e-i- ------------------------------- inē ārefite negeri its’ifalewi.
(Jo) escric una carta. እኔ ደብ---እጽፋ-ው። እ- ደ--- እ----- እ- ደ-ዳ- እ-ፋ-ው- -------------- እኔ ደብዳቤ እጽፋለው። 0
i-ē-d-b-d--ē-its’-fale-i. i-- d------- i----------- i-ē d-b-d-b- i-s-i-a-e-i- ------------------------- inē debidabē its’ifalewi.
(Jo) escric un llibre. እ--መጽ-ፍ -ጽፋ-ው። እ- መ--- እ----- እ- መ-ሐ- እ-ፋ-ው- -------------- እኔ መጽሐፍ እጽፋለው። 0
i-ē-me--------- its’i-ale-i. i-- m---------- i----------- i-ē m-t-’-h-ā-i i-s-i-a-e-i- ---------------------------- inē mets’iḥāfi its’ifalewi.
Jo escric. እኔ እ---ው። እ- እ----- እ- እ-ፋ-ው- --------- እኔ እጽፋለው። 0
i----t-’------i. i-- i----------- i-ē i-s-i-a-e-i- ---------------- inē its’ifalewi.
Tu escrius. አን-/-ንቺ -ጽፋለህ--ጽፊ-ለ-። አ------ ት------------ አ-ተ-አ-ቺ ት-ፋ-ህ-ት-ፊ-ለ-። --------------------- አንተ/አንቺ ትጽፋለህ/ትጽፊያለሽ። 0
ānite---ichī-t-ts-ifa---i/---s-i--ya---hi. ā----------- t---------------------------- ā-i-e-ā-i-h- t-t-’-f-l-h-/-i-s-i-ī-a-e-h-. ------------------------------------------ ānite/ānichī tits’ifalehi/tits’ifīyaleshi.
Ell escriu. እ- --ፋ-። እ- ይ---- እ- ይ-ፋ-። -------- እሱ ይጽፋል። 0
i-- yi-s----l-. i-- y---------- i-u y-t-’-f-l-. --------------- isu yits’ifali.

Paraules internacionals

La globalització tampoc s'atura per les llengües. L'augment de les paraules internacionals és imparable. Les paraules internacionals són els mots comuns a diverses llengües. Aquestes paraules tenen a totes les llengües el mateix significat o un de semblant. Moltes vegades la pronunciació és igual. També l'ortografia sol ser similar. La difusió de les paraules internacionals és un fet interessant. No tenen en compte les fronteres. Ni les geogràfiques. Ni especialment les lingüístiques. Hi ha paraules que es comprenen en els cinc continents. Un bon exemple el tenim en la paraula hotel . Existeix a pràcticament qualsevol lloc del món. Moltes paraules internacionals provenen de l'àmbit científic. També s'estenen ràpidament per tot el món els termes tècnics. Les paraules internacionals antigues tenen una base comuna. Han evolucionat a partir de la mateixa paraula. La majoria de les paraules internacionals, però, sorgeixen com a préstecs lingüístics. Això vol dir que les paraules s'incorporen simplement a una altra llengua. En la integració hi juguen un paper molt important els cercles culturals. Cada cultura té les seves pròpies tradicions. Per això no tots els nous invents s'implanten a tot arreu. Les normes culturals decideixen quines coses s'accepten. Algunes coses es troben només en determinades parts del planeta. Altres es difonen ràpidament per tot el món. Però només quan les coses es difonen, es difon també el seu nom. Això és el que fa tan apassionants les paraules internacionals! Descobrint les llengües, hi descobrim també les cultures...
Sabia vostè que?
El xinès és l’idioma amb més parlants del món. Però cal tenir en compte que el xinès no és un únic idioma, sinó que està format per diversos idiomes que pertanyen a la família de les llengües sino-tibetanes. Té 1.300 milions de parlants, la majoria procedents de la República Popular de China i Taiwàn. La variant del xinès més parlada és el xinés estàndard, també conegut com xinès mandarí. Al ser l’idioma oficial de la República Popular de China, compta amb uns 850 milions de parlants natius. La resta d’idiomes xinesos es consideren dialectes. Quasi tots els parlants del xinès entenen perfectament el xinès mandarí. Tots aquests idiomes tenen un sistema d’escriptura comú que té entre 4000 i 5000 anys d’antiguitat. És per això que el xinès és l’idioma amb la major tradició literària del món. Els caràcters xinesos són mes complexes que els del sistema alfabètic. En canvi, la seva gramàtica és relativament senzilla, pel que permet que qualsevol pugui aprendre’l ràpidament. Cada cop són més els qui s’apunten a aprendre xinès. Aníma’t tu també, és l’idioma del futur!