Manual de conversa

ca Passat 4   »   am ያለፈው አስጨናቂ 4

84 [vuitanta-quatre]

Passat 4

Passat 4

84 [ሰማንያ አራት]

84 [semaniya ārati]

ያለፈው አስጨናቂ 4

[halafī gīzē 4]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
llegir ማንበብ ማ--- ማ-በ- ---- ማንበብ 0
manib-bi m------- m-n-b-b- -------- manibebi
He llegit. እ- አነ---ኝ እ- አ----- እ- አ-በ-ኩ- --------- እኔ አነበብኩኝ 0
in--ā-eb----unyi i-- ā----------- i-ē ā-e-e-i-u-y- ---------------- inē ānebebikunyi
He llegit la novel•la sencera. እኔ -ሉ የ----መፅ--- አነ--ኩ-። እ- ሙ- የ--- መ---- አ------ እ- ሙ- የ-ቅ- መ-ሐ-ን አ-በ-ኩ-። ------------------------ እኔ ሙሉ የፍቅር መፅሐፉን አነበብኩኝ። 0
i-ē-m-lu-yefik’ir- --t͟-’i--āfu-- ā--b---k-n-i. i-- m--- y-------- m------------- ā------------ i-ē m-l- y-f-k-i-i m-t-s-i-̣-f-n- ā-e-e-i-u-y-. ----------------------------------------------- inē mulu yefik’iri met͟s’iḥāfuni ānebebikunyi.
entendre / comprendre መ--ት መ--- መ-ዳ- ---- መረዳት 0
mer-da-i m------- m-r-d-t- -------- meredati
He entès. እኔ ተ------ቶ--። እ- ተ---------- እ- ተ-ዳ-/-ብ-ኛ-። -------------- እኔ ተረዳው/ገብቶኛል። 0
i---tered-------it-n-al-. i-- t-------------------- i-ē t-r-d-w-/-e-i-o-y-l-. ------------------------- inē teredawi/gebitonyali.
He comprès tot el text. ሙ----- ገ--ኛል/ ---ፅ--ን ተረ-ቼ-ለው። ሙ- ፅ-- ገ----- ሙ- ፅ--- ተ------- ሙ- ፅ-ፉ ገ-ቶ-ል- ሙ- ፅ-ፉ- ተ-ድ-ዋ-ው- ------------------------------ ሙሉ ፅሁፉ ገብቶኛል/ ሙሉ ፅሁፉን ተረድቼዋለው። 0
mu---t͟s’-h-fu--e----n-ali---u-- t͟--i-ufun---ere--chē-ale-i. m--- t-------- g----------- m--- t---------- t--------------- m-l- t-s-i-u-u g-b-t-n-a-i- m-l- t-s-i-u-u-i t-r-d-c-ē-a-e-i- ------------------------------------------------------------- mulu t͟s’ihufu gebitonyali/ mulu t͟s’ihufuni teredichēwalewi.
respondre መመ-ስ--መል--መ--ት መ---- መ-- መ--- መ-ለ-/ መ-ስ መ-ጠ- -------------- መመለስ/ መልስ መስጠት 0
m----e-----eli-i--es----ti m-------- m----- m-------- m-m-l-s-/ m-l-s- m-s-t-e-i -------------------------- memelesi/ melisi mesit’eti
He respost. እኔ መ-ስኩኝ። እ- መ----- እ- መ-ስ-ኝ- --------- እኔ መለስኩኝ። 0
inē me-esi--n--. i-- m----------- i-ē m-l-s-k-n-i- ---------------- inē melesikunyi.
He respost a totes les preguntes. ሁ--ም -ያ--ች መ----። ሁ--- ጥ---- መ----- ሁ-ን- ጥ-ቄ-ች መ-ስ-ኝ- ----------------- ሁሉንም ጥያቄዎች መለስኩኝ። 0
hulu-im---’i-a--ēw---------s-k-nyi. h------- t------------ m----------- h-l-n-m- t-i-a-’-w-c-i m-l-s-k-n-i- ----------------------------------- hulunimi t’iyak’ēwochi melesikunyi.
Ho sé – Ho sabia. ያ-- -ው-ዋለ- - እ---ንን አ-ቄ---። ያ-- አ----- – እ- ያ-- አ------ ያ-ን አ-ቀ-ለ- – እ- ያ-ን አ-ቄ-ለ-። --------------------------- ያንን አውቀዋለው – እኔ ያንን አውቄዋለው። 0
y----- āw---e-al--i-–-inē------i-āwik’---l-wi. y----- ā----------- – i-- y----- ā------------ y-n-n- ā-i-’-w-l-w- – i-ē y-n-n- ā-i-’-w-l-w-. ---------------------------------------------- yanini āwik’ewalewi – inē yanini āwik’ēwalewi.
Ho escric – Ho he escrit. ያን- እ--ዋ---- እኔ ያ-ን--ፌ--ው። ያ-- እ----- – እ- ያ-- ፅ----- ያ-ን እ-ፈ-ለ- – እ- ያ-ን ፅ-ዋ-ው- -------------------------- ያንን እፅፈዋለው – እኔ ያንን ፅፌዋለው። 0
y-ni---it͟s--fe--l-wi-------y--i-i-t͟s--fēwa----. y----- i------------- – i-- y----- t------------- y-n-n- i-͟-’-f-w-l-w- – i-ē y-n-n- t-s-i-ē-a-e-i- ------------------------------------------------- yanini it͟s’ifewalewi – inē yanini t͟s’ifēwalewi.
Ho sento – Ho he sentit. ያ-ን --ማለው---እ--ያን- -ምቻ-ው። ያ-- እ---- – እ- ያ-- ሰ----- ያ-ን እ-ማ-ው – እ- ያ-ን ሰ-ቻ-ው- ------------------------- ያንን እሰማለው – እኔ ያንን ሰምቻለው። 0
ya--n--i---al-w--–---- ya---- sem-c--l-wi. y----- i-------- – i-- y----- s----------- y-n-n- i-e-a-e-i – i-ē y-n-n- s-m-c-a-e-i- ------------------------------------------ yanini isemalewi – inē yanini semichalewi.
Ho agafo – Ho he agafat. ያ-- -ወስ---- –እ- ----ወስ-ዋ--። ያ-- እ------ –-- ያ-- ወ------ ያ-ን እ-ስ-ዋ-ው –-ኔ ያ-ን ወ-ጄ-ለ-። --------------------------- ያንን እወስደዋለው –እኔ ያንን ወስጄዋለው። 0
y-n-ni---esi-ewa---- –----y-ni----es--ēwale--. y----- i------------ –--- y----- w------------ y-n-n- i-e-i-e-a-e-i –-n- y-n-n- w-s-j-w-l-w-. ---------------------------------------------- yanini iwesidewalewi –inē yanini wesijēwalewi.
Ho porto – Ho he portat. ያንን አመጣ--ው –-----ንን-አምጥ-ዋ--። ያ-- አ----- – እ- ያ-- አ------- ያ-ን አ-ጣ-ለ- – እ- ያ-ን አ-ጥ-ዋ-ው- ---------------------------- ያንን አመጣዋለው – እኔ ያንን አምጥቼዋለው። 0
ya-i-i-ā-e---wa---i-–-inē yan-n- āmi-’i--ēwa--w-. y----- ā----------- – i-- y----- ā--------------- y-n-n- ā-e-’-w-l-w- – i-ē y-n-n- ā-i-’-c-ē-a-e-i- ------------------------------------------------- yanini āmet’awalewi – inē yanini āmit’ichēwalewi.
Ho compro – Ho he comprat. ያ-- ---ዋ-ው-- ያ-------ዝ-ዋ--። ያ-- እ----- – ያ-- እ- ገ------ ያ-ን እ-ዛ-ለ- – ያ-ን እ- ገ-ቼ-ለ-። --------------------------- ያንን እገዛዋለው – ያንን እኔ ገዝቼዋለው። 0
ya-in---ge-awalewi-– y-ni-i-inē -e-i----al-w-. y----- i---------- – y----- i-- g------------- y-n-n- i-e-a-a-e-i – y-n-n- i-ē g-z-c-ē-a-e-i- ---------------------------------------------- yanini igezawalewi – yanini inē gezichēwalewi.
Ho espero – Ho esperava. ያ-- --ብ-ዋ-ው - --ን ጠብ-ዋለው። ያ-- እ------ – ያ-- ጠ------ ያ-ን እ-ብ-ዋ-ው – ያ-ን ጠ-ቄ-ለ-። ------------------------- ያንን እጠብቀዋለው – ያንን ጠብቄዋለው። 0
y-n-n- i---b---ew--ewi – ya---i --e---’-wa-e--. y----- i-------------- – y----- t-------------- y-n-n- i-’-b-k-e-a-e-i – y-n-n- t-e-i-’-w-l-w-. ----------------------------------------------- yanini it’ebik’ewalewi – yanini t’ebik’ēwalewi.
Ho explico – Ho he explicat. ያን--እኔ-አ-ረ--ው-- -ን- እ- -ስረ-ቻ--። ያ-- እ- አ----- – ያ-- እ- አ------- ያ-ን እ- አ-ረ-ለ- – ያ-ን እ- አ-ረ-ቻ-ው- ------------------------------- ያንን እኔ አስረዳለው – ያንን እኔ አስረድቻለው። 0
ya--n- i-ē ---red-lewi----an--i-i-- ----ed-chalew-. y----- i-- ā---------- – y----- i-- ā-------------- y-n-n- i-ē ā-i-e-a-e-i – y-n-n- i-ē ā-i-e-i-h-l-w-. --------------------------------------------------- yanini inē āsiredalewi – yanini inē āsiredichalewi.
Ho conec – Ho coneixia. ያን- አውቀ-ለው –-እኔ-ያ-- -ው-ዋለ-። ያ-- አ----- – እ- ያ-- አ------ ያ-ን አ-ቀ-ለ- – እ- ያ-ን አ-ቄ-ለ-። --------------------------- ያንን አውቀዋለው – እኔ ያንን አውቄዋለው። 0
ya--ni-ā-i-’ewal--i ----ē-yanini ----’---l--i. y----- ā----------- – i-- y----- ā------------ y-n-n- ā-i-’-w-l-w- – i-ē y-n-n- ā-i-’-w-l-w-. ---------------------------------------------- yanini āwik’ewalewi – inē yanini āwik’ēwalewi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les paraules negatives no es tradueixen a la llengua materna

Les persones multilingües, quan llegeixen, tradueixen inconscientment a la seva llengua materna. Això succeeix de manera espontània: els lectors ni tan sols se n'adonen. Podria afirmar-se que el cervell funciona com un traductor simultani. Però no ho tradueix tot! Un estudi ha revelat que el cervell té un filtre incorporat. Aquest filtre decideix què és el que es tradueix. I sembla com si el filtre ignorés determinades paraules. Les paraules negatives no es tradueixen a l'idioma matern. Uns científics van fer un experiment amb parlants de xinès com a llengua materna. Tots els individus parlaven anglès com a segona llengua. Els subjectes de la prova havien d'avaluar diverses paraules angleses. Aquestes paraules tenien diferent contingut emocional. Hi havia termes positius, negatius i neutres. Es va investigar el cervell dels subjectes mentre llegien les paraules. És a dir, els científics van mesurar l'activitat elèctrica del cervell. Així van poder veure la manera de treballar del cervell. Quan es traduïen paraules s'originaven alguns senyals. Aquests senyals indicaven que el cervell estava actiu. Tanmateix, amb les paraules negatives dels subjectes no van mostrar cap activitat. Només es traduïen els termes positius o neutrals. Els investigadors no saben per què passa això. En teoria, el cervell ha de processar totes les paraules de la mateixa manera. És possible que el filtre cerebral examini prèviament cada paraula. Aquesta anàlisi tindria lloc mentre la paraula es llegeix en el segon idioma. Si la paraula és negativa, llavors la memòria es bloqueja. D'aquesta manera no es pot recórrer la llengua materna. Les persones poden reaccionar molt sensiblement davant les paraules. Potser el cervell només vol protegir d'un xoc emocional...