Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   be Поры года і надвор’е

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шаснаццаць]

16 [shasnatstsats’]

Поры года і надвор’е

[Pory goda і nadvor’e]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: В-сь-п----г-д-: В--- п--- г---- В-с- п-р- г-д-: --------------- Вось поры года: 0
Vos’----y-goda: V--- p--- g---- V-s- p-r- g-d-: --------------- Vos’ pory goda:
La primavera, l’estiu, в-с--,-л-т-, в----- л---- в-с-а- л-т-, ------------ вясна, лета, 0
v--s-----e--, v------ l---- v-a-n-, l-t-, ------------- vyasna, leta,
la tardor i l’hivern. вос----і----а. в----- і з---- в-с-н- і з-м-. -------------- восень і зіма. 0
vo---’-і ----. v----- і z---- v-s-n- і z-m-. -------------- vosen’ і zіma.
L’estiu és calorós. Лета-сп--о-на-. Л--- с--------- Л-т- с-я-о-н-е- --------------- Лета спякотнае. 0
L-t---p--ko-na-. L--- s---------- L-t- s-y-k-t-a-. ---------------- Leta spyakotnae.
A l’estiu, fa sol. У------с-ец--ь-со---. У----- с------ с----- У-е-к- с-е-і-ь с-н-а- --------------------- Улетку свеціць сонца. 0
U---ku---e-s-ts’--o-t--. U----- s-------- s------ U-e-k- s-e-s-t-’ s-n-s-. ------------------------ Uletku svetsіts’ sontsa.
A l’estiu, ens agrada passejar. Ул--к---- л--і--------. У----- м- л---- г------ У-е-к- м- л-б-м г-л-ц-. ----------------------- Улетку мы любім гуляць. 0
U-e-k- -y--y---- gul-ats-. U----- m- l----- g-------- U-e-k- m- l-u-і- g-l-a-s-. -------------------------- Uletku my lyubіm gulyats’.
L’hivern és fred. З-ма -----н-я. З--- х-------- З-м- х-л-д-а-. -------------- Зіма халодная. 0
Zіma k---od-a-a. Z--- k---------- Z-m- k-a-o-n-y-. ---------------- Zіma khalodnaya.
A l’hivern neva o plou. У--мку --зе сне--а-- -о---. У----- і--- с--- а-- д----- У-і-к- і-з- с-е- а-о д-ж-ж- --------------------------- Узімку ідзе снег або дождж. 0
Uz--ku іd-e--n-- a---d-z-dzh. U----- і--- s--- a-- d------- U-і-k- і-z- s-e- a-o d-z-d-h- ----------------------------- Uzіmku іdze sneg abo dozhdzh.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Уз---у н-м-п--а---цца-б-ць --ма. У----- н-- п--------- б--- д---- У-і-к- н-м п-д-б-е-ц- б-ц- д-м-. -------------------------------- Узімку нам падабаецца быць дома. 0
U--mku--am-p----ae-st-a ---s- --m-. U----- n-- p----------- b---- d---- U-і-k- n-m p-d-b-e-s-s- b-t-’ d-m-. ----------------------------------- Uzіmku nam padabaetstsa byts’ doma.
Fa fred. Х--а--а. Х------- Х-л-д-а- -------- Холадна. 0
K--l-dn-. K-------- K-o-a-n-. --------- Kholadna.
Plou. Ідз- д--д-. І--- д----- І-з- д-ж-ж- ----------- Ідзе дождж. 0
Іd---d-z--z-. І--- d------- І-z- d-z-d-h- ------------- Іdze dozhdzh.
Fa vent. Дз--е -ец-р. Д---- в----- Д-ь-е в-ц-р- ------------ Дзьме вецер. 0
D-----v-tser. D---- v------ D-’-e v-t-e-. ------------- Dz’me vetser.
Fa calor. Ц-пл-. Ц----- Ц-п-а- ------ Цёпла. 0
T--p-a. T------ T-e-l-. ------- Tsepla.
Fa sol. С------. С------- С-н-ч-а- -------- Сонечна. 0
So-echn-. S-------- S-n-c-n-. --------- Sonechna.
Fa un bon dia. Бязвоб-ачн-. Б----------- Б-з-о-л-ч-а- ------------ Бязвоблачна. 0
By-z-oblac-na. B------------- B-a-v-b-a-h-a- -------------- Byazvoblachna.
Quin temps fa avui? Я--е --н-я --дв--’е? Я--- с---- н-------- Я-о- с-н-я н-д-о-’-? -------------------- Якое сёння надвор’е? 0
Y-k-e-s-n--- n-d----e? Y---- s----- n-------- Y-k-e s-n-y- n-d-o-’-? ---------------------- Yakoe sennya nadvor’e?
Avui fa fred. Сённ---ол----. С---- х------- С-н-я х-л-д-а- -------------- Сёння холадна. 0
S-n-y- ---lad--. S----- k-------- S-n-y- k-o-a-n-. ---------------- Sennya kholadna.
Avui fa calor. С---я ----а. С---- ц----- С-н-я ц-п-а- ------------ Сёння цёпла. 0
S--n-a --ep--. S----- t------ S-n-y- t-e-l-. -------------- Sennya tsepla.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!