Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   el Εποχές και καιρός

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [δεκαέξι]

16 [dekaéxi]

Εποχές και καιρός

[Epochés kai kairós]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: Α--έ- ε--αι-οι εποχέ-: Α---- ε---- ο- ε------ Α-τ-ς ε-ν-ι ο- ε-ο-έ-: ---------------------- Αυτές είναι οι εποχές: 0
A--é---í-a- oi-e--c-és: A---- e---- o- e------- A-t-s e-n-i o- e-o-h-s- ----------------------- Autés eínai oi epochés:
La primavera, l’estiu, Η-άνο--η- -- --λ-κα-ρι, Η ά------ τ- κ--------- Η ά-ο-ξ-, τ- κ-λ-κ-ί-ι- ----------------------- Η άνοιξη, το καλοκαίρι, 0
Ē--no-xē, t- -al----ri, Ē á------ t- k--------- Ē á-o-x-, t- k-l-k-í-i- ----------------------- Ē ánoixē, to kalokaíri,
la tardor i l’hivern. τ- ---ν-πωρ- -α- --χ--μ--ας. τ- φ-------- κ-- ο χ-------- τ- φ-ι-ό-ω-ο κ-ι ο χ-ι-ώ-α-. ---------------------------- το φθινόπωρο και ο χειμώνας. 0
t- p--h-nó--r- ka- o c-e-m-na-. t- p---------- k-- o c--------- t- p-t-i-ó-ō-o k-i o c-e-m-n-s- ------------------------------- to phthinópōro kai o cheimṓnas.
L’estiu és calorós. Τ- ---ο---ρι -ί-α- -ε-τ-. Τ- κ-------- ε---- ζ----- Τ- κ-λ-κ-ί-ι ε-ν-ι ζ-σ-ό- ------------------------- Το καλοκαίρι είναι ζεστό. 0
To---lo-aí-- e--a- -----. T- k-------- e---- z----- T- k-l-k-í-i e-n-i z-s-ó- ------------------------- To kalokaíri eínai zestó.
A l’estiu, fa sol. Τ- κ---κ-ί----άμπ-ι - ή-ιο-. Τ- κ-------- λ----- ο ή----- Τ- κ-λ-κ-ί-ι λ-μ-ε- ο ή-ι-ς- ---------------------------- Το καλοκαίρι λάμπει ο ήλιος. 0
To---l-k---i lá--ei o--l--s. T- k-------- l----- o ḗ----- T- k-l-k-í-i l-m-e- o ḗ-i-s- ---------------------------- To kalokaíri lámpei o ḗlios.
A l’estiu, ens agrada passejar. Το -α-οκαί-- μ---α----ι -α -----τάμε. Τ- κ-------- μ-- α----- ν- π--------- Τ- κ-λ-κ-ί-ι μ-ς α-έ-ε- ν- π-ρ-α-ά-ε- ------------------------------------- Το καλοκαίρι μας αρέσει να περπατάμε. 0
To kalo-aí-i -a- arés-i-na p-rpa-á-e. T- k-------- m-- a----- n- p--------- T- k-l-k-í-i m-s a-é-e- n- p-r-a-á-e- ------------------------------------- To kalokaíri mas arései na perpatáme.
L’hivern és fred. Ο-χ---ών-ς εί----κρ-ος. Ο χ------- ε---- κ----- Ο χ-ι-ώ-α- ε-ν-ι κ-ύ-ς- ----------------------- Ο χειμώνας είναι κρύος. 0
O c-eim--as eí-ai -rýos. O c-------- e---- k----- O c-e-m-n-s e-n-i k-ý-s- ------------------------ O cheimṓnas eínai krýos.
A l’hivern neva o plou. Τ---χε----- --ο-ί-ει ή--ρ---ι. Τ-- χ------ χ------- ή β------ Τ-ν χ-ι-ώ-α χ-ο-ί-ε- ή β-έ-ε-. ------------------------------ Τον χειμώνα χιονίζει ή βρέχει. 0
T-- ----m--- c--on---i - b--c-ei. T-- c------- c-------- ḗ b------- T-n c-e-m-n- c-i-n-z-i ḗ b-é-h-i- --------------------------------- Ton cheimṓna chionízei ḗ bréchei.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Το---ειμώνα-μας -ρέ-ε- ν- μέ-ο-μ- σ-ο----τι. Τ-- χ------ μ-- α----- ν- μ------ σ-- σ----- Τ-ν χ-ι-ώ-α μ-ς α-έ-ε- ν- μ-ν-υ-ε σ-ο σ-ί-ι- -------------------------------------------- Τον χειμώνα μας αρέσει να μένουμε στο σπίτι. 0
Ton -he-m-na---s arései-n- -én-um- st---p--i. T-- c------- m-- a----- n- m------ s-- s----- T-n c-e-m-n- m-s a-é-e- n- m-n-u-e s-o s-í-i- --------------------------------------------- Ton cheimṓna mas arései na ménoume sto spíti.
Fa fred. Κά-ε--κρύο. Κ---- κ---- Κ-ν-ι κ-ύ-. ----------- Κάνει κρύο. 0
K-n-i ---o. K---- k---- K-n-i k-ý-. ----------- Kánei krýo.
Plou. Βρ--ε-. Β------ Β-έ-ε-. ------- Βρέχει. 0
B--c--i. B------- B-é-h-i- -------- Bréchei.
Fa vent. Φ--άε-. Φ------ Φ-σ-ε-. ------- Φυσάει. 0
P-y----. P------- P-y-á-i- -------- Physáei.
Fa calor. Κ-ν-- ζ---η. Κ---- ζ----- Κ-ν-ι ζ-σ-η- ------------ Κάνει ζέστη. 0
K-n-------ē. K---- z----- K-n-i z-s-ē- ------------ Kánei zéstē.
Fa sol. Έχ-ι -λ-ο --λιακά-α. Έ--- ή--- / λ------- Έ-ε- ή-ι- / λ-α-ά-α- -------------------- Έχει ήλιο / λιακάδα. 0
É-hei------- l-a---a. É---- ḗ--- / l------- É-h-i ḗ-i- / l-a-á-a- --------------------- Échei ḗlio / liakáda.
Fa un bon dia. Έχ-ι-λίγ- -υ-ν-φι-. Έ--- λ--- σ-------- Έ-ε- λ-γ- σ-ν-ε-ι-. ------------------- Έχει λίγη συννεφιά. 0
É-h-- l--ē s--n-p--á. É---- l--- s--------- É-h-i l-g- s-n-e-h-á- --------------------- Échei lígē synnephiá.
Quin temps fa avui? Τι -αι-- κάνε---ήμ---; Τ- κ---- κ---- σ------ Τ- κ-ι-ό κ-ν-ι σ-μ-ρ-; ---------------------- Τι καιρό κάνει σήμερα; 0
T---a--ó-kán-- sḗ-er-? T- k---- k---- s------ T- k-i-ó k-n-i s-m-r-? ---------------------- Ti kairó kánei sḗmera?
Avui fa fred. Σ--ερ--κάν---κ---. Σ----- κ---- κ---- Σ-μ-ρ- κ-ν-ι κ-ύ-. ------------------ Σήμερα κάνει κρύο. 0
Sḗ-er--k-nei k-ý-. S----- k---- k---- S-m-r- k-n-i k-ý-. ------------------ Sḗmera kánei krýo.
Avui fa calor. Σήμ----κάνε----στ-. Σ----- κ---- ζ----- Σ-μ-ρ- κ-ν-ι ζ-σ-η- ------------------- Σήμερα κάνει ζέστη. 0
Sḗ---- -án-i-z-s-ē. S----- k---- z----- S-m-r- k-n-i z-s-ē- ------------------- Sḗmera kánei zéstē.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!