Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   mk Годишни времиња и временски услови

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [шеснаесет]

16 [shyesnayesyet]

Годишни времиња и временски услови

[Guodishni vryemiњa i vryemyenski ooslovi]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: О-а -е год--ни-е -ремињ-: О-- с- г-------- в------- О-а с- г-д-ш-и-е в-е-и-а- ------------------------- Ова се годишните времиња: 0
Ov- --e-gu-d-s-n--y- vry----a: O-- s-- g----------- v-------- O-a s-e g-o-i-h-i-y- v-y-m-њ-: ------------------------------ Ova sye guodishnitye vryemiњa:
La primavera, l’estiu, пр-л-т----то п------ л--- п-о-е-, л-т- ------------ пролет, лето 0
p---y--,--y--o p------- l---- p-o-y-t- l-e-o -------------- prolyet, lyeto
la tardor i l’hivern. есен--з---. е---- з---- е-е-, з-м-. ----------- есен, зима. 0
y-syen, ----. y------ z---- y-s-e-, z-m-. ------------- yesyen, zima.
L’estiu és calorós. Лет----- --шко. Л----- е ж----- Л-т-т- е ж-ш-о- --------------- Летото е жешко. 0
Lyet----y- ---s-k-. L------ y- ʐ------- L-e-o-o y- ʐ-e-h-o- ------------------- Lyetoto ye ʐyeshko.
A l’estiu, fa sol. Во -е-- -онц-то -р-е. В- л--- с------ г---- В- л-т- с-н-е-о г-е-. --------------------- Во лето сонцето грее. 0
Vo---et-----t-yet---u-y---. V- l---- s-------- g------- V- l-e-o s-n-z-e-o g-r-e-e- --------------------------- Vo lyeto sontzyeto guryeye.
A l’estiu, ens agrada passejar. Во --т---д-----о -ад----л--о да---таме. В- л--- о---- с- з---------- д- ш------ В- л-т- о-и-е с- з-д-в-с-т-о д- ш-т-м-. --------------------------------------- Во лето одиме со задовослтво да шетаме. 0
V- l-e-- o--mye-s- za--v-sl--- d- shy------. V- l---- o----- s- z---------- d- s--------- V- l-e-o o-i-y- s- z-d-v-s-t-o d- s-y-t-m-e- -------------------------------------------- Vo lyeto odimye so zadovosltvo da shyetamye.
L’hivern és fred. З--ат--е с---ена. З----- е с------- З-м-т- е с-у-е-а- ----------------- Зимата е студена. 0
Zi---- ----t--dye--. Z----- y- s--------- Z-m-t- y- s-o-d-e-a- -------------------- Zimata ye stoodyena.
A l’hivern neva o plou. Во--им- с---и -л- ---е. В- з--- с---- и-- в---- В- з-м- с-е-и и-и в-н-. ----------------------- Во зима снежи или врне. 0
Vo zi-- --ye-- i-i v-n--. V- z--- s----- i-- v----- V- z-m- s-y-ʐ- i-i v-n-e- ------------------------- Vo zima snyeʐi ili vrnye.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. Во-зи------с-ану-а-е -----дов----во ---а. В- з----- о--------- с- з---------- д---- В- з-м-т- о-т-н-в-м- с- з-д-в-с-т-о д-м-. ----------------------------------------- Во зимата остануваме со задовослтво дома. 0
V- z-m-ta-o------vam-e -o---do-o---vo dom-. V- z----- o----------- s- z---------- d---- V- z-m-t- o-t-n-o-a-y- s- z-d-v-s-t-o d-m-. ------------------------------------------- Vo zimata ostanoovamye so zadovosltvo doma.
Fa fred. Студе----. С------ е- С-у-е-о е- ---------- Студено е. 0
Sto-dyeno ye. S-------- y-- S-o-d-e-o y-. ------------- Stoodyeno ye.
Plou. Вр-е дож-. В--- д---- В-н- д-ж-. ---------- Врне дожд. 0
V---- do--. V---- d---- V-n-e d-ʐ-. ----------- Vrnye doʐd.
Fa vent. В-т--вито -. В-------- е- В-т-о-и-о е- ------------ Ветровито е. 0
Vyetr-v--o ye. V--------- y-- V-e-r-v-t- y-. -------------- Vyetrovito ye.
Fa calor. Т-пло--. Т---- е- Т-п-о е- -------- Топло е. 0
T--lo --. T---- y-- T-p-o y-. --------- Toplo ye.
Fa sol. С-нчев- е. С------ е- С-н-е-о е- ---------- Сончево е. 0
S--c--e-o---. S-------- y-- S-n-h-e-o y-. ------------- Sonchyevo ye.
Fa un bon dia. В-др---. В---- е- В-д-о е- -------- Ведро е. 0
Vy--ro---. V----- y-- V-e-r- y-. ---------- Vyedro ye.
Quin temps fa avui? К--в----вре---о-д-нес? К---- е в------ д----- К-к-о е в-е-е-о д-н-с- ---------------------- Какво е времето денес? 0
Ka-vo ye--r--mye---d-en---? K---- y- v-------- d------- K-k-o y- v-y-m-e-o d-e-y-s- --------------------------- Kakvo ye vryemyeto dyenyes?
Avui fa fred. Денес е ст-де-о. Д---- е с------- Д-н-с е с-у-е-о- ---------------- Денес е студено. 0
Dye---- -e s-o-d-eno. D------ y- s--------- D-e-y-s y- s-o-d-e-o- --------------------- Dyenyes ye stoodyeno.
Avui fa calor. Д-н-с - т-п-о. Д---- е т----- Д-н-с е т-п-о- -------------- Денес е топло. 0
Dyen-----e top--. D------ y- t----- D-e-y-s y- t-p-o- ----------------- Dyenyes ye toplo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!