Manual de conversa

ca Passat 3   »   hi भूतकाल ३

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

८३ [तिरासी]

83 [tiraasee]

भूतकाल ३

[bhootakaal 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
trucar टे--फोन-करना ट-ल-फ-न करन- ट-ल-फ-न क-न- ------------ टेलिफोन करना 0
te-ip-o- k-r-na teliphon karana t-l-p-o- k-r-n- --------------- teliphon karana
He trucat. मै-न------फोन ---ा म--न- ट-ल-फ-न क-य- म-ं-े ट-ल-फ-न क-य- ------------------ मैंने टेलिफोन किया 0
m-i-ne tel-ph-----ya mainne teliphon kiya m-i-n- t-l-p-o- k-y- -------------------- mainne teliphon kiya
He trucat per telèfon tota l’estona. मैंन----रा---य-ट------ क--ा म--न- प-र- समय ट-ल-फ-न क-य- म-ं-े प-र- स-य ट-ल-फ-न क-य- --------------------------- मैंने पूरा समय टेलिफोन किया 0
ma---- p------am-- t----h-- k--a mainne poora samay teliphon kiya m-i-n- p-o-a s-m-y t-l-p-o- k-y- -------------------------------- mainne poora samay teliphon kiya
preguntar पू-ना प-छन- प-छ-ा ----- पूछना 0
pooc----a poochhana p-o-h-a-a --------- poochhana
Li he preguntat. मैंन--पू-ा म--न- प-छ- म-ं-े प-छ- ---------- मैंने पूछा 0
mainn--p-ochha mainne poochha m-i-n- p-o-h-a -------------- mainne poochha
Sempre he preguntat. मैं-- हमेशा-प-छा म--न- हम-श- प-छ- म-ं-े ह-े-ा प-छ- ---------------- मैंने हमेशा पूछा 0
ma-n---ham-s-a p--c-ha mainne hamesha poochha m-i-n- h-m-s-a p-o-h-a ---------------------- mainne hamesha poochha
explicar स-न--ा स-न-न- स-न-न- ------ सुनाना 0
s--aa-a sunaana s-n-a-a ------- sunaana
Li he explicat. म-ं-- सुनाया म--न- स-न-य- म-ं-े स-न-य- ------------ मैंने सुनाया 0
m-i--e--u--aya mainne sunaaya m-i-n- s-n-a-a -------------- mainne sunaaya
Li he explicat tota la història. म-ंने प-र- कह-नी सुन-ई म--न- प-र- कह-न- स-न-ई म-ं-े प-र- क-ा-ी स-न-ई ---------------------- मैंने पूरी कहानी सुनाई 0
ma--ne-poor-- k-haa--e-s--aee mainne pooree kahaanee sunaee m-i-n- p-o-e- k-h-a-e- s-n-e- ----------------------------- mainne pooree kahaanee sunaee
estudiar स-खना स-खन- स-ख-ा ----- सीखना 0
s--k-a-a seekhana s-e-h-n- -------- seekhana
He estudiat. मै-ने-स--ा म--न- स-ख- म-ं-े स-ख- ---------- मैंने सीखा 0
m--n----ee--a mainne seekha m-i-n- s-e-h- ------------- mainne seekha
He estudiat tot el vespre. मै-न---ाम भ- --खा म--न- श-म भर स-ख- म-ं-े श-म भ- स-ख- ----------------- मैंने शाम भर सीखा 0
m------s-a---bha----ekha mainne shaam bhar seekha m-i-n- s-a-m b-a- s-e-h- ------------------------ mainne shaam bhar seekha
treballar काम क-ना क-म करन- क-म क-न- -------- काम करना 0
k--m --r--a kaam karana k-a- k-r-n- ----------- kaam karana
He treballat. मैंने का-----ा म--न- क-म क-य- म-ं-े क-म क-य- -------------- मैंने काम किया 0
m---ne kaa---iya mainne kaam kiya m-i-n- k-a- k-y- ---------------- mainne kaam kiya
He treballat tot el dia. मैंने पूरा---- -ा--क-या म--न- प-र- द-न क-म क-य- म-ं-े प-र- द-न क-म क-य- ----------------------- मैंने पूरा दिन काम किया 0
m-i--e poo-a -i----am---ya mainne poora din kaam kiya m-i-n- p-o-a d-n k-a- k-y- -------------------------- mainne poora din kaam kiya
menjar ख-ना ख-न- ख-न- ---- खाना 0
k--a-a khaana k-a-n- ------ khaana
He menjat. मैंने-खाया म--न- ख-य- म-ं-े ख-य- ---------- मैंने खाया 0
m-inn---h---a mainne khaaya m-i-n- k-a-y- ------------- mainne khaaya
M’he menjat tot el menjar. मै----स-------ा---या म--न- स-र- ख-न- ख-य- म-ं-े स-र- ख-न- ख-य- -------------------- मैंने सारा खाना खाया 0
m-inn- -aara-----n--k---ya mainne saara khaana khaaya m-i-n- s-a-a k-a-n- k-a-y- -------------------------- mainne saara khaana khaaya

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!