Manual de conversa

ca A la ciutat   »   mr शहरात

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

२५ [पंचवीस]

25 [Pan̄cavīsa]

शहरात

[śaharāta]

Tria com vols veure la traducció:   
català marathi Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. म-ा-स्--शन-ा -ा-चे---े. मल- स-ट-शनल- ज-यच- आह-. म-ा स-ट-श-ल- ज-य-े आ-े- ----------------------- मला स्टेशनला जायचे आहे. 0
m-lā--ṭēś-nal------cē-ā-ē. malā sṭēśanalā jāyacē āhē. m-l- s-ē-a-a-ā j-y-c- ā-ē- -------------------------- malā sṭēśanalā jāyacē āhē.
M’agradaria anar a l’aeroport. म-ा --मानत--वर---यच- --े. मल- व-म-नतळ-वर ज-यच- आह-. म-ा व-म-न-ळ-व- ज-य-े आ-े- ------------------------- मला विमानतळावर जायचे आहे. 0
M-----imā-a-aḷ-var---ā--c- āh-. Malā vimānataḷāvara jāyacē āhē. M-l- v-m-n-t-ḷ-v-r- j-y-c- ā-ē- ------------------------------- Malā vimānataḷāvara jāyacē āhē.
M’agradaria anar al centre de la ciutat. मला-श-र--्-- म---व-्त--ठ--ाण--ज---- ---. मल- शहर-च-य- मध-यवर-त- ठ-क-ण- ज-यच- आह-. म-ा श-र-च-य- म-्-व-्-ी ठ-क-ण- ज-य-े आ-े- ---------------------------------------- मला शहराच्या मध्यवर्ती ठिकाणी जायचे आहे. 0
Ma-ā ---ar-cyā-ma----v---- ṭ-i---- --y----āhē. Malā śaharācyā madhyavartī ṭhikāṇī jāyacē āhē. M-l- ś-h-r-c-ā m-d-y-v-r-ī ṭ-i-ā-ī j-y-c- ā-ē- ---------------------------------------------- Malā śaharācyā madhyavartī ṭhikāṇī jāyacē āhē.
Com vaig a l’estació? मी-स्-ेशनला-क-ा-/-क-- -ाऊ? म- स-ट-शनल- कस- / कश- ज-ऊ? म- स-ट-श-ल- क-ा / क-ी ज-ऊ- -------------------------- मी स्टेशनला कसा / कशी जाऊ? 0
Mī -ṭēś--a----a--/ kaśī j-'ū? Mī sṭēśanalā kasā/ kaśī jā'ū? M- s-ē-a-a-ā k-s-/ k-ś- j-'-? ----------------------------- Mī sṭēśanalā kasā/ kaśī jā'ū?
Com vaig a l’aeroport? म----म-नत-ाव- -सा /-क-ी----? म- व-म-नतळ-वर कस- / कश- ज-ऊ? म- व-म-न-ळ-व- क-ा / क-ी ज-ऊ- ---------------------------- मी विमानतळावर कसा / कशी जाऊ? 0
Mī -imān-t-ḷ-va-a-k--ā/----- --'-? Mī vimānataḷāvara kasā/ kaśī jā'ū? M- v-m-n-t-ḷ-v-r- k-s-/ k-ś- j-'-? ---------------------------------- Mī vimānataḷāvara kasā/ kaśī jā'ū?
Com vaig al centre de la ciutat? मी------्य- मध्यव-्ती-ठ-का-ी क-ा-/-कशी-ज--? म- शहर-च-य- मध-यवर-त- ठ-क-ण- कस- / कश- ज-ऊ? म- श-र-च-य- म-्-व-्-ी ठ-क-ण- क-ा / क-ी ज-ऊ- ------------------------------------------- मी शहराच्या मध्यवर्ती ठिकाणी कसा / कशी जाऊ? 0
Mī-śa-a--c------h-a-ar-ī---ikāṇī kas-/-kaśī---'-? Mī śaharācyā madhyavartī ṭhikāṇī kasā/ kaśī jā'ū? M- ś-h-r-c-ā m-d-y-v-r-ī ṭ-i-ā-ī k-s-/ k-ś- j-'-? ------------------------------------------------- Mī śaharācyā madhyavartī ṭhikāṇī kasā/ kaśī jā'ū?
Em fa falta un taxi. मल---- ---्स- -ाह--े. मल- एक ट-क-स- प-ह-ज-. म-ा ए- ट-क-स- प-ह-ज-. --------------------- मला एक टॅक्सी पाहिजे. 0
Mal- -ka-ṭ--sī pā--j-. Malā ēka ṭĕksī pāhijē. M-l- ē-a ṭ-k-ī p-h-j-. ---------------------- Malā ēka ṭĕksī pāhijē.
Em fa falta un pla de la ciutat. म-ा -ह-ाच- नक-श--प--ि--. मल- शहर-च- नक-श- प-ह-ज-. म-ा श-र-च- न-ा-ा प-ह-ज-. ------------------------ मला शहराचा नकाशा पाहिजे. 0
Ma--------āc- -a----------ē. Malā śaharācā nakāśā pāhijē. M-l- ś-h-r-c- n-k-ś- p-h-j-. ---------------------------- Malā śaharācā nakāśā pāhijē.
Em fa falta un hotel. म----क----ेल प-ह-जे. मल- एक ह-ट-ल प-ह-ज-. म-ा ए- ह-ट-ल प-ह-ज-. -------------------- मला एक हॉटेल पाहिजे. 0
Malā-ē-a ----la--ā--j-. Malā ēka hŏṭēla pāhijē. M-l- ē-a h-ṭ-l- p-h-j-. ----------------------- Malā ēka hŏṭēla pāhijē.
M’agradaria llogar un cotxe. मल---क गा-- भा-्या------ायच----े. मल- एक ग-ड- भ-ड-य-न- घ-य-यच- आह-. म-ा ए- ग-ड- भ-ड-य-न- घ-य-य-ी आ-े- --------------------------------- मला एक गाडी भाड्याने घ्यायची आहे. 0
Ma---ē-a -ā---bhāḍ-ā-ē-g-y--a-- āh-. Malā ēka gāḍī bhāḍyānē ghyāyacī āhē. M-l- ē-a g-ḍ- b-ā-y-n- g-y-y-c- ā-ē- ------------------------------------ Malā ēka gāḍī bhāḍyānē ghyāyacī āhē.
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. हे----- क्--डी--का-्ड----. ह- म-झ- क-र-ड-ट क-र-ड आह-. ह- म-झ- क-र-ड-ट क-र-ड आ-े- -------------------------- हे माझे क्रेडीट कार्ड आहे. 0
H--m-jh- k-ē--ṭa---r-a -h-. Hē mājhē krēḍīṭa kārḍa āhē. H- m-j-ē k-ē-ī-a k-r-a ā-ē- --------------------------- Hē mājhē krēḍīṭa kārḍa āhē.
Aquí teniu el meu permís de conduir. ह- ------र--न- ---. ह- म-झ- परव-न- आह-. ह- म-झ- प-व-न- आ-े- ------------------- हा माझा परवाना आहे. 0
H- ---hā-parav-nā---ē. Hā mājhā paravānā āhē. H- m-j-ā p-r-v-n- ā-ē- ---------------------- Hā mājhā paravānā āhē.
Què s’ha de visitar a la ciutat? श--ात -घण----ा-खे--ा- --े? शहर-त बघण-य-स-रख- क-य आह-? श-र-त ब-ण-य-स-र-े क-य आ-े- -------------------------- शहरात बघण्यासारखे काय आहे? 0
Śa-a-------g--ṇyā------ē ------hē? Śaharāta baghaṇyāsārakhē kāya āhē? Ś-h-r-t- b-g-a-y-s-r-k-ē k-y- ā-ē- ---------------------------------- Śaharāta baghaṇyāsārakhē kāya āhē?
Vagi a la ciutat vella. आ-ण ---ाच्य- --न--- भाग-ल- -ेट द्--. आपण शहर-च-य- ज-न-य- भ-ग-ल- भ-ट द-य-. आ-ण श-र-च-य- ज-न-य- भ-ग-ल- भ-ट द-य-. ------------------------------------ आपण शहराच्या जुन्या भागाला भेट द्या. 0
Āpaṇa ś-ha-ā-y- ju-'-ā-bhā-ālā---ē---dy-. Āpaṇa śaharācyā jun'yā bhāgālā bhēṭa dyā. Ā-a-a ś-h-r-c-ā j-n-y- b-ā-ā-ā b-ē-a d-ā- ----------------------------------------- Āpaṇa śaharācyā jun'yā bhāgālā bhēṭa dyā.
Faci una visita guiada. आ---शह-द----ा-ा ज-. आपण शहरदर-शन-ल- ज-. आ-ण श-र-र-श-ा-ा ज-. ------------------- आपण शहरदर्शनाला जा. 0
Ā-aṇ- -a------rś---lā jā. Āpaṇa śaharadarśanālā jā. Ā-a-a ś-h-r-d-r-a-ā-ā j-. ------------------------- Āpaṇa śaharadarśanālā jā.
Vagi al port. आ-- ---रा-र ज-. आपण ब-दर-वर ज-. आ-ण ब-द-ा-र ज-. --------------- आपण बंदरावर जा. 0
Ā-aṇ-----da--v--- jā. Āpaṇa bandarāvara jā. Ā-a-a b-n-a-ā-a-a j-. --------------------- Āpaṇa bandarāvara jā.
Faci un recorregut pel port. आ-- --दर-र--न-करा. आपण ब-दरदर-शन कर-. आ-ण ब-द-द-्-न क-ा- ------------------ आपण बंदरदर्शन करा. 0
Ā--ṇa--an-ar--a----a ka--. Āpaṇa bandaradarśana karā. Ā-a-a b-n-a-a-a-ś-n- k-r-. -------------------------- Āpaṇa bandaradarśana karā.
Quines altres atraccions turístiques hi ha? य-ंच्य- व---िरि--त-ब-ण्य--ा----ा आण-ी जागा----- -ा? य--च-य- व-यत-र-क-त बघण-य-स-रख-य- आणख- ज-ग- आह-त क-? य-ं-्-ा व-य-ि-ि-्- ब-ण-य-स-र-्-ा आ-ख- ज-ग- आ-े- क-? --------------------------------------------------- यांच्या व्यतिरिक्त बघण्यासारख्या आणखी जागा आहेत का? 0
Yā--cy- --atir-k----a-ha--ās--ak--ā-ā-ak-- jāg--āh------? Yān-cyā vyatirikta baghaṇyāsārakhyā āṇakhī jāgā āhēta kā? Y-n-c-ā v-a-i-i-t- b-g-a-y-s-r-k-y- ā-a-h- j-g- ā-ē-a k-? --------------------------------------------------------- Yān̄cyā vyatirikta baghaṇyāsārakhyā āṇakhī jāgā āhēta kā?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!