Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   ka მოდალური ზმნების წარსული 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [ოთხმოცდარვა]

88 [otkhmotsdarva]

მოდალური ზმნების წარსული 2

[modaluri zmnebis ts'arsuli 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. ჩემ---ა----რ-ს-რდა -ო-ინი- --მ-ში. ჩ--- ვ--- ა- ს---- თ------ თ------ ჩ-მ- ვ-ჟ- ა- ს-რ-ა თ-ჯ-ნ-თ თ-მ-შ-. ---------------------------------- ჩემს ვაჟს არ სურდა თოჯინით თამაში. 0
c---s--a--s-ar--u-d- -o-in----am----. c---- v---- a- s---- t------ t------- c-e-s v-z-s a- s-r-a t-j-n-t t-m-s-i- ------------------------------------- chems vazhs ar surda tojinit tamashi.
La meva filla no volia jugar a futbol. ჩემ- ---ი--ი---არ--უ--ა ფ----რთი- -ა--შ-. ჩ--- ქ-------- ა- ს---- ფ-------- თ------ ჩ-მ- ქ-ლ-შ-ი-ს ა- ს-რ-ა ფ-ხ-უ-თ-ს თ-მ-შ-. ----------------------------------------- ჩემს ქალიშვილს არ სურდა ფეხბურთის თამაში. 0
c-e----al--h-i-s-a--su----pek--ur-is--a--s--. c---- k--------- a- s---- p--------- t------- c-e-s k-l-s-v-l- a- s-r-a p-k-b-r-i- t-m-s-i- --------------------------------------------- chems kalishvils ar surda pekhburtis tamashi.
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. ჩ--- ---- -რ-ს-რდ- -----ნ--ა--აკ----ამ-ში. ჩ--- ც--- ა- ს---- ჩ----- ჭ------- თ------ ჩ-მ- ც-ლ- ა- ს-რ-ა ჩ-მ-ა- ჭ-დ-ა-ი- თ-მ-შ-. ------------------------------------------ ჩემს ცოლს არ სურდა ჩემთან ჭადრაკის თამაში. 0
c--ms ---ls-a--s-r---ch-mta----------'-s t-m----. c---- t---- a- s---- c------ c---------- t------- c-e-s t-o-s a- s-r-a c-e-t-n c-'-d-a-'-s t-m-s-i- ------------------------------------------------- chems tsols ar surda chemtan ch'adrak'is tamashi.
Els meus fills no van voler fer una passejada. ჩემს-შ-------ა- --რდ-თ -ა--ირ-ებ-. ჩ--- შ------ ა- ს----- გ---------- ჩ-მ- შ-ი-ე-ს ა- ს-რ-ა- გ-ს-ი-ნ-ბ-. ---------------------------------- ჩემს შვილებს არ სურდათ გასეირნება. 0
ch-----h-ilebs----surd-t--a-e-rne--. c---- s------- a- s----- g---------- c-e-s s-v-l-b- a- s-r-a- g-s-i-n-b-. ------------------------------------ chems shvilebs ar surdat gaseirneba.
Ells no volien endreçar l’habitació. მ-თ--რ -უ--ათ--თ--ი- ----გება. მ-- ა- ს----- ო----- დ-------- მ-თ ა- ს-რ-ა- ო-ა-ი- დ-ლ-გ-ბ-. ------------------------------ მათ არ სურდათ ოთახის დალაგება. 0
ma- -- su-d-t -tak--s-d--a-eba. m-- a- s----- o------ d-------- m-t a- s-r-a- o-a-h-s d-l-g-b-. ------------------------------- mat ar surdat otakhis dalageba.
Ells no volien anar al llit. მ---არ სუ-დ-თ---ძინე-ა. მ-- ა- ს----- დ-------- მ-თ ა- ს-რ-ა- დ-ძ-ნ-ბ-. ----------------------- მათ არ სურდათ დაძინება. 0
ma---- -u---- d----n---. m-- a- s----- d--------- m-t a- s-r-a- d-d-i-e-a- ------------------------ mat ar surdat dadzineba.
Ell no podia menjar gelats. მას-უ-ლება----ჰქონ-ა---ყ--ი-ეჭა-ა. მ-- უ----- ა- ჰ----- ნ----- ე----- მ-ს უ-ლ-ბ- ა- ჰ-ო-დ- ნ-ყ-ნ- ე-ა-ა- ---------------------------------- მას უფლება არ ჰქონდა ნაყინი ეჭამა. 0
ma- u-l--a -r hk-nd---aq-ni--c---m-. m-- u----- a- h----- n----- e------- m-s u-l-b- a- h-o-d- n-q-n- e-h-a-a- ------------------------------------ mas upleba ar hkonda naqini ech'ama.
Ell no podia menjar xocolata. მას უ--ე-- -- ჰ--ნ-ა-შ-კ-ლ-დი--ჭ-მ-. მ-- უ----- ა- ჰ----- შ------- ე----- მ-ს უ-ლ-ბ- ა- ჰ-ო-დ- შ-კ-ლ-დ- ე-ა-ა- ------------------------------------ მას უფლება არ ჰქონდა შოკოლადი ეჭამა. 0
ma--u-------r--k--da sh----la-i---h'---. m-- u----- a- h----- s--------- e------- m-s u-l-b- a- h-o-d- s-o-'-l-d- e-h-a-a- ---------------------------------------- mas upleba ar hkonda shok'oladi ech'ama.
Ell no podia menjar caramels. მ-- უფლება ა- ჰ--ნდ--კა-ფე---- -ჭ-მ-. მ-- უ----- ა- ჰ----- კ-------- ე----- მ-ს უ-ლ-ბ- ა- ჰ-ო-დ- კ-ნ-ე-ე-ი ე-ა-ა- ------------------------------------- მას უფლება არ ჰქონდა კანფეტები ეჭამა. 0
m-- -p-e-a ar -k-nda k'an--t'e-- ech'a-a. m-- u----- a- h----- k---------- e------- m-s u-l-b- a- h-o-d- k-a-p-t-e-i e-h-a-a- ----------------------------------------- mas upleba ar hkonda k'anpet'ebi ech'ama.
Em podia desitjar alguna cosa. უ--ებ---ქ-ნდ- რამე-----რ-ა. უ----- მ----- რ--- მ------- უ-ლ-ბ- მ-ო-დ- რ-მ- მ-ს-რ-ა- --------------------------- უფლება მქონდა რამე მესურვა. 0
uple-a mk-nd--rame -------. u----- m----- r--- m------- u-l-b- m-o-d- r-m- m-s-r-a- --------------------------- upleba mkonda rame mesurva.
Em vaig poder comprar un vestit. უფლ-ბა-მ-ონ-ა-კა-- მ----ა. უ----- მ----- კ--- მ------ უ-ლ-ბ- მ-ო-დ- კ-ბ- მ-ყ-დ-. -------------------------- უფლება მქონდა კაბა მეყიდა. 0
u--e-a ----da-k-a-- m--i--. u----- m----- k---- m------ u-l-b- m-o-d- k-a-a m-q-d-. --------------------------- upleba mkonda k'aba meqida.
Vaig poder prendre un bombó de praliné. უ---ბ- -ქო--ა-შ--ო---- ა---ო. უ----- მ----- შ------- ა----- უ-ლ-ბ- მ-ო-დ- შ-კ-ლ-დ- ა-ე-ო- ----------------------------- უფლება მქონდა შოკოლადი ამეღო. 0
u---ba-mk-n---sh--'o--di-am-gho. u----- m----- s--------- a------ u-l-b- m-o-d- s-o-'-l-d- a-e-h-. -------------------------------- upleba mkonda shok'oladi amegho.
Que podies fumar a l’avió? შე---ლ- ---თ--რ-ნავში--ოწევ-? შ------ თ------------ მ------ შ-გ-ძ-ო თ-ი-მ-რ-ნ-ვ-ი მ-წ-ვ-? ----------------------------- შეგეძლო თვითმფრინავში მოწევა? 0
sh--ed-lo-t-i--p-ina-shi m---'e--? s-------- t------------- m-------- s-e-e-z-o t-i-m-r-n-v-h- m-t-'-v-? ---------------------------------- shegedzlo tvitmprinavshi mots'eva?
Que podies beure cervesa a l’hospital? შ-გე-ლ- -აავ-დმ-------ლ---ს--ალ--ა? შ------ ს------------ ლ---- დ------ შ-გ-ძ-ო ს-ა-ა-მ-ო-ო-ი ლ-დ-ს დ-ლ-ვ-? ----------------------------------- შეგეძლო საავადმყოფოში ლუდის დალევა? 0
sh-ge---o s--vadmq-p-sh- l---- -ale-a? s-------- s------------- l---- d------ s-e-e-z-o s-a-a-m-o-o-h- l-d-s d-l-v-? -------------------------------------- shegedzlo saavadmqoposhi ludis daleva?
Que podies portar el gos a l’hotel? შე---ლ---ა----რ-შ- ძ-ღლ-ს --ყვ-ნა? შ------ ს--------- ძ----- წ------- შ-გ-ძ-ო ს-ს-უ-რ-შ- ძ-ღ-ი- წ-ყ-ა-ა- ---------------------------------- შეგეძლო სასტუმროში ძაღლის წაყვანა? 0
she----lo s-s-'-m-osh- d---h-------a--a--? s-------- s----------- d------- t--------- s-e-e-z-o s-s-'-m-o-h- d-a-h-i- t-'-q-a-a- ------------------------------------------ shegedzlo sast'umroshi dzaghlis ts'aqvana?
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. ა---დაგებზე-ბა-შ-ებს დი----ს შეეძლ-თ-გ-რე- -არჩე-ა. ა---------- ბ------- დ------ შ------ გ---- დ------- ა-დ-დ-გ-ბ-ე ბ-ვ-ვ-ბ- დ-დ-ა-ს შ-ე-ლ-თ გ-რ-თ დ-რ-ე-ა- --------------------------------------------------- არდადაგებზე ბავშვებს დიდხანს შეეძლოთ გარეთ დარჩენა. 0
a-d--a-eb-e---vsh-ebs didk-----she---l---g-ret d-rc--n-. a---------- b-------- d------- s-------- g---- d-------- a-d-d-g-b-e b-v-h-e-s d-d-h-n- s-e-d-l-t g-r-t d-r-h-n-. -------------------------------------------------------- ardadagebze bavshvebs didkhans sheedzlot garet darchena.
Podien jugar molt de temps al pati. მ-თ---------შ------ ე-ოში -არჩენა. მ-- დ------ შ------ ე---- დ------- მ-თ დ-დ-ა-ს შ-ე-ლ-თ ე-ო-ი დ-რ-ე-ა- ---------------------------------- მათ დიდხანს შეეძლოთ ეზოში დარჩენა. 0
mat d-d-h-ns-----d-lot-ezo------------. m-- d------- s-------- e----- d-------- m-t d-d-h-n- s-e-d-l-t e-o-h- d-r-h-n-. --------------------------------------- mat didkhans sheedzlot ezoshi darchena.
Podien quedar-se desperts fins tard. მათ ---ძლ-თ---დ---ს არ დ---ი-ა-. მ-- შ------ დ------ ა- დ-------- მ-თ შ-ე-ლ-თ დ-დ-ა-ს ა- დ-ე-ი-ა-. -------------------------------- მათ შეეძლოთ დიდხანს არ დაეძინათ. 0
ma- s--e-z-o- d--kh--s a----ed--n--. m-- s-------- d------- a- d--------- m-t s-e-d-l-t d-d-h-n- a- d-e-z-n-t- ------------------------------------ mat sheedzlot didkhans ar daedzinat.

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...